Creats els primers ratolins amb dos pares mascles que arriben a l’edat adulta

Els seus impulsors afirmen que estem davant una fita científica sense precedents. Segons anuncia un equip d’investigadors de l’Acadèmia Xinesa de Ciències (CAS) en un article publicat ahir a la revista Cell Stem, gràcies a una tècnica experimental s’ha aconseguit per primera vegada en la història que dos ratolins mascles tinguin un fill biològic amb material genètic de tots dos. Tot i que en la majoria dels casos els animals van néixer amb defectes del desenvolupament i una esperança de vida més curta, els científics afirmen que el mer fet que arribessin a l’edat adulta estableixi una fita en la investigació. "Hem aconseguit superar desafiaments prèviament insuperables en la reproducció de mamífers del mateix sexe", afirma l’equip liderat per Wei Li.

Enginyeria genètica

Notícies relacionades

El TSJC dicta que el castellà també ha de ser llengua vehicular i habitual a l’escola catalana

Educació manté els canvis a batxillerat: fusions en ciències i cau el pes del TR

El treball es basa en una innovadora tècnica d’enginyeria genètica i manipulació de cèl·lules mare. El procés s’inicia prenent un òvul de ratolí i extraient-li tot el material genètic fins a deixar-lo buit. A continuació, se li injecta un espermatozoide i es deixa desenvolupant l’òvul fins que es cristal·litza la meitat del material genètic necessari. Per a l’altra meitat, van agafar cèl·lules de l’esperma d’un altre mascle, es van editar genèticament perquè actuessin com a "cèl·lules maternes" i es van injectar al mateix òvul. L’embrió resultant, amb material genètic dels dos progenitors, es va implantar a l’úter d’una femella de ratolí, que va ser qui va actuar com a gestant.

Segons expliquen els impulsors d’aquest treball, és la primera vegada que s’aconsegueix engendrar mamífers amb el material genètic de dos individus mascles. Tot i així, els mateixos investigadors reconeixen que només l’11,8% dels experiments que es van fer van aconseguir produir ratolins vius en el moment del naixement, ja que, majoritàriament, els embrions morien abans d’arribar a terme. Entre els animals que van arribar a la vida adulta també es va observar un creixement alterat, defectes de desenvolupament i una esperança de vida més curta. Els ratolins que s’han obtingut a partir d’aquesta tècnica també van resultar totalment estèrils, de manera que no podien tenir descendència de manera natural, tot i que sí clonar-se més eficaçment que la mitjana.