5.337 persones es queden sense plaça en els cursos públics de català

Aquestes més de 5.000 persones en llistes d’espera són només les que han iniciat el procés d’inscripció. Les que desitgen aprendre català i no ho fan perquè no troben facilitats són moltes més (ja que la matrícula per a aquests cursos del CNL s’obre en una data concreta i no tothom té recursos per conèixer aquell dia i posar-se un avís al mòbil per accedir a la web a provar sort, ja que l’adjudicació va per ordre de petició).

Malgrat això, fonts del Departament de Política Lingüística destaquen també que "tant el total de places com d’inscripcions han augmentat un 11% del 2022 al 2024. El total de places el 2022 va ser de 100.702; el 2023, de 107.989, i el 2024, de 111.420.

A Òmnium apunten que 2,3 milions de persones volen "aprendre o millorar el seu català" i no poden perquè "l’Administració no posa sobre la taula prou recursos". Fa temps que l’entitat recull dades de diferents estudis, des de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, a l’Idescat, l’INE o l’informe del Pacte Nacional per la Llengua, i els creua amb informacions sobre l’oferta de cursos de cada una de les institucions que promouen el català i "creen espais perquè es practiqui", des dels del CNL, fins a les escoles d’idiomes, escoles d’adults, universitats, sindicats, Càritas…

Millorar horaris

És d’aquesta "anàlisi profunda", defensen a Òmnium, d’on surt la dada dels 2,3 milions de persones que voldrien anar a classes de català. Xavier Antich, president de l’entitat, afirma que tenen la intuïció que aquesta xifra serà encara més gran quan es publiqui la nova Enquesta d’Usos Lingüístics que prepara la Generalitat. "És imprescindible millorar la distribució territorial i horaris de l’oferta de cursos perquè s’adeqüin a la demanda; no ens podem permetre que ningú que vol aprendre o millorar el seu català renunciï a fer-ho per falta de places o de recursos disponibles", resumeix Antich.

Malgrat l’evident falta de recursos, fa anys que moltes persones dediquen el seu temps lliure a intentar millorar la salut del català en la societat. Entre aquestes destaquen els voluntaris del programa Voluntariat per la Llengua (VxL), una iniciativa per practicar català a través de la conversa impulsada pel Departament de Política Lingüística basat en la creació de parelles lingüístiques formades per un voluntari que parla català fluidament i un aprenent que té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. Segons les últimes dades del departament, el 2024 hi va haver 11.509 parelles lingüístiques.

Vincles amb la comunitat

Un altre projecte molt reconegut és Vincles, impulsat per Òmnium, amb la col·laboració d’Affac (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), que té per objectiu fomentar trobades setmanals entre persones catalanoparlants i famílies nouvingudes que volen aprendre i practicar català "informalment, enfortint la comunitat en l’àmbit del centre educatiu".

Notícies relacionades

El ‘Tour del talent’ arrenca a l’Hospitalet

La UAB obre les portes als superdotats abans d’acabar el batxillerat

Els seus impulsors expliquen que Vincles "vol arribar allà on no ho fan les classes formals, i potenciar l’ús quotidià i espontani del català mentre es creen vincles entre les famílies", d’allà el seu nom. Les trobades solen organitzar-se una o dues vegades per setmana seguint el calendari escolar, amb l’objectiu que l’aprenentatge del català es converteixi en una eina de cohesió social, i que contribueixi que les famílies se sentin part de la comunitat i a combatre les desigualtats, la segregació i el racisme.

L’essència de Vincles –segons assenyalen tant a l’Affac com a Òmnium– és "practicar un català oral i útil" basat en les necessitats quotidianes: sortir al carrer i compartir activitats junts, "en un àmbit col·loquial, igualitari i de confiança".