Accedir als cursos, una odissea

Milers de persones senten impotència i no entenen la contradicció. "D’una banda, no paren de repetir-nos la importància que aprenguem català i sembla que culpin els migrants de no parlar-lo, però després no hi posen facilitats", reflexionen. A més de la falta de places, un altre assumpte que aflora és la limitació de l’horari. "Hauria de ser més flexible", apunta Suárez, que finalment ha hagut d’aprendre "de manera autodidacta", comprant-se llibres. "Si oferissin més opcions, almenys d’accedir a un curs bàsic, m’hi inscriuria; per exemple, els caps de setmana".

El relat de Belén Suárez és molt semblant al de Bárbara Granados, argentina a Barcelona. "Ho vaig intentar al setembre i ho vaig tornar a provar al desembre, però els dos cops em vaig quedar en llista d’espera", narrava el dimarts 14 de gener. L’endemà va rebre una trucada anunciant-li que podia començar les classes aquella mateixa jornada a les set de la tarda. Que si no hi anava, perdia la plaça. Un altre tema, coincideixen tots, és el poc marge amb què avisen.

Avís amb menys de tres hores

"Em van avisar amb menys de tres hores, sense temps per organitzar-me. Vaig demanar que em guardessin la plaça un dia, que em podria organitzar, i finalment m’ho van concedir; però quina manera de patir", critica. "Si fins i tot les persones que mostrem interès per aprendre el català ens trobem aquestes barreres, ¿com pretenen que la gent amb més dificultats ho faci?", reflexiona la dona, que afegeix que li ha costat fins i tot trobar un professor particular de català. "Vaig donar veus entre els companys de feina i amics, i ningú coneixia ningú".

El Sindicat Manter denunciava el setembre passat a les seves xarxes que era "gairebé impossible" inscriure’s en les classes de català del Consorci de Normalització Lingüística (CNL). "Només hi ha dos dies per apuntar-s’hi i, a més, sols en horari laboral", criticaven. Al mateix fil lamentaven que a les nou del matí la web "estava col·lapsada, amb una llarga cua d’espera". "Aprendre català és un dret que l’administració hauria de garantir a tota persona que arriba a Catalunya", reflexionava l’entitat, que criticava també que, una vegada se supera la cua (una hora d’espera que no garanteix obtenir plaça en el curs desitjat), l’usuari s’enfronta a un procés d’inscripció "complex" que, a sobre, "dona error una vegada i una altra".

Notícies relacionades

Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves

El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove a la discoteca Sutton

Els relats de la Belén, la Bárbara i el Sindicat Manter no són nous. L’argentina Carol Porta Pacín va arribar a Barcelona el 2001, fa més de 20 anys, i va topar amb una situació pràcticament idèntica. "Sempre estan amb allò de ‘venen i no aprenen’, però després no ofereixen facilitats", assenyala Porta, que sempre va estar molt interessada a aprendre l’idioma. "Ja em vaig apuntar a un curs de català a Rosario, abans de venir", recorda.

"Vaig obtenir una plaça en els cursos del CNL a la tarda, però vaig trobar una feina en aquesta franja horària i no hi va haver manera de canviar de grup, em va ser impossible. Vaig escriure fins i tot una carta al director, dient-li que com podia ser que un curs pensat per a la gent més precària no tingués flexibilitat horària", prossegueix Porta, que durant tots aquests anys ha donat molt voltes al tema. "Em vaig trobar amb moltes dificultats. Jo escoltava la ràdio, mirava la tele en català... i un temps més tard em vaig apuntar a un intensiu a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), però has de tenir els diners i el temps", insisteix la dona, que té moltes idees de com podria fer-se millor. Una d’aquestes serien cursos a les escoles i instituts.