El curs perdut

La riuada no només ha deixat danys físics en l’alumnat, sinó també emocionals, i ha afectat la salut mental dels nens. Moltes escoles de València han ajornat el temari acadèmic diversos mesos i han donat prioritat a ajudar els estudiants a assimilar la tragèdia.

A1-204430923.jpg

A1-204430923.jpg / ANNA MAS TALENS

3
Es llegeix en minuts
GONZALO SÁNCHEZ

"No podíem tornar a classe com si no hagués passat res". La Teresa és professora en el CEIP Mateu Cámara de València, i els dies següents a la dana, quan ja es comptaven centenars de morts, va haver de tornar a explicar la vida als seus nens i nenes de primària. Alguns d’ells eren alumnes d’acollida de localitats arrasades. La gran majoria seguien espantats. No podia tornar al temari com si no hagués passat res.

Una de les parets de l’escola és un mural gegant ple de dibuixos fets pels mateixos nens en què retraten el que van sentir el dia de la dana. Cotxes flotant, ambulàncies, mans sortint de l’aigua, carrers devastats o el centre comercial fet un caos són algunes de les escenes que han reflectit els nens d’11 i 12 anys.

La riuada no només ha deixat danys físics, sinó també emocionals en l’alumnat. Tres mesos després, la majoria de les escoles de la zona zero han deixat de banda l’activitat lectiva per tractar amb els més petits el que ha passat, deixar-los desfogar-se i ajudar-los a comprendre-ho. Representants de la comunitat educativa consideren que és un "curs perdut" en el sentit didàctic. Però hi ha coses que són més importants. El primer que van fer els docents del Mateu Cámara va ser investigar quins estudiants venien de les zones arrasades per prestar-los atenció especial. Una vegada fet això van agendar les primeres assemblees emocionals". La idea és que tota la classe s’assegués en cercle i compartís els seus pensaments sobre el que acabava de passar al barranc del Poio. "Els nens de Catarroja i la Torre es van alleujar i van plorar i van veure el suport dels seus companys. La resta van explicar les seves pors i es van sentir compresos", explica la Teresa.

Després d’això, la professora va enviar un treball d’investigació als seus estudiants sobre el que havia passat. "Volia que llegissin sobre el tema i que comprenguessin què és una dana i per què ha passat. Al portar la tasca la van posar tots en comú i vam estar debatent una bona estona. Els vaig preguntar també què farien ells per evitar que això tornés a passar", explica la Teresa.

Una part important va ser donar totes les facilitats a l’alumnat però no tenir exigències amb ells. "Érem conscients del moment complicat, vam tenir un nen amb el pare desaparegut tres dies i molts que eren a casa dels seus avis i s’havien quedat sense llibres. Els vam facilitar tots els materials a través de Xarxa Llibres però no els vam exigir res", afegeix. Una manera que tots poguessin aprendre era, precisament, aquesta posada en comú dels treballs. "Així, fins i tot els que no havien pogut fer-lo –que van ser molt pocs– aprenien amb els seus companys".

L’associació de directors de l’escola pública (ADEP) explica que, igual com el professorat del Mateu Cámara, la preocupació acadèmica va passar a un segon pla després de la dana. Des d’aquell dia, els problemes també es van multiplicar.

115 centres afectats

Notícies relacionades

"Entenem que la conselleria vulgui vendre una imatge de normalitat, però és que no n’hi pot haver si tenim 115 centres afectats i 13 crítics. Molts estudiants estan ressituats en centres d’acollida, que han hagut de posar aules fins i tot als despatxos i classes amb 50 alumnes o més. Així no es pot fer classe en condicions, la qualitat educativa se n’ha ressentit molt", expliquen fonts d’ADEP-PV.

L’associació de directors ja dona per fet que aquest es tracta d’un "curs perdut" perquè durant més d’un semestre no han pogut fer classe en condicions òptimes. Però li treuen ferro a l’assumpte, sobretot a infantil i primària, on el termini per assentar els coneixements és de dos anys i es poden recuperar.