Educació a catalunya

L’escola ordinària s’obre cada cop més als alumnes amb necessitats

Els estudiants diagnosticats amb alguna necessitat física, psíquica o cognitiva van passar de 23.857 matriculats en centres no especials el 2017-2018 a 38.027 el 2023-2024, un increment del 60%.

La meitat d’aquest col·lectiu abandona els estudis després de cursar l’ESO

L’escola ordinària s’obre cada cop més als alumnes amb necessitats
3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’alumnat amb necessitats educatives especials matriculat a l’escola ordinària va passar de 23.857 en el curs 2017-2018 a 38.027 en el curs 2023-2024, un increment del 60%, segons les xifres recollides a l’informe L’educació inclusiva a Catalunya, elaborat per la Sindicatura de Greuges en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar, presentat ahir per la síndica Esther Giménez-Salinas. Un estudi que assenyala que actualment un 86,4% de l’alumnat amb necessitats està escolaritzat a l’escola ordinària –una cosa per la qual es va felicitar, remarcant que és "el camí a seguir"–, però que no ha fet disminuir la matrícula a les escoles d’educació especial, que fins i tot ha augmentat un 20,3% (en el curs 2023-2024 hi havia 8.226 alumnes en aquests centres).

Giménez-Salinas va remarcar que aquest fet es deu, en gran part, a les escasses oportunitats que l’escola ordinària dona a l’alumnat amb necessitats educatives en l’etapa postobligatòria. No troben alternatives i es matriculen a l’escola d’educació especial. Les dades són clares: mentre que a l’ESO el 3,7% d’alumnes tenen necessitats educatives, al batxillerat només n’hi ha un 0,7%. Segons estima l’equip de la síndica, la meitat de l’alumnat amb necessitats educatives no continua estudiant després de l’ESO. En aquest sentit, una de les 260 mesures recollides al Pla de Govern 2024-2027 passa per revisar el decret 150/2017 de l’educació inclusiva "per estendre la seva aplicació al primer cicle d’educació infantil, al batxillerat i als cicles formatius".

Una de les idees en què més va insistir la síndica és en la necessitat d’un "canvi de cultura". "Cal fer un acompanyament molt important a les famílies perquè vegin que estan prou ben ateses als centres ordinaris; si no, sentiran que els seus fills estan millor a l’escola especial", va incidir Giménez-Salinas, que va apuntar també que, malgrat que s’han doblat els recursos a l’escola inclusiva, aquests continuen sent insuficients.

Un exemple de les carències són les dificultats per participar en sortides, colònies i viatges de fi de curs. "Falta un desenvolupament normatiu per a les extraescolars, personal educador prou format i una adaptació de les activitats", enumera l’estudi, que apunta també a una falta de política sòlida per garantir la provisió de personal per als monitors de suport. La convocatòria per a aquestes contractacions s’ha doblat, de 300.000 a 600.000 euros, però igualment no s’arriba. Amb aquests diners, calculen a la Sindicatura, es cobreixen 1.500 nens i parlem de més de 38.000.

Cada un al seu ritme

Tornant a l’horari lectiu, una altra de les demandes de la síndica és "més presència dels professionals dels EAP a les aules –"estar més a les escoles i menys als despatxos– i apostar per un Disseny Universal de l’Aprenentatge (DUA) [un model educatiu que té en compte la diversitat de l’alumnat i l’objectiu del qual és aconseguir una inclusió efectiva], que encara està molt lluny de ser una cosa generalitzada".

Giménez-Salinas va reiterar que l’escola inclusiva no va sols de posar més monitors de suport perquè els nens amb necessitats educatives especials (ara com ara, el 3,9% del total) no entorpeixin la resta, sinó fomentar les codocències perquè tot l’alumnat formi part d’una mateixa classe, cada un al seu ritme.

Notícies relacionades

Finalment, la síndica va alertar de la concentració d’alumnat amb necessitats educatives especials als centres més complexos, "ja acostumats a adaptar-se a situacions", i va apuntar a la necessitat de canviar el finançament dels centres perquè els centres rebin diners en funció de la seva complexitat, una cosa que està també recollida en el pacte contra la segregació i al Pla de Govern.

En concret, el Pla de Govern parla d’"acordar un model de finançament equitatiu dels centres educatius en funció de les seves necessitats o complexitat, per enfortir la igualtat d’oportunitats i l’equiparació progressiva entre centres del sistema d’educació de Catalunya".