El deteriorament dels aiguamolls desplaça les aus aquàtiques

La conservació dels aiguamolls a Espanya és cada vegada més deficient. És el que constata un nou informe de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife), que alerta sobre la preocupant situació d’aquests ecosistemes, sobretot a la regió mediterrània. Aquest deteriorament està provocant que els ocells aquàtics optin per desplaçar-se cap a aiguamolls del nord del país, on les condicions són més favorables.

Segons l’estudi, titulat Humedales ante un futuro incerto, el 76% dels hàbitats humits d’interès comunitari presenten un estat de conservació desfavorable. Aquest percentatge és encara més alt a les regions mediterrània i alpina, on les àrees degradades assoleixen el 89% i 80%, respectivament. A més, dels 67 tipus d’au analitzats, 36 han patit una reducció considerable de les seves poblacions. Inconvenients com el mal estat de l’aigua, la presència d’espècies exòtiques i la pressió humana posen en perill les maresmes i llacunes.

Els tres aiguamolls més rellevants per a la hivernada d’ocells aquàtics a Espanya són Doñana, el delta de l’Ebre i l’albufera de València. No obstant, les tendències observades en els últims anys indiquen un declivi constant en la quantitat d’aus que utilitzen aquestes zones com a refugi. A Doñana, la situació és especialment crítica. La sobreexplotació dels recursos hídrics a causa de la intensificació agrícola, sumada a períodes prolongats de sequera, ha reduït perillosament la disponibilitat d’aigua.

Aplicar la llei

Els censos realitzats el gener del 2024, per exemple, reflecteixen la pitjor hivernada de la història del parc, amb només 122.196 exemplars registrats. El delta de l’Ebre, tot i que continua sent un refugi vital per a moltes espècies, també experimenta una tendència regressiva en les poblacions d’anàtids i fotges. L’Albufera, que acull entre 20.000 i 40.000 ocells aquàtics cada hivern, també mostra una reducció poblacional.

En canvi, les llacunes del nord d’Espanya, com les maresmes de Santoña, estan experimentant la tendència inversa. Per frenar aquesta tendència, SEO/BirdLife insta les administracions a implementar les mesures contemplades al reglament sobre restauració de la natura i el Pla Estratègic d’Aiguamolls 2030. L’organització emfatitza la necessitat de recuperar espais com les llacunes de La Janda (Cadis) i Antela (Ourense), dos aiguamolls històrics que exercien un paper clau. Altres espais com Tablas de Daimiel també estan més amenaçats que mai.

Notícies relacionades

Nou mussol a Catalunya

Uns científics creen tires de cèl·lules mare que "curen cors trencats"

L’informe també ha analitzat els aiguamolls que formen part de la Xarxa Natura 2000. El 34% es troben en bon estat, el 13% estan en mal estat i el 50% en una condició «inadequada».

Kiko Álvarez, que és el responsable de la Unitat d’Espècies i Espais de SEO/BirdLife, destaca la necessitat d’implementar estratègies adaptades a les particularitats de cada territori: «És urgent desenvolupar mesures més efectives per millorar els hàbitats en pitjor estat i garantir la protecció d’aquells que encara es conserven en bones condicions». «Si no prenem mesures urgents, la hivernada de moltes espècies podria canviar en els pròxims anys», acaba advertint.