Refugis climàtics per evitar morts per calor extrema

Un estudi publicat aquest dilluns a la revista científica Nature Medicine ha despertat una gran inquietud i una marea de preguntes entre la població. Segons apunta una investigació internacional liderada per London School of Hygiene and Tropical Medicine, en la qual s’han analitzat 845 àrees urbanes de 30 països europeus, Barcelona destacaria com la ciutat europea amb més risc de morts per calor extrema. Si segueix així, si les temperatures continuen augmentant com fins ara, s’estima que d’aquí a finals de segle a la metròpolis hi podria haver fins a 250.000 morts prematures relacionades directament amb les altes temperatures i el canvi climàtic. ¿A què es deu, però, aquest fenomen i, sobretot, què podem fer per evitar-lo?

La investigació, liderada per l’epidemiòleg Pierre Masselot, té en compte, d’una banda, una sèrie de factors demogràfics amb què es descriu com són els habitants de Barcelona i, de l’altra, una sèrie de simulacions que reflecteixen com podria canviar el clima en funció del grau d’emissions generat per la nostra espècie. Les anàlisis indiquen de manera clara que com més augmentin les temperatures més alt serà el risc de morts prematures associades a la calor extrema a tot Europa i, especialment, al sud del continent i al conjunt de la regió mediterrània.

En el cas de Barcelona, hi ha almenys dos factors que expliquen per què destaca com una de les ciutats que tenen més risc de morts per calor extrema. D’una banda, segons una anàlisi de l’Institut d’Estadística de Catalunya, la ciutat ja té un gran nombre de població envellida, un dels col·lectius més vulnerables a la calor extrema, i tot apunta que en les pròximes dècades aquesta xifra es multiplicarà exponencialment. Per al 2040, s’estima que un de cada quatre habitants de Barcelona tindrà més de 65 anys, l’equivalent a 2,3 milions de persones. A més, les projeccions climàtiques apunten que, en cas de continuar així, els termòmetres de la ciutat podrien pujar molt per sobre de la mitjana global i sumar entre 3 i 4 graus més respecte a l’era preindustrial.

Notícies relacionades

Un de cada quatre infectats pel virus desenvolupa covid persistent

Els aerogeneradors de Roses faran 260 metres d’alt

Mesures de prevenció

Els experts proposen invertir en sistemes d’alerta per avisar la població de l’arribada de temperatures extremes, fomentar campanyes d’educació pública, millorar infraestructures públiques i privades, formar els professionals de la salut i crear més espais verds i refugis climàtics a les grans ciutats. "És important crear mesures d’adaptació enfocades a col·lectius vulnerables, ja sigui gent gran que pateix més l’efecte de les altes temperatures o gent en situació d’exclusió social que viu en cases sense una temperatura adequada", afirma Quijal. Així, aquest científic recorda que, com va demostrar un estudi d’ISGlobal, una de les mesures més efectives per refugiar-se de la calor a les grans ciutats és la creació d’espais verds que estiguin sempre oberts al públic.