Cercs reclama demolir l’antiga (i contaminada) central tèrmica

Des del nucli de cases de la Rodonella es veuen les muntanyes prepirinenques que condueixen fins a Peguera. També s’intueix l’embassament, una mica més avall. Però en el paisatge, mirant cap al nord, sobresurten les siluetes de dues xemeneies. Una és ampla i de grans dimensions. L’altra, estreta i més alta. Totes dues formen part de l’antiga central tèrmica de Cercs (Berguedà).

Restes de ferro, fuel, fibrociment (un material que conté amiant), hidròxid de sodi i àcid sulfúric s’acumulen a l’esquelet de l’edifici. La central, que un dia va ser símbol de l’esplendor industrial, va tancar el 2011. Però, a diferència del que ha passat amb altres plantes de producció d’energia fòssil, mai s’ha arribat a desmantellar.

"Vivim amb un cadàver que suposa una autèntica amenaça de desastre ecològic", sentencia l’alcalde del municipi, Urbici Malagarriga, mentre assenyala la vella central des d’una pista forestal pròxima. "Si un dia ve una riuada intensa, els residus poden acabar al pantà, que proveeix d’aigua Barcelona", tem Malagarriga. L’acord original obligava a tornar l’espai al seu estat original i a netejar-ho tot. "Però no es va fer mai", lamenta l’alcalde.

Lloc fantasmal

La tèrmica, teòricament, està clausurada. Amb tot, en realitat és fàcil accedir-hi. No hi ha cap vigilància i les tanques es poden esquivar sense dificultats. Fins i tot es pot entrar a la xemeneia principal, la part inferior de la qual està formada per elements d’uralita. "Això provoca que vagin a la central persones que miren d’aprofitar les restes de coure i metall", explica Malagarriga. Però també s’hi acosten youtubers i tiktokers, impressionats per les formes inertes i fantasmals de la central. A més de les xemeneies, hi ha altres edificis.

Les parets del lloc on estava ubicada la caldera, per exemple, cauen literalment a trossos. "Si es continua extraient material de manera irregular, un dia hi haurà un accident", adverteix Malagarriga. L’alcalde es pregunta per què la central de Cercs segueix allà, quan a Espanya la majoria d’empreses assumeixen el repte de desmuntar la central després del cessament de l’activitat. "Si fóssim una ciutat important de l’àrea metropolitana, potser ens farien cas, però amb prou feines som mil habitants", afirma.

Les diverses empreses que han tingut la titularitat de la central composen un puzle burocràtic que explica la falta de resposta permanent. La central, fa dècades, estava en mans de Fecsa, que després es va convertir en Endesa. Més tard la va adquirir Enel, i després Viesgo (que va ser absorbida per Repsol). Aquests canvis de propietat successius deixen la tèrmica en una espècie de "llimbs legals" que dificulten l’assumpció de responsabilitats a l’hora d’afrontar un desmantellament. El 2019, Infreemu i EM Spain Waste & Treatment van comprar la central de Cercs i van intentar donar-li un altre ús. El seu pla era invertir 130 milions d’euros per instal·lar-hi una incineradora que generés energia a partir de residus industrials. Però va sorgir la Plataforma Antiincineradora, que es queixava del possible impacte ambiental. Finalment, el projecte es va rebutjar i no es va proposar alternativa. Per tant, el deteriorat complex tèrmic no es va arribar a enderrocar mai.

El 2023 EM Spain Waste & Treatment va reformular el seu projecte cap a un model centrat en el turisme.Fins i tot es va parlar d’una planta d’hidrogen verd, un museu i un hotel. Però la idea no va convèncer el municipi. Membres de la plataforma consultats per aquest diari asseguren que només acceptaran un projecte que sigui positiu per al poble. "Ja ens hem empassat molts anys de fum", recorda Carme Rubio, veïna de 41 anys. "A tot estirar, que posin plaques solars o alguna cosa que no contamini", suggereix.

Carles Villanueva té 63 anys i ha viscut sempre a Cercs. "Al final, ens havíem acostumat a tenir la central, però els materials contaminants s’han de retirar", afirma. "Com a molt, es podria mantenir la xemeneia més gran, que és part de la història del poble, però en bones condicions", planteja.

Notícies relacionades

Elvira Bisbe: "Cal planificar les especialitats mèdiques que faran falta en 10 anys"

Salt reforça el dispositiu policial per evitar nous disturbis

Difícil solució

A l’Ajuntament són conscients que la solució serà difícil i lenta. "Tant la Generalitat com el ministeri competent ens han dit que era complex, però no pot ser tan difícil, en dos o tres anys la central hauria d’estar fora", considera l’alcalde. Malgrat els obstacles que sap que trobarà, Malagarriga té l’esperança de veure com l’antiga tèrmica desapareix de Cercs: "Tot i que no hi hagi res registrat, els terrenys són del poble i el primer que cal fer, abans de plantejar propostes rares, és eliminar la gran quantitat d’elements contaminants, com s’ha aconseguit fer en altres pobles". Una de les vies que s’ha estudiat per demolir la central és obrir un contenciós administratiu per recuperar aquests terrenys d’ús públic. Però aquest procés és lent.