El Govern negocia amb el Barça per crear noves zones humides al Llobregat

Es tracta del més gran dels ràl·lids europeus, un ocell inconfusible de plomatge blavós i violaci i bec i potes de color vermell intens. O sigui, una au blaugrana, com a mínim d’aspecte, que s’havia de convertir en emblema i leitmotiv dels terrenys del club als Reguerons. Però la idea no va prosperar. Segurament, diuen els que van viure el fracàs del projecte en primera persona, el nom de l’animal (polla blava) no va ajudar que el pla cristal·litzés.

No obstant, han passat els anys i no s’ha creat cap reserva a la zona, ni amb polla blava ni sense. Però l’espai continua sent de titularitat del Barça i acull un potencial important pel que fa a biodiversitat. És per aquesta raó que el Govern de la Generalitat ja ha obert converses amb el Barça per mirar d’adquirir la finca, que inclou l’estany dels Reguerons, que al seu dia va estar pensada per promoure camps esportius, i invertir de cara a millorar-ne l’estat ecològic.

Aus i amfibis

Aquest fet forma part d’una estratègia més àmplia del Departament de Territori, Habitatge i Transició Social i en la qual també s’han implicat l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), el consorci del delta del Llobregat i alguns ajuntaments metropolitans, com el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. "És important arribar a acords perquè hi hagi més aiguamolls ben gestionats al delta del Llobregat", diu Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica.

Viladecans està estudiant la creació d’una bassa pròxima al mar que afavoreixi la presència d’aus i amfibis. Molins de Rei, en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha posat en marxa un projecte de restauració ambiental al riu Llobregat per recuperar uns antics aiguamolls que actualment estan secs. La iniciativa preveu utilitzar aigua regenerada procedent de l’estació depuradora de Sant Feliu de Llobregat, gestionada per Aigües de Barcelona, que serà canalitzada fins a la zona amb l’objectiu de revitalitzar l’ecosistema i millorar el paisatge.

Replicar el model

Els aiguamolls de Molins de Rei, situats en un antic meandre del Llobregat, van ser creats el 1995 per restaurar una zona degradada per l’extracció d’àrids i la construcció de l’autopista B-23. Amb el temps, l’erosió i la sequera van afectar la seva capacitat per retenir aigua, i van fer insostenible el sistema de bombatge utilitzat fins ara.

La nova solució permetrà conservar l’espai de manera més eficient, i reduirà el consum d’aigua potable i energia, afirmen des del consistori.

Sargatal també té al cap la possibilitat de crear llocs inundables on ara hi ha cultius, només de forma quirúrgica en espais molt concrets: "En alguns camps amb poc valor agrícola, que s’inunden sovint i requeririen unes obres de drenatge molt complexes, es podria arribar a pactes perquè es converteixin en llacunes o hàbitats inundats". Els agricultors es queixen que massa vegades certs camps es neguen. Aquesta aigua, per a Sargatal, és la que hauria de servir per als nous espais naturals, alhora que, amb un sistema de bombatge adequat, es permetria alleujar aquest problema recurrent per als pagesos.

Notícies relacionades

Catalunya declara una sobreocupació del 101% als seus centres de menors migrants

El Govern instal·larà 700 quilòmetres de bandes sonores en carreteres de tot Catalunya per reduir els xocs frontals

En cas que s’ampliï l’aeroport de Barcelona, s’haurà de garantir el blindatge de nous espais humits. En aquest sentit, el que s’estudia en el terreny dels Reguerons o en aquests punts de Viladecans o Molins de Rei va en la línia d’impulsar noves àrees protegides. ¿Però qui les comprarà i gestionarà? ¿Serà la Generalitat o serà Aena, en cas que s’arribi a un pacte si s’amplia l’aeroport del Prat?

Són detalls que encara s’han de concretar, però fonts coneixedores dels processos expliquen que l’ampliació pot ser una oportunitat per assegurar l’increment de les àrees custodiades ben gestionades i la creació de zones humides.