La Generalitat planeja un model propi per acollir migrants

L’estratègia que vol emprendre la Conselleria de Drets Socials busca trencar les reticències que tenen molts municipis i que les associacions municipals comprenen. El Govern ha demanat la col·laboració del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que és qui es fa càrrec d’aquestes persones en un primer moment i les trasllada després a Catalunya. El Govern demana accés a la base de dades del ministeri per poder planificar, sense excuses, i amb un mètode concret l’arribada de migrants i dimensionar els serveis públics. "Hem de pactar qui assumeix què. ¿A qui s’empadrona i com? ¿Qui concedeix la vivenda si han d’abandonar el programa d’acollida? ¿Qui contracta traductors per al metge, l’escola o serveis socials? ¿Qui ofereix l’habitatge i com es finança?", plantegen des de la Conselleria de Drets Socials. Són algunes de les qüestions que ha de respondre aquest protocol d’acollida propi.

El ministeri addueix que en els últims 19 anys no s’havia traslladat mai tanta informació, però assumeix que és millorable i espera que l’arribada d’una delegació a Catalunya permeti treballar de manera més coordinada. El Ministeri d’Inclusió té 60.000 places d’acollida a tot Espanya per atendre els immigrants més vulnerables nouvinguts, gestionades per entitats socials. L’11%, al voltant de 6.600, són a Catalunya. Aquestes places acullen durant 18 mesos refugiats i sol·licitants d’asil que no tenen accés a una vivenda, i també durant tres mesos els migrants rescatats al mar o detectats a la frontera que requereixen atenció bàsica.

L’emergència i els hotels

En el cas de les estades de tres mesos, fa dècades que les entitats socials gestionen aquest projecte amb centres estables, però la crisi dels cayucos a les Canàries, amb arribades constants, ha obligat el ministeri a utilitzar hotels, la majoria a la costa. Admeten que no és l’opció ideal, però sí la més pràctica. "No ens agrada, no és el més adequat, però ens permet donar una resposta immediata davant la situació d’emergència", explica Amapola Blasco, directora general d’Atenció Humanitària i del Sistema d’Acollida de Protecció Internacional del ministeri. Als hotels que funcionen com a centres d’acollida, les habitacions són compartides, les sales comunes s’utilitzen per a programes de formació i no hi ha servei d’habitacions.

"Els hotels són un model temporal que s’obren amb molt poc temps d’antelació", explica Gema Sánchez, coordinadora d’Accem a Catalunya, que explica que els preus dels lloguers dificulten trobar locals i centres amb agilitat. Anna Figueras, responsable territorial de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) a Catalunya, apunta que una altra dificultat per aconseguir places en equipaments més estables és que s’han d’ajustar a la legislació catalana sobre els equipaments socials. Les oenagés són conscients que aquest model no ajuda a la integració social dels migrants als municipis. "La clau de l’èxit és la coordinació i la interacció amb la ciutadania, que el poble estigui implicat i coordinat, no d’esquena a ells", diu. "És que no hi ha gaire més alternativa", lamenta Andrés Jiménez, responsable de la delegació catalana de l’oenagé Moviment per la Pau.

I aquí arriba la primera crítica al sistema. Els ajuntaments retreuen que el ministeri els comunica l’arribada d’aquestes persones quan és imminent. "Hi ha ajuntaments que se n’assabenten quan ja són aquí", es queixen des de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). "En un pic d’arribades, cal reaccionar de manera molt ràpida. Comuniquem les decisions però no els involucrem, perquè si no, tindríem molta dificultat per obrir places. Hi hauria milers de raons per no obrir centres", diu Blasco, que assenyala que hi ha municipis que no volen participar de l’acollida de migrants per mer racisme.

Des de la Generalitat també demanen que se’ls avisi amb temps. "Ho necessitem per poder activar serveis i reforçar-los, per exemple amb l’atenció sanitària", expliquen des de la Direcció General de Migracions de la Conselleria de Drets Socials. "La pràctica majoria d’aquestes persones necessita atenció mèdica a l’arribar: hi ha gent amb desnutrició greu, però també amb ferides, cremades, problemes de salut mental..., l’atenció ambulatòria i hospitalària es pot veure saturada, especialment en zones rurals", confirma Sánchez. Figueras afegeix que en el cas de les dones també es requereix una revisió ginecològica. Moltes d’elles són víctimes de violacions, abusos o estan embarassades.

La nota positiva de l’ocupació

Un efecte col·lateral de l’acollida és la repercussió positiva en l’economia local. No només per les compres que fa als municipis l’entitat social que gestiona l’acollida, sinó també pel mercat laboral. En aquest sentit, Blasco apunta que "a Catalunya és molt útil la col·laboració amb els hotels de la Costa Brava, als quals els falta personal". Per exemple, el 60% dels malians en aquestes condicions ja tenen un contracte, treballen, cotitzen i paguen impostos. Mali és un país en conflicte bèl·lic i els seus habitants són reconeguts com a refugiats i poden treballar legalment a Espanya al cap de sis mesos de demanar l’asil. No passa el mateix amb els migrants que venen d’altres països i, o bé no sol·liciten asil, o bé se’ls denega aquesta petició. Al cap de tres mesos han d’abandonar aquests hotels. Es queden en situació irregular, sense poder treballar ni demanar prestacions socials.

Les entitats de la xarxa d’acollida miren de buscar familiars o amics que puguin fer-se’n càrrec. Molts viatgen al sud, a treballar al camp, sense papers i sense contracte. D’altres fugen al nord d’Europa per seguir la seva ruta migratòria. "Però inevitablement molts acaben en serveis socials dels ajuntaments, que no poden fer-se’n càrrec", diuen des de l’ACM. Algunes entitats retreuen el contrari, que els ajuntaments no assumeixen la seva part i no donen cap resposta a aquestes persones quan es veuen en el no-res, tot i que tenen competència en els serveis socials bàsics.

Notícies relacionades

Trànsit habilitarà aquest dijous dos carrils addicionals a l’AP-7 per a l’operació sortida de Setmana Santa

El TSJC dicta que el castellà també ha de ser llengua vehicular i habitual a l’escola catalana

El Govern i les entitats expliquen que hi ha municipis que no empadronen aquests migrants mentre resideixen als hotels per posteriorment no reconèixer-los com a veïns amb drets a ser atesos en els serveis socials. Però alhora adverteixen al Govern que aquesta factura no la poden assumir els ajuntaments. "Hem de pactar quin és l’ens competent. No podem generar més sensellarisme, però inevitablement s’ha de parlar de finançament. Els municipis reben població però no hi ha capacitat de planificar serveis. Plantegem dubtes legítims que cal pactar si es fan polítiques d’emergència sense consultar", es queixen des del Govern.

El col·lapse per demanar cites i tramitar la sol·licitud d’asil és la primera barrera que es troben els migrants, i que ja impacta en els serveis socials municipals. Barcelona s’ha queixat per això. Els que ho aconsegueixen, es troben un altre greu problema: que la gran majoria de sol·licitants acaben abandonant aquest pla perquè se’ls denega la petició. "Deixen de ser la nostra responsabilitat, ja no tenen cobertura en el nostre programa i la competència llavors és autonòmica i local", diu Blasco. "Ens trobem que les persones que havien començat a treballar es queden sense papers, sense feina, i sense sostre. És una triple condemna", lamenta Figueras. Les entitats busquen alternatives, i quan hi ha menors, els serveis socials municipals solen oferir alguna solució. Una altra vegada els ajuntaments i la Generalitat lamenten no tenir tota la informació per poder planificar aquestes ajudes i donar una millor resposta. "Al final, els municipis no volen acollir perquè no poden assumir el que ve després", insisteixen des de l’ACM.