Un de cada tres parvularis privats ha tancat des del 2001 a Catalunya

"La situació empitjora any rere any, i el curs que ve, de portar-se a terme l’anunciada gratuïtat de l’I-1 a les escoles infantils públiques, pot significar l’estocada final", apunta la directora d’una escola infantil privada en Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), que denuncia falta de suport de l’administració.

Situació crítica

"Tinc una ràtio de 74 nens autoritzats i estic a 45, ¿com sobreviu una empresa amb personal per atendre 74 nens tenint-ne només 45? Em plantejo tancar, però no tinc diners per pagar les indemnitzacions de totes les treballadores", es lamenta aquesta directora després de tota una vida dedicada al que era la seva passió, que insisteix que el seu cas és també "el de moltes altres".

"No podem resistir; és necessària una col·laboració publicoprivada, que l’administració reconegui la nostra tasca social i ens deixi de veure com l’enemic. No som empreses de l’IBEX 35, som petites escoles arrelades als nostres pobles i barris –segueix la directora–. No és només la baixada de la natalitat, que òbviament és un dels factors; la covid també va fer molt mal, després va venir la gratuïtat de l’I-2 i la de l’I-1 el curs vinent pot ser ja el final".

Aquesta professional recorda que el 44% de les places de les escoles bressol privades a Catalunya estan buides –segons un estudi fet públic el setembre per l’Associació Catalana de Llars d’Infants- mentre milers de famílies queden fora de les escoles públiques, sobretot a les ciutats grans, on les escoles privades han ajudat a complementar la falta d’oferta pública.

La gratuïtat de l’I-2 va començar el setembre del 2022, impulsada pel Govern de Pere Aragonès, que va anunciar que seria el primer pas cap a la gratuïtat de tot el cicle; i el Govern d’Illa ha anunciat que farà un pas més el curs vinent, amb la gratuïtat de l’I-1 recollida en el Pla de Govern, prevista per a aquest setembre, amb l’objectiu d’avançar cap a la universalització de l’educació 0-3.

Dades d’escolarització

Segons dades del Ministeri d’Educació, Espanya se situa entre els països de la Unió Europea amb més índex d’escolarització de 0 a 3 anys, "superant l’objectiu comunitari del 45% marcat per a 2030 i molt per sobre de la mitjana dels 27, que se situa en el 37,5%". Amb un 55,8% d’escolarització en aquella etapa, Espanya és el novè estat amb més taxa d’escolarització en aquest nivell d’educació, "gairebé 20 punts més que fa una dècada, quan se situava en el 35,9%" com indica l’informe Educació i atenció a la primera infància publicat per la xarxa Eurydice, de la Comissió Europea.

Notícies relacionades

Nou mussol a Catalunya

El deteriorament dels aiguamolls desplaça les aus aquàtiques

Eva Sargatal, secretària de la comissió executiva de Rosa Sensat, assenyala que l’anunci de la gratuïtat de l’I-1 –del que la conselleria, pendent dels pressupostos, encara no ha donat detalls ni a les escoles afectades ni als ajuntaments, gestors de la gran majoria de les escoles infantils públiques– "és molt positiu, però ha d’anar acompanyat dels recursos necessaris".

I posa alguns exemples. Les escoles infantils són llocs molt feminitzats, i moltes de les treballadores són dones joves que agafen permisos de maternitat que després es converteixen en reduccions de jornada que no sempre s’estan cobrint. "Hi ha professionals que a la tarda no treballen i en aquelles hores es queda una educadora sola amb tot el grup. Si la gratuïtat comporta que més nens es quedin al menjador i a la tarda, una cosa positiva, no pot ser que deixin a una sola educadora amb ells", apunta Sargatal, que defensa la necessitat de les codocències a les escoles infantils com a fórmula de baixar les ràtios (mentre la ràtios en el 3-6 baixen, en el 0-3 es manté intacte) sense perdre places.