L’advocacia reclama que les comunitats de veïns puguin instar el desallotjament cautelar de narcopisos

Les escoles d’advocats de Barcelona, Madrid, i Màlaga juntament amb l’Institut I+Dret proposen nombrosos canvis legislatius tant civils com penals, per acabar amb el fenomen de l’okupació il·legal. La intenció és dotar els jutjats de més mecanismes per facilitar la devolució d’un habitatge usurpat, així com reforçar les reclamacions de propietaris i comunitats de veïns que moltes vegades es veuen desemparades davant casos en què l’activitat d’un immoble ocupat genera inseguretat, risc o perill per a la resta d’habitants de l’edifici. Un exemple serien els narcopisos.

La proposta de modificació legislativa s’ha presentat aquest dimarts en el Segon Congrés de l’Ocupació Il·legal que se celebra avui i demà al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. «A cap país del món hi ha dret a ocupar. És una vulneració dels drets d’altres persones», va assegurar el degà dels advocats de Barcelona, Jesús Sánchez, en l’acte d’obertura del congrés. En aquest sentit, va tornar a criticar la falta d’habitatge públic. «La mitjana a Europa és del 10% i a Espanya, del 3%», va remarcar, i va mostrar la solidaritat de la professió amb les famílies vulnerables amb pocs recursos econòmics, que no té res a veure amb l’okupació il·legal delinqüencial (utilitzen les vivendes per delinquir).

A més de la reforma del Codi Penal perquè el desallotjament es produeixi en 48 hores, la proposta dels advocats també insta a canviar la llei de propietat Horitzontal per facilitar a les comunitats de propietaris accions contra els que ocupin il·legalment un pis o un local i «portar a terme activitats o conductes danyoses per a la finca» que puguin ser «molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites». 

Actualment, els presidents de les comunitats de propietaris poden denunciar davant el jutjat aquestes activitats d’un pis ocupat, però el projecte de l’advocacia incorpora que tinguin l’opció de la via civil per reclamar una ordre cautelar del seu cessament i el desallotjament immediat.

El projecte vol dotar els jutjats d’una eina per posar punt final a aquesta activitat prohibida «sota apercebiment d’incórrer en delicte de desobediència» si no es compleix. Aquesta demanda es dirigeix contra el propietari i l’ocupant de la vivenda o local. Per als advocats aquesta «acció té una transcendència enorme si tenim en compte que es pot plantejar juntament amb una mesura cautelar que faci possible el cessament d’aquesta activitat o fins i tot l’expulsió de l’ocupant il·legal». 

Codi Civil català

Els advocats també plantegen la modificació d’articles del Codi Civil de Catalunya per oferir garanties a les comunitats de propietaris perquè puguin exercir una acció judicial contra «l’activitat dels que hagin ocupat il·legalment un pis o local i porten a terme activitats nocives per a la finca o il·legals». Aquesta possibilitat, segons els professionals del Dret, té «una transcendència enorme» si tenim en compte que es pot plantejar juntament amb una mesura cautelar que faci possible el cessament d’aquesta activitat o fins i tot l’expulsió de l’ocupant il·legal. El setembre del 2022, el Govern català d’ERC i Junts va anunciar que impulsaria modificacions en el Codi Civil de Catalunya i la llei que regula l’habitatge per donar potestat als ajuntaments i a les comunitats de veïns perquè instin, en el cas que els propietaris no ho facin, el desallotjament de les ocupacions il·legals de vivendes per part de persones que comentin delictes. Al final, aquesta reforma no va prosperar.

Juntament amb aquestes propostes, els advocats pretenen canvis en la legislació penal perquè els desallotjaments es facin en 48 hores i no es tingui en compte una possible vulnerabilitat al·legada pels ocupants. La proposta dels advocats incideix que «no pot fer-se recaure en els propietaris d’immobles la solució als problemes de la falta d’habitatges, ja siguin els titulars persones físiques o jurídiques. En tot cas, són les institucions públiques les que tenen aquesta responsabilitat de facilitar l’accés a l’habitatge i el reconeixement del dret constitucional a una vivenda digna. Aquesta necessitat d’habitatge no justifica de cap manera el fenomen de l’ocupació il·legal».

Falsa aparença de vulnerabilitat

Notícies relacionades

Trànsit habilitarà aquest dijous dos carrils addicionals a l’AP-7 per a l’operació sortida de Setmana Santa

El TSJC dicta que el castellà també ha de ser llengua vehicular i habitual a l’escola catalana

Segons els signants d’aquesta proposta de reforma, «en els últims anys s’han identificat patologies associades a l’ocupació com la consistent a crear una falsa aparença d’ocupació basada en l’estat de necessitat, quan en realitat s’oculten determinats grups o persones que operen en la més absoluta il·legalitat i impunitat i que pretenen obtenir beneficis econòmics per l’ocupació de l’habitatge, mitjançant l’oferiment de l’habitatge a terceres persones interessades com la d’exigir al seu propietari una compensació econòmica perquè pugui recuperar l’habitatge».

Els advocats consideren que s’ha constatat l’existència de l’«aparició de fenòmens d’ocupació il·legal premeditada, amb finalitat lucrativa, que, aprofitant de manera reprovable la situació de necessitat de les persones i famílies vulnerables, s’han emparat en l’alta sensibilitat social sobre la problemàtica per emmascarar actuacions il·legals per motivacions diverses». Són «veritables actuacions organitzades, molt lucratives i de caràcter sospitós, que pertorben i priven de la possessió d’habitatges» els propietaris.