El Barça no vol perdre els terrenys de Viladecans
El club blaugrana es resisteix a perdre unes finques que formen part d’una zona especial de protecció per a les aus i a les quals mai va poder trobar ús.
Al Futbol Club Barcelona sempre ha sigut gran motiu de discussió que l’entitat es desprengués en algun moment de patrimoni. Passa, no obstant, que el Barça no ha sabut mai què fer amb alguns terrenys que conserva i que es resisteix a perdre. És propietari de quatre parcel·les a l’Hospitalet (30.783, 23.676, 3.578 i 2.533 metres quadrats); les dues primeres estan adscrites a la modificació del PGM del sector Can Rigalt (tot encallat perquè tota transformació requereix el trasllat de la subestació elèctrica de Collblanc). Però el club també conserva terrenys a Viladecans als quals no ha pogut trobar ús i que cíclicament han sigut motiu de controvèrsia tant per la seva especificitat mediambiental com per la seva depreciació. Segons informen a aquest diari des del mateix club, la directiva de Joan Laporta no té cap intenció de desprendre’s d’aquestes parcel·les.
El Barça disposa de dues finques a Viladecans que travessen un corredor biològic d’aiguamolls. La primera, a la zona del paratge dels Reguerons, de 272.130 metres quadrats, la va adquirir el club en la dècada dels 70 durant la presidència d’Agustí Montal. La idea inicial era que aquella zona natural pogués acollir algun dia una ciutat esportiva, cosa que es va demostrar impossible. La segona parcel·la (278.544 metres quadrats a l’estany del Remolar i la maresma les Filipines) la va comprar Joan Laporta el 2008, en la seva primera etapa a la presidència, a canvi de 18,744 milions d’euros.
En 17 anys ningú ha sabut què fer en aquesta zona del Remolar, des d’aquest macroprojecte de la Ciutat del Soci amb el qual Laporta en va promocionar al seu dia la compra ("es tracta de construir zones esportives que tinguin botigues relacionades amb els esports que s’hi practicaran"), fins a traslladar-hi part de l’activitat de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Avui són zones naturals no urbanitzables.
Pèrdua de valor
Els terrenys esmentats van ser objecte d’instrucció judicial després que la junta directiva de Sandro Rosell, en la seva acció de responsabilitat social contra la junta de Laporta, tractés de carregar a aquesta una depreciació de la finca d’11,5 milions d’euros. Ho va desestimar el jutge José Manuel Martínez Borrego a l’entendre que la pèrdua de valor no era imputable a l’equip directiu de Laporta.
Notícies relacionadesSegons va avançar EL PERIÓDICO, el Govern de la Generalitat s’ha interessat a adquirir la finca dels Reguerons, i fins i tot ha obert converses amb Jordi Portabella, director de Sostenibilitat del Barcelona. Però des de l’entitat blaugrana es mostren ferms: "El club no té previst cedir aquests terrenys". Fonts del Barça, en tot cas, insisteixen que encara es continua estudiant quina ha de ser la funció d’aquestes parcel·les.
Un dels objectius del secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, és millorar la gestió dels aiguamolls del delta del Llobregat i impedir-ne la degradació. La zona dels Reguerons, catalogada com a zona especial de protecció per a les aus (ZEPA) des del 1994, també està inclosa en la Xarxa Natura 2000.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mobilitat La Generalitat i Albiol desencallen l’arribada de la línia 1 a Badalona
- Gent Discalcúlia: així és la malaltia que pateix la presentadora Paula Vázquez
- Una acampada espera avui la comitiva judicial a la Casa Orsola
- Anabel Pantoja, investigada per presumptes lesions a la seva filla
- Accident d’avió Jon Maravilla, el patinador que es va salvar de l’accident d’avió de Washington perquè no van deixar embarcar el seu gos
- La fiscal de Madrid defensa la seva actuació amb els correus del nòvio d’Ayuso
- El tret per la culata del PP
- El Consell recorda que no hi ha actes de les reunions del Cecopi
- El Parlament demana la dimissió de Mazón i farà una llei per a les danes
- El Govern defensa el Hard Rock arran del final dels beneficis als casinos