Reforma legislativa
Els advocats insten a reforçar els veïns contra els narcopisos
La proposta obre la possibilitat que les comunitats demanin el desallotjament cautelar i l’expulsió immediata quan l’activitat d’un immoble ocupat genera inseguretat, risc o perill.
Els col·legis d’advocats de Barcelona, Madrid, i Màlaga, juntament amb l’Institut I+Dret, proposen nombrosos canvis legislatius tant civils com penals per acabar amb el fenomen de l’ocupació il·legal. La intenció és dotar els jutjats de més mecanismes per facilitar la devolució d’una vivenda usurpada, així com reforçar les reclamacions de propietaris i comunitats de veïns, que moltes vegades es veuen desemparats davant casos en els quals l’activitat d’un immoble ocupat genera inseguretat, risc o perill per a la resta d’habitants de l’edifici. Un exemple serien els narcopisos.
La proposta de modificació legislativa es va presentar ahir en el Segon Congrés de l’Ocupació Il·legal que se celebra fins avui al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. "A cap país del món hi ha dret a ocupar. És una vulneració dels drets d’altres persones", va assegurar el degà dels advocats de Barcelona, Jesús Sánchez, en l’obertura del congrés. En aquest sentit, va reiterar de nou la falta de vivenda pública. "La mitjana a Europa és del 10%, i a Espanya, del 3%", va recalcar, alhora que va mostrar la solidaritat de la professió cap a les famílies vulnerables amb pocs recursos econòmics que no tenen res a veure amb l’ocupació il·legal delinqüencial (utilitzen les vivendes per delinquir).
A les 48 hores
A més de la reforma del Codi Penal perquè el desallotjament es produeixi en 48 hores després de la denúncia interposada, la proposta dels advocats també insta a canviar la llei de propietat horitzontal per facilitar a les comunitats de propietaris accions contra els que ocupin il·legalment un pis o un local i "portin a terme activitats o conductes danyoses per a la finca" que puguin ser "molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites".
Actualment, els presidents de les comunitats de propietaris poden denunciar davant el jutjat aquest tipus d’activitats, però el projecte de l’advocacia incorpora que tinguin l’opció de la via civil per reclamar una ordre cautelar del seu cessament i el desallotjament immediat.
El projecte vol dotar els jutjats d’una eina per posar punt final a aquesta activitat prohibida "sota apercebiment d’incórrer en delicte de desobediència" si no es compleix. Aquesta demanda s’adreça contra el propietari i l’ocupant de la vivenda o local. Per als advocats, aquesta "acció té una transcendència enorme si tenim en compte que es pot plantejar juntament amb una mesura cautelar que faci possible el cessament d’aquesta activitat o fins i tot l’expulsió de l’ocupant il·legal".
Notícies relacionadesEls advocats també plantegen modificar articles del Codi Civil de Catalunya per oferir garanties a les comunitats de propietaris perquè puguin exercir una acció judicial contra "l’activitat dels que hagin ocupat il·legalment un pis o local i realitzin activitats nocives per a la finca o il·legals". Aquesta possibilitat, segons els professionals del Dret, té "una transcendència enorme" tenint en compte que pot plantejar-se juntament amb una mesura cautelar que faci possible el cessament d’aquesta activitat o fins i tot l’expulsió de l’ocupant il·legal. El setembre del 2022, el Govern d’ERC i Junts va anunciar que impulsaria modificacions en el Codi Civil i la llei que regula la vivenda per donar potestat als ajuntaments i a les comunitats de veïns perquè puguin instar, en el cas que els propietaris no ho facin, al desallotjament de les ocupacions il·legals de vivendes per part de persones que comentin delictes. Al final, aquesta reforma no va prosperar.
Els advocats també pretenen canvis en la legislació penal perquè els desallotjaments es facin en 48 hores sense tenir en compte una possible vulnerabilitat al·legada pels ocupants. La seva proposta incideix que "no pot fer-se recaure en els propietaris d’immobles la solució als problemes de la manca de vivendes, ja siguin els titulars persones físiques o jurídiques. En tot cas, són les institucions públiques les que tenen aquesta responsabilitat de facilitar l’accés a la vivenda i el reconeixement del dret constitucional a una vivenda digna. Aquesta necessitat de vivenda no justifica de cap manera el fenomen de l’ocupació il·legal".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Gent Gerard Piqué abandona Catalunya: Clara Chía, afectada
- 5.337 persones es queden sense plaça en els cursos públics de català
- Un fitxatge per oblidar La ruïna saudita amb Neymar
- Música El llegat d’Ovidi Montllor enfronta les seves filles tres dècades després
- A L’AUDIÈNCIA DE MADRID Absolt de violació malgrat que la dona havia sigut drogada i «no era conscient» d’estar tenint sexe
- UN BARÇA-MADRID SENSE SEU De resar pel Camp Nou a la rocambolesca opció del Johan
- Iberdrola premia el foment de l’esport femení
- L’última jornada El City ressorgeix de la tragèdia i podria creuar-se amb el Madrid
- Les claus L’ensopegada que no fa mal a un Barça que ja havia fet la feina
- CHAMPIONS league | La crònica El Barça frena i el PSG s’acosta