El Vall d’Hebron reconverteix un espai covid per tractar l’Alzheimer

Vall d’Hebron va rebre l’any passat unes 11.000 visites relacionades amb malalties neurodegeneratives. I el número augmenta cada any (un 2% més, aproximadament) a causa de l’envelliment poblacional. "Fa tres anys vam inaugurar l’edifici Garbí [per donar resposta a la pandèmia]. Aquí van ingressar llavors molts malalts de covid, però sempre hem volgut donar-li altres usos després d’acabar la pandèmia. A l’hivern, utilitzem la segona planta per a malalts respiratoris. També tractem pacients oncològics. I fa sis mesos que reconvertim la planta zero –on fèiem els frotis de la covid– en consultes de trastorns del moviment i malalties neurodegeneratives", va explicar ahir el gerent de Vall d’Hebron, Albert Salazar. En total, el nou espai per a les malalties neurodegeneratives comptarà amb cinc noves consultes externes, dos despatxos de neuropsicologia, un espai a l’Hospital de Dia de l’edifici per administrar teràpies d’alta complexitat i una sala de treball.

Segons el cap del Servei de Neurologia, Xavier Montalban, en les últimes dècades ha augmentat el coneixement de les malalties neurodegeneratives, la qual cosa ha permès "modificar el pronòstic de les malalties". "Ja som capaços de diagnosticar malalties com l’Alzheimer quan el pacient encara és asimptomàtic. Han començat a aparèixer medicaments. En el cas del Parkinson, els anticossos monoclonals. Hi ha un canvi de paradigma. I la peça fonamental de tot això és la infermeria", va remarcar aquest neuròleg.

El nou espai per a les malalties neurodegeneratives a l’edifici Garbí va acompanyat de la revisió de circuits i els fluxos de treball en què precisament guanya pes la figura de la infermera de pràctica avançada. Una d’aquestes professionals és Sara Belmonte, que va destacar que els trastorns del moviment (com el Parkinson o la malaltia de Huntington) són patologies "desconegudes" per a les quals no hi ha cura. "Tenim, això sí, un espectre de medicaments que milloren els símptomes. Els pacients venen aquí amb moltes ganes de tenir informació i, precisament, una de les tasques de la infermera de pràctica avançada és l’educació sanitària del malalt perquè s’empoderi", explica.

Nous fàrmacs

També en els trastorns cognitius el personal d’infermeria és clau. "Nosaltres tenim un paper importantíssim en aquestes malalties, que avancen i van a pitjor. A més, no únicament afecten el pacient, sinó també les seves famílies. Des d’infermeria ens hem d’assegurar que tenen tota la informació de les característiques de la malaltia i dels tractaments", explica l’infermer Jesús Pizarro, que destaca que els nous fàrmacs i els nous espais com el del Vall d’Hebron obren "noves finestres" de tractament.

Notícies relacionades

¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu

Mapa del canvi d’hora 2025: quins països canvien a l’horari d’estiu, quins han deixat de fer-ho i on està prohibit

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el nombre de persones que pateixen demència es triplicarà el 2050: dels actuals 50 milions es passarà a 152 milions. Per al doctor Montalban, la medicina es troba en aquests moments "en el punt de partida d’una revolució terapèutica" com la que fa anys van viure l’esclerosi múltiple i l’ictus. "Un diagnòstic precoç permet al pacient i la seva família, en primer lloc, organitzar-se amb temps i adaptar-se a la nova realitat. En el cas de les demències és beneficiós començar l’estimulació cognitiva en fases inicials", afirma la doctora Pilar Delgado.

Els pacients arriben a les consultes externes de l’edifici Garbí en primera instància o derivats del seu centre d’atenció primària (CAP). Aquí un neuròleg avalua el pacient i coordina les proves per mirar d’establir el seu diagnòstic. Entre les proves existeix una valoració neuropsicològica. "Durant una hora, fem proves enfocant-nos en aquells aspectes en els quals el neuròleg ens ha dit que s’ha d’aprofundir més per tenir clar el diagnòstic una vegada feta la seva avaluació: orientació, memòria visual i verbal, capacitat de llenguatge o funcions atencionals i executives, entre d’altres", assenyala la neuropsicòloga Belén Gutiérrez.