El Govern destina 42 milions a millorar l’atenció primerenca

L’atenció primerenca és el conjunt de teràpies i intervencions que han de rebre els nens de 0 a 6 anys amb trastorns de desenvolupament o risc de patir-ne, per disminuir els símptomes i proporcionar-los la màxima autonomia. Necessiten aquestes teràpies un 5% dels menors d’aquest tram d’edat. El 2023 la van haver de menester gairebé 130.000 menors. Com abans es rebi la intervenció millor serà el resultat, tenint en compte la plasticitat del cervell en aquesta edat. Però és una prestació sotmesa a grans diferències autonòmiques, llargues llistes d’espera i que no cobreix totes les necessitats, de manera que, massa sovint, les famílies han de pagar les consultes de la seva butxaca.

Per mirar de pal·liar aquesta situació, el Govern i les autonomies van firmar ahir el primer acord estatal destinat a millorar l’atenció primerenca a Espanya. El document estableix un marc referencial de qualitat comuna, per assegurar que els nens rebin teràpies de "qualitat, eficaces i gratuïtes", amb un accés "ràpid i equitatiu". Aquesta etapa infantil és clau, assenyala l’evidència científica, per garantir un desenvolupament saludable que previngui situacions agreujades de discapacitat o dependència. Són unes edats en què s’estableixen les bases del desenvolupament infantil en els àmbits físic, cognitiu, emocional i social.

Termini màxim

Segons assenyala el Ministeri de Drets Socials, l’acord preveu un termini màxim de 45 dies per començar a rebre teràpia des que és detectat un nen amb risc evolutiu i és diagnosticat.

Aquest és el termini màxim de referència que marca la Garantia Infantil Europea i el Consell de la Unió Europea, en un acord unànime que es va adoptar el 2021. Així mateix, aquest acord preveu que totes les comunitats disposin d’una xarxa d’atenció primerenca i d’una norma que reguli de manera específica aquesta matèria. Aquesta normativa ha d’establir els mecanismes de coordinació i de compartició de documents i històries clíniques. El sistema també ha d’interconnectar tots els departaments que formen part del procés, així com ordenar i regular la participació dels equips d’atenció primària, els professors i els professionals dels serveis socials.

La xarxa ha de disposar d’una plantilla de professionals estable, suficient i amb llocs de treball de qualitat, tal com disposa l’acord, al qual s’ha arribat en una conferència interterritorial presidida pel ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, i la ministra de Sanitat, Mónica García.

Notícies relacionades

Els col·legis professionals volen una visió transversal de la salut mental

El SEM destina un helicòpter medicalitzat a Lleida des d’avui mateix

Així mateix, el document recull mesures destinades a garantir la intervenció integral, "adaptant tots els processos a la realitat i ritmes de cada nen i de les seves famílies, amb les quals s’ha d’establir un diàleg permanent".

L’acord inclou una dotació econòmica de gairebé 42 milions d’euros que el Ministeri de Drets Socials repartirà entre els governs autonòmics amb càrrec al fons social europeu Plus. El termini temporal per a la implantació de les mesures és l’any 2030, que coincideix amb la finalització del Pla d’Acció Estatal per a la Implementació de la Garantia Infantil Europea (2022-2030).