Els col·legis professionals volen una visió transversal de la salut mental

Representants de diferents col·legis professionals –des de la psicologia fins a l’arquitectura, passant per la infermeria i la docència– van coincidir en la necessitat que diferents professions treballin coordinadament, en xarxa, per realitzar tasques preventives i de suport per pal·liar els problemes de salut mental i malestar emocional en la societat. El van posar sobre la taula en la Tribuna de les Professions, organitzada per EL PERIÓDICO i la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, a la Casa Seat de Barcelona. "Des de l’àmbit polític, social i econòmic s’ha de posar la salut mental en el centre, i espero que avui es posi la llavor perquè la transversalitat floreixi", va plantejar Sònia Hernández-Montaño, arquitecta experta en bioconstrucció i participant en el debat.

Hernández-Montaño, amb Guillermo Mattioli (psicòleg clínic), Alejandro Marieges (infermer) i Carme Panchón (pedagoga) –tots eren representants dels seus respectius col·legis professionals–, van remarcar que la visió "transversal" de la salut és clau en termes de prevenció i de superació dels malestars. Hernández-Montaño va destacar, per exemple, que "el disseny de l’espai públic i dels edificis té un pes enorme sobre la salut de les persones".

Panchón –en nom del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i a Ciències de Catalunya– també va apuntar que la salut mental té a veure amb una mirada global: "Dipositem la responsabilitat en qui té la dificultat psicològica, però la responsabilitat és també de la comunitat". Parlant dels nens i adolescents, Panchón va descriure com les famílies no sempre assumeixen la seva responsabilitat "perquè no saben fer-ho". D’aquí ve la necessitat, va dir, que també a l’escola, es treballi de manera conjunta entre tots els actors implicats "pel bé comú".

Una mirada esperançadora

Aquests quatre professionals van detallar que en els seus àmbits s’estan desenvolupant programes de suport i prevenció de problemàtiques emocionals i que sorgeix la necessitat de treballar, com va insistir Marieges, "des de l’esperança".

També van coincidir en la necessitat que la interlocució amb les administracions sigui àgil i que els governs posin en marxa mesures de manera ràpida i mantinguin els recursos en el temps, perquè la millora del benestar emocional no s’aconsegueix des de la immediatesa. És una qüestió de recursos, sí, però també de reorganització, segons els professionals.

"Entre les professions socials i de la salut hi ha fronteres molt compartides; el diàleg pot arribar a tensions, però crec que sí que ens estem posant les piles" en la mirada transversal, va assenyalar Mattioli. Les infermeres i els infermers, va descriure Marieges, defensen el treball en xarxa perquè en el seu àmbit senten que no estan "prou ponderats com altres professionals".

Panchón, per la seva banda, va defensar aquesta tasca compartida: "Les anàlisis que es fan des de cada escola són fragmentades, però entre tots i totes podem aconseguir millores més importants per a la ciutadania, nens, adolescents i professionals", en especial els més vulnerables.

Guillermo Mattioli, degà del Col·legi de Psicologia de Catalunya i psicòleg clínic, va emfatitzar que la pandèmia de la covid va permetre posar una lupa sobre un "malestar emocional, no patològic, perquè la vida fa mal i també cura", que ja existia però que ha augmentat, però que per sort els casos greus no han incrementat.

Mattioli va reclamar una solució preventiva ("perquè tota malaltia mental comença en malestar") i estructural, més enllà de l’ajuda psicològica, basada en qüestions estructurals de tipus socioeconòmic. Des de l’escola d’infermeres, Alejandro Marieges, infermer, va reivindicar una mirada social i mediàtica sobre la salut mental centrada en "l’esperança", malgrat que les dades existents sobre salut mental són "contundents".

Segons Mattioli, la consciència empresarial que els treballadors amb benestar emocional fan que les empreses siguin més productives "s’està aconseguint, però amb certes reticències de tipus econòmic". Marieges va apuntar que hi ha grans empreses que nomenen "consellers de la felicitat". "Una altra cosa és que sigui postureig", va afegir abans d’explicar la correlació entre les baixes laborals i l’estat emocional de les persones empleades. "La gent agafa la baixa per l’estrès que viu en el seu entorn laboral", va assegurar.

En l’àmbit de l’arquitectura, Hernández-Montaño va apuntar que "la mirada econòmica sempre existeix i costa de treure la idea del cervell, però en la construcció hi ha iniciatives europees que empenyen cap al canvi, que tenen repercussions en la indústria. Estem en un punt d’inflexió". En aquest sentit, va reclamar que la mirada econòmica vagi acompanyada de la de la salut i la mediambiental, perquè "no fer-ho, a la llarga, acaba sent car, perquè una bioconstrucció no és més cara". "És important invertir en les persones", va afegir Panchón.

"Crec que hi ha molts adults de vidre que tenen por que els seus fills també siguin de vidre", va afirmar contundentment Mattioli, que va advertir de l’interès que existeix per etiquetar els malestars. Un interès que de vegades també té el pacient. "Als joves els arriba el missatge que, sigui com sigui, acabaran malalts", es va lamentar Marieges en relació amb les dades sobre l’increment de casos de malestar emocional en aquest col·lectiu. I va demanar una mirada cap al món com "un lloc amable on viure".

Notícies relacionades

El Govern destina 42 milions a millorar l’atenció primerenca

El SEM destina un helicòpter medicalitzat a Lleida des d’avui mateix

Una nova aposta

L’acte va ser presentat pel director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez, i pel president de l’Associació Intercol·legial, Jesús Sánchez. Sáez va remarcar la necessitat de disposar de "veus qualificades" per entendre els reptes de la societat. Sánchez va reivindicar el paper de la Intercol·legial, que representa cent col·legis professionals i 250.000 professionals, que crea el 28% de l’ocupació i aporta el 40% de les remuneracions salarials de Catalunya. Sánchez va posar en valor la importància d’haver-se dotat internament d’una Comissió de Salut per abordar la salut física i mental dels professionals.