Un asteroide amb els elements bàsics per a la vida

Mostres de 120 grams

Aquestes anàlisis corresponen, d’una banda, a un equip de científics de la NASA i, de l’altra, a un grup d’investigadors japonesos. En tots dos casos, els treballs arriben a les mateixes conclusions. I és que, després d’un minuciós treball d’anàlisi de les mostres de pols i roca espacial –que en total no pesen més de 120 grams, l’equivalent a una poma petita–, els investigadors van descobrir que aquest asteroide "té una gran complexitat en matèria orgànica" que en molts aspectes "supera fins i tot la present a la biologia terrestre". En total, es van trobar 14 dels 20 aminoàcids proteics presents a les formes de vida de la Terra, 19 aminoàcids no proteics rars o absents a la biologia coneguda, les cinc nucleobases necessàries per formar l’ADN (adenina, guanina, citosina, timina i uracil) i, a més, una gran quantitat de sals minerals com la salmorra.

No és la primera vegada que es troben traces de matèria orgànica en un asteroide, però, tal com argumenten els impulsors d’aquest treball. Aquesta és la vegada en què més riquesa de compostos s’ha trobat en un cos extraterrestre. Segons explica Tim McCoy, un dels impulsors de l’estudi, és molt possible que en el passat l’asteroide Bennu o el seu progenitor tinguessin grans bosses d’aigua a la superfície i que aquestes, al seu torn, van contribuir a crear un "un caldo salí que va permetre que els ingredients elementals de la vida es mesclessin i creessin estructures més complexes". En aquests moments, ja no s’ha trobat cap mostra d’aigua líquida a l’asteroide, però, gràcies a aquestes anàlisis, s’ha vist que les sals minerals observades a la seva superfície s’assemblen a les crostes salades dels llits secs dels llacs de la Terra.

"Caldo primigeni"

Notícies relacionades

El ‘Tour del talent’ arrenca a l’Hospitalet

La UAB obre les portes als superdotats abans d’acabar el batxillerat

La demostració que Bennu conté matèria orgànica i una gran riquesa de compostos recolza la teoria que els asteroides podrien haver sigut els responsables de portar els components bàsics de la vida a la Terra. Són molts els estudis que suggereixen que una pluja de meteorits ocorreguda fa uns 4.000 milions d’anys va ser la que va portar al planeta els blocs de construcció essencials perquè sorgís la vida. La hipòtesi més acceptada, de fet, apunta que les reaccions químiques que van donar lloc a aquests "blocs de construcció de la vida" es van produir a l’espai exterior, fins i tot abans de la formació del sistema solar, i que després va ser aquí, a la Terra, on es van assemblar fins a donar lloc a les primeres formes de vida del nostre planeta.

¿Significa això que de la mateixa manera que els asteroides van portar els ingredients perquè brollés la vida a la Terra també van fer el mateix en altres llocs del cosmos i que, per tant, hi hagués vida extraterrestre? Sobre aquesta qüestió els experts es posicionen amb cautela i afirmen que, tot i que aquesta hipòtesi sigui factible i s’investiga, perquè brolli la vida tal com la coneixem es necessita, a més dels "ingredients essencials", una confluència de molts factors ambientals i geològics que funcioni com a caldo de cultiu perquè el "caldo primigeni" prosperi.