Aprendre la llengua per amor

"Res et motiva més a aprendre que poder comunicar-te amb algú a qui estimes", prossegueix, convençuda. Ja ho va dir també Manolo Vital, encarnat per Eduard Fernández, en l’emotiva escena de la pel·lícula El 47 en un passadís de l’Ajuntament de Barcelona amb un jove Pasqual Maragall encarnat per Carlos Cuevas: "¿Saps per què parlo català? Per amor a la meva dona".

Malgrat que és conscient que no tothom té la seva facilitat per als idiomes –gràcies al seu historial familiar i acadèmic (es va graduar en Llengua i Literatures estrangeres, amb especialitat en espanyol i anglès)– no entén les persones que viuen a Barcelona i no senten ni curiositat ja no per aprendre català, sinó ni tan sols castellà (amb referència als expats que viuen en bombolles completament en anglès).

‘El cor de la ciutat’

Més enllà dels SMS en català amb el seu ex quan encara vivien un a Itàlia i l’altre a Barcelona, Mai Liên recorda que va aprendre la llengua veient El cor de la ciutat amb la seva exsogra i amb el mític diccionari verd de verbs conjugats de Xuriguera que li va regalar el seu llavors nòvio al veure que era incapaç de conjugar bé els verbs. Un llibre que, 20 anys després, encara conserva. "Una cosa que em va costar molt, i que encara no entenc, va ser que la gent, tot i que jo els parlés en català, em respongués en castellà al veure que era estrangera: jo insistia en català i sempre tornaven a canviar, i això que jo llavors vivia a Gràcia, i la Gràcia dels 2000 era encara molt catalana", explica Liên.

Notícies relacionades

El ‘Tour del talent’ arrenca a l’Hospitalet

La UAB obre les portes als superdotats abans d’acabar el batxillerat

Un dels al·licients per aprendre català per a Verónica Robles, sociòloga xilena establerta a Barcelona des del 2019, van ser els seus fills. "Tinc dos nens que van a l’escola pública aquí, a Barcelona, i per mi era molt important poder donar-los suport, per la qual cosa necessitava el català", explica la dona, que va arribar a Barcelona amb la seva família i la seva parella amb la intenció de passar dos anys i tornar a Xile, tot i que finalment van decidir quedar-se. "A la feina escoltava català tot el dia i em van donar l’oportunitat i facilitats per estudiar-lo: era un ambient molt cuidat, molt respectuós, i quan em vaig sentir preparada em vaig llançar a parlar-lo", agraeix la dona, que lamenta que a Barcelona, fora de l’Affac (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), on treballa, no tenia amb qui parlar català (la realitat lingüística de la Barceloan del 2020 no era la mateixa que la del 2004, quan va arribar Mai Liên).

Al principi la Verónica va anar un any a classe, presencial, i després va seguir online els caps de setmana. "Però apuntar-te als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) no és fàcil, has d’estar molt alerta del dia i l’hora en què s’obre la convocatòria; si no, et quedes sense plaça", coincideix amb la immensa majoria dels estudiants de català. "Caldria flexibilitzar els horaris del CNL, però també caldria flexibilitzar els treballs. Si en la majoria de les empreses es necessita el català, haurien de donar també facilitats: jo vaig poder aprendre perquè a mi me les van donar", conclou la Verónica.