227 morts per la dana des d’avui

Ja és oficial: la dana que el 29 d’octubre passat va portar la pitjor de les devastacions mai viscudes al sud i l’est de València, generant una sèrie de barrancades i riuades que ho van arrossegar tot al seu pas, va provocar 227 víctimes mortals. D’aquestes, 224 ja han pogut ser acomiadades pels seus familiars en les diferents honres fúnebres, perquè els seus cossos van ser trobats, recuperats i identificats, però tres, l’Eli, el Paco i el Javi, segueixen en parador desconegut.

Les seves famílies fa tres mesos que estan pendents d’una trucada, la que els anunciï que els han trobat, que continua sense produir-se, però, almenys, ara, quan es compleixen exactament 90 dies d’aquella dana i de la seva desaparició, podran sortir dels llimbs administratius i veure reconeguts els mateixos drets per a ells que per als altres 224. Oficialment, a partir d’aquest 29 de gener poden iniciar els tràmits judicials perquè se’ls consideri morts. La diferència és important; fonamental, en algun dels casos.

Els que continuen faltant són Elisabet Gil Martínez, Eli, de 38 anys i mare de dos fills, desapareguda a Xest; Francisco Ruiz Martínez, Paco, de 64, arrossegat per les aigües a Montserrat, i Francisco Javier Vicent Fas, Javi, de 56, vist per última vegada a Pedralba.

En el cas de l’Eli, ella i la seva mare, Elvira Martínez Alfaro, que conduïa el Ford Focus negre en el qual portava la seva filla a la feina, a l’hotel La Carreta, van morir quan la crescuda sobtada del barranc de Poio al seu pas entre el circuit Ricardo Tormo i el polígon de La Reva va arrossegar el seu cotxe. Un vídeo gravat per l’Elisabet, l’últim, ho testifica. El cotxe de davant encara va poder accelerar i evitar l’aigua. Elles, no. El marit de l’Elvira ja ha pogut iniciar els tràmits per gestionar la pensió de viudetat i l’ajuda per familiar mort en la dana, perquè el seu cos va aparèixer al cap de dues setmanes en un camp de taronges de Quart de Poblet, molt a prop de l’A-3, on la rambla es va escampar generant un mar enfangat de 2,2 metres d’alt i diversos quilòmetres quadrats d’ample.

Però els dos fills de l’Eli, un noi de 19 anys i una nena de quatre, "han hagut d’esperar aquests tres mesos, més el que costi concloure l’expedient de declaració de defunció, per aspirar al dret que els assisteix com a orfes i com a fills d’una víctima mortal de la dana", explica l’oncle avi dels dos, l’Ernesto, germà de l’Elvira i oncle de l’Eli. "El més gran, sobretot, està bastant malament. Amb 19 anys, ha perdut d’un sol cop els dos pilars de la seva vida: la seva mare i la seva àvia, que pràcticament és qui el va criar. Ja no només és l’aliment econòmic, és sobretot el cop de puny emocional", exposa.

El mateix passa amb els altres. Saray i Samuel Ruiz són els fills del Paco. Va desaparèixer aquella tarda quan mirava de resistir els embats de la riuada sobre el sostre del seu cotxe, en companyia dels seus nets, l’Alejandro, de 10 anys, i la Ruth, de 5. Són els fills de la Saray, que es van salvar miraculosament. "La nena sí que pregunta de vegades, però el nen, no". Guarda silenci, com si visqués una altra realitat. Però el cert és que tots dos van veure com el seu avi queia a l’aigua i se l’emportava el corrent.

"Ell era el suport de la meva mare, que també va i ve. És a dies". Cap compensació econòmica els tornarà el que més estimaven, però, almenys, a partir d’ara podran exercir els seus drets i posar en ordre "la paperassa". "Cal tramitar la pensió de viudetat de la meva mare i donar de baixa la pensió de jubilació del meu pare, que ha continuat abonant-se en el compte". També, tot i que per a ells no sigui la prioritat, gestionar l’ajuda del Govern central per mort com a conseqüència de la dana.

Enfonsada pel dolor

La tercera és la Susana. Com el fill gran de l’Eli, va perdre les dues persones més importants de la seva vida en un tres i no res: la seva filla, Susana, que tenia 30 anys i síndrome de Down, i el seu marit, el Javi. La noia la van trobar dos dies després d’aquell diluvi a gairebé 90 quilòmetres del punt on va desaparèixer, la platja del Mareny Blau, a Sueca.

La Susana estava amb el seu pare en una caseta que ell havia comprat tres dècades abans, quan encara era solter, situada al caire del barranc de Cuchilla, quatre quilòmetres abans que aquesta rambla mori al riu Túria a la sortida de Pedralba. En el seu últim missatge a la seva dona Susana, a la qual havien portat el diumenge anterior a València perquè ella treballava a partir de dilluns, li deia que "passava molta aigua per davant de casa". El barranc ja s’havia desbordat i baixava embogit. Des d’aleshores, res.

Ella, la Susana, és qui pitjor ho està passant. Està sota tractament psiquiàtric des del primer dia, però no pot evitar enfonsar-se quan s’acosta cada 29 de mes. O cada data amb càrrega emocional. El Nadal va ser un viacrucis. Només la feina li dona consol; distància, en realitat.

En aquesta ocasió, ha preferit no parlar, no aparèixer en els mitjans. El dolor no li dona treva. La seva germana, el seu gran suport en aquest moment, és qui l’està ajudant en les gestions i, sobretot, a l’hora d’afegir-se a la denúncia que prepara l’associació SOS Desapareguts i a la qual s’han adherit no només aquestes tres famílies, sinó la majoria de les que han perdut un ésser estimat "perquè no es va avisar a temps", remarquen la Saray i l’Ernesto.

Notícies relacionades

El ‘Tour del talent’ arrenca a l’Hospitalet

La UAB obre les portes als superdotats abans d’acabar el batxillerat

Per això mateix, ells ho tenen clar. "No totes les Administracions han actuat igual, no és cert. La delegada del Govern ens ha trucat personalment i ha posat a la nostra disposició personal seu per ajudar-nos en la tramitació d’ajudes i de qualsevol cosa que ens correspongui per part de l’Estat. Ens han dit quina documentació reunir per presentar la sol·licitud de declaració de defunció el mateix dia 29 al jutjat. Però del Govern autonòmic continuen sense trucar-nos. Ni una vegada". No ho havien fet als dos mesos i continuen sense fer-ho. "Ja no per disculpar-se, que s’agrairia, és que ni tan sols per donar-nos el condol", diu la Saray, i ho reafirmen amb el gest el seu germà Samuel i l’Ernesto, l’oncle d’Eli.

Parlar així de clar els està costant insults i odi a les xarxes socials. Fins i tot a posta del que estan patint per les pèrdues de familiars. Tampoc és estrany atès l’ús partidista de la catàstrofe que estan fent alguns sectors ideològics, en especial la ultradreta. Tots tres acudiran a la manifestació convocada per a aquest cap de setmana, com han acudit a totes les que s’han convocat per la pèssima gestió de la catàstrofe.