Boca grossa, llengua petita

Boca grossa, llengua petita
1
Es llegeix en minuts
Anna Grau
Anna Grau

Periodista, escriptora i exdiputada al Parlament

ver +

Llegint atentament aquesta informació que publica EL PERIÓDICO sobre la quantitat de persones arribades de fora de Catalunya que voldrien aprendre català i no poden, mentre resten places buides als cursos públics creats per això, trec dues conclusions, l’una trista, l’altra indignant. La trista: que la llengua sigui un cavall de batalla política no la converteix en una veritable prioritat. La indignant: aquí ningú no reconeix errors, ni demana mai perdó. De rectificar ja ni en parlem.

Facin com jo, llegeixin atentament aquesta notícia. La poden comparar amb d’altres que hauran llegit sobre els immensos recursos públics destinats a combatre els suposats enemics mortals de la llengua catalana. Des dels comerços que fan servir l’altra llengua oficial de Catalunya per retolar, fins a les famílies abocades a processos kafkians per defensar el dret dels seus fills a ser escolaritzats també en castellà. Si vostè de debò estimés una llengua per damunt de totes les coses, no dedicaria més esforç a ajudar a parlar-la, que no pas a castigar que se’n parlin d’altres?

Notícies relacionades

La notícia esmenta una dada molt rellevant: ja toca la macroenquesta d’usos lingüístics de la població. Aquesta enquesta la fa cada cinc anys l’Idescat. Fa temps que ens deuen la darrera. Pot ser que algú estigui arrossegant els peus, mirant de guanyar temps abans de treure unes dades que no faran cap goig als defensors de la bona salut del català? Què passa si aquesta, en lloc d’avançar, encara recula més? Qui se’n farà responsable?

Fa temps que alguns denunciem que la política de confrontar català i castellà no només lesiona els drets i la dignitat dels castellanoparlants, sinó que constitueix la pitjor amenaça per al futur del català. La deixadesa amb què es tracta els migrants interessats a anar a classes de català delata que fer servir una llengua d’ariet contra l’altra no equival ni a estimar-se-la ni a defensar-la. Potser els que més lliçons ens volen donar són els que tenen més a aprendre.