El nou pla de gestió del delta del Llobregat inclourà la Ricarda

La protecció del delta del Llobregat, una zona humida degradada i amenaçada, no té només implicacions ambientals. Els voltants de la desembocadura del riu acullen les dues principals infraestructures de Catalunya: el port i l’aeroport, aquest últim pendent de la polèmica ampliació que el Govern de Salvador Illa pretén impulsar. A més, al terreny s’hi concentren centenars de milers d’habitants i els camps de cultiu més pròxims a Barcelona. Aquestes circumstàncies converteixen el delta del Llobregat en un delta antropitzat, és a dir, molt humanitzat.

Els ecosistemes humits estan fragmentats i molts d’ells funcionen de manera artificial i incompleta. El panorama es va agreujar quan ara fa unes dècades es van eixamplar el port i l’aeroport: les compensacions ambientals no van ser suficients i les que es van planejar no es van arribar a complir, segons va afirmar la fiscalia.

Davant aquest escenari, la Unió Europea obliga Espanya a custodiar amb mesures efectives aquest espai protegit. I davant una hipotètica ampliació de l’aeroport, s’exigirà una millora verificable de l’estat ecològic d’aquest delta metropolità, un dels tres principals deltes de Catalunya juntament amb el de l’Ebre, el més important, i el del riu Tordera. Fa tot just sis mesos, el Govern liderat per Pere Aragonès va presentar l’aprovació de la nova ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus), que va acabar comportant la duplicació del perímetre protegit.

En aquell moment, era evident que la proposta es posava sobre la taula per imperatiu comunitari. Però diversos agents implicats en el Delta, ja fossin del sector agrícola o del conservacionista, van deixar anar enlaire alguns dubtes raonables. "¿Quin sentit té ampliar les àrees protegides sense posar remei a les que sobre el paper ja ho estaven però que en realitat presenten un greu deteriorament?", van qüestionar alguns experts. "¿Per què no s’ha acordat amb els pagesos aquest engrandiment de la ZEPA?", va denunciar la patronal agrícola. "¿De què servirà la nova ZEPA si no s’aprova i no s’aplica un pla de protecció i un pla de gestió per al Delta que també reclama la UE?", van demanar els ecologistes.

Equilibris amb la Ricarda

Ara, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el Govern s’ha entossudit a donar respostes a algunes d’aquestes preguntes. En concret, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica pretén resoldre l’última d’aquestes tres inquietuds esmentades. "El delta del Llobregat necessita un pla de gestió i el tindrem redactat al llarg d’aquest any", diu Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica.

Fonts que segueixen el dia a dia d’aquest espai natural adverteixen que també farà falta un pla de protecció, malgrat que la prioritat del Govern ara sigui el de gestió. Un pla de gestió és un document que regula què es pot i s’ha de fer en cada un dels espais, quina quantitat de diners es va invertir en les accions de millora d’ecosistemes i quan es preveu portar-les a terme.

¿Quins espais inclourà aquest pla de gestió i quins objectius té? La idea és que s’hi englobin totes les zones que ara mateix es consideren espais naturals protegits. Entre elles hi ha la llacuna de la Ricarda. "El pla inclourà la Ricarda, és clar, perquè és una de les zones humides que cal millorar", constata Sargatal. En aquest moment, l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) treballa en el disseny d’accions perquè la qualitat de l’aigua de la Ricarda sigui adequada.

El fet, però, que el pla de gestió liderat pel Govern també la tingui en compte és una decisió important que pot tenir impacte directe en la fórmula d’ampliació de l’aeroport que es posi sobre la taula. Es pot recordar que, ara mateix, una comissió tècnica s’encarrega de buscar un model per a l’ampliació que després el Govern haurà d’explicar. Una possibilitat, si una de les pistes creix cap al nord, és sacrificar la Ricarda. Però el fet que l’Executiu d’Illa inclogui la Ricarda en el pla de gestió obre la porta a preservar, almenys parcialment, aquesta llacuna.

Sargatal defensa que aquest document serà clau perquè els hàbitats presentin un estat òptim: "Una vegada aprovada la nova ZEPA, només queda disposar d’un bon pla de gestió per complir amb la recriminació que va fer Brussel·les". El secretari de Transició Ecològica assegura que l’objectiu és tenir-lo a punt aquest any. ¿I també aprovat el 2025? "Ho intentarem, sí", afirma Sargatal.

Fonts coneixedores dels plans per al delta del Llobregat precisen que aquest document de gestió no té en compte una possible ampliació de l’aeroport. El pla se centra en "com s’ha de protegir el Delta" i en "com s’ha de compatibilitzar de manera sostenible l’activitat agrícola i la biodiversitat". Com passa amb el perímetre duplicat de la ZEPA, el pla de gestió pot condicionar segons com l’ampliació de la pista de l’aeroport, però en cap cas impedir-la o bloquejar-la.

Perquè una eventual ampliació de l’aeroport rebi el vistiplau d’Europa, caldrà demostrar que s’ha treballat per protegir el Delta i arreglar el "desastre" de fa 20 anys i, alhora, presentar noves compensacions, segurament en forma de creació de més espais d’aiguamoll. Fonts consultades avisen que serà complicat trobar un "forat" per a noves zones humides i defensen que el que cal fer és restaurar les que ja existeixen. Però això no es pot interpretar com a compensació, matisen.

Convèncer els agricultors

Notícies relacionades

Elvira Bisbe: "Cal planificar les especialitats mèdiques que faran falta en 10 anys"

Salt reforça el dispositiu policial per evitar nous disturbis

Un dels grans reptes per a la secretaria de Sargatal i la direcció general de Polítiques Ambientals, amb Marc Vilahur al comandament, serà seduir els pagesos que cultiven al delta del Llobregat. Fins ara, se’ls ha permès utilitzar productes fitosanitaris i instal·lar hivernacles en certs punts del Delta. Però en un futur la ZEPA els pot arribar a impedir aquest tipus de pràctiques.

Entitats ambientals com Depana i la Xarxa per la Conservació de la Natura afirmen que l’agricultura a la zona ha de ser respectuosa amb el medi i tenir valor afegit, com a mínim als camps que hi ha dins la ZEPA. L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i Foment del Treball no comparteixen aquest punt de vista. Sargatal confia que es podran trobar equilibris.