Xavier Montalban: "El tractament de l’Alzheimer millorarà de manera similar al de l’esclerosi"

¿Quan arribarà el lecanemab, el primer fàrmac aprovat per a l’Alzheimer, a Espanya?

No ho sé. El que sí que puc dir és que, des que l’EMA aprova un medicament fins que es valida aquí a Espanya per al seu ús, passa un temps. De vegades dos anys.

A Alemanya és menys.

A Alemanya és gairebé immediat. És el país europeu que més ràpid comença amb els nous medicaments. El proven un any amb un preu determinat, i després reavaluen el preu. Una altra cosa és que nosaltres tinguem capacitat per començar d’una altra manera.

¿Com?

Potser abans que el lecanemab estigui aprovat a Espanya, alguns centres podríem disposar d’aquest medicament de manera específica. Em refereixo als centres que estem més avançats en el tractament d’aquestes malalties. Aquesta és una altra possibilitat que jo veig factible.

Per utilitzar aquest fàrmac s’ha de formar els sanitaris.

Són tractaments endovenosos i, en aquest sentit, no hi ha gaire dificultat. Crec que, més que formar sanitaris, hem de tenir els recursos i processos ben ajustats, perquè són tractaments que es donen cada dues setmanes. També cal fer ressonàncies magnètiques sovint, cada dos o tres mesos. En aquests moments les ressonàncies estan tensionades.

¿Ressonàncies?

Sí, perquè és un fàrmac que pot tenir efectes secundaris, i és per això que s’ha de monitoritzar a través de ressonàncies. Ara mateix hi ha una demanda extraordinària de ressonàncies per a diferents patologies, també neurològiques. Al Vall d’Hebron hi ha diverses màquines de ressonàncies magnètiques que funcionen les 24 hores del dia els set dies de la setmana. I tot i així encara hi ha dificultats. O sigui que tenim un repte i hem de planificar com ho farem.

¿En quant augmentarà les ressonàncies el lecanemab?

No ho sabem. Probablement en caldrà fer una a cada pacient cada tres mesos. Dependrà de la indicació concreta [per part de l’EMA], que imagino que seran pacients amb demència lleu. Ja veurem quants malalts compleixen els criteris per ser tractats. Haurem de començar a poc a poc. I planificar-ho tot no és donar el medicament i ja està. Caldrà fer diagnòstics precisos, ajustar bé els criteris d’inclusió i exclusió, fer estudis genètics...

¿El lecanemab és una esperança en l’Alzheimer?

Una gran esperança. És el primer cop que es troba una diana terapèutica. És el primer cop que hi ha un efecte claríssim sobre la proteïna amiloide [implicada en l’Alzheimer], i això [el lecanemab] ho fa formidablement bé.

Redueix en un 27% el deteriorament cognitiu.

Sí, però aquest gairebé 30% és moltíssim. Si tinguéssim diners al banc amb un 30% d’interès, estaríem hipercontents, ¿oi? Això és el mateix que va passar amb l’esclerosi múltiple: quan va aparèixer el primer interferó [medicament que disminueix la inflamació i prevé el mal al sistema nerviós], aquest tenia un efecte positiu del 30%, cosa que es va qüestionar. Però allò va obrir una finestra brutal, i ara disposem de fàrmacs per a l’esclerosi múltiple amb efectes de fins al 95% respecte a la inflamació. En els pròxims anys podríem veure una millora en el tractament de l’Alzheimer similar a la que ha viscut el de l’esclerosi múltiple.

El camí per aconseguir aquest fàrmac no ha sigut gens fàcil. A la comunitat científica li ha costat molt trobar un medicament com el lecanemab.

Vint anys, ¿eh? Però crec que hem obert el camí. Ara hi ha altres medicaments pendents de ser aprovats i en assajos clínics. Crec que serà un procés ràpid perquè s’ha obert un camí. Ja sabem on atacar, ja podem netejar les proteïnes amiloide i tau. Ara cal anar perfeccionant, intentar que [el fàrmac] tingui menys efectes secundaris, més seguretat, i que no necessitem tants controls.

¿Augmentaran les malalties neurodegeneratives?

En les persones de menys de 40 anys, l’Alzheimer és anecdòtic, però amb 90 o més, entre un 30 i un 40% de persones pateixen aquesta demència. L’Alzheimer està directament relacionat amb l’edat i, per tant, és inevitable que en vagin augmentant els casos.

¿Quant?

Hi ha projeccions que indiquen que, d’aquí 20 o 25 anys, es doblaran els casos.

¿Podem pensar ja en la cura de l’Alzheimer?

Sempre dic el mateix: de curar, els metges curem molt poc. El que sí que intentem és parar els símptomes i l’evolució de la malaltia. En això som bastant millors. Si tens hipertensió, no te la curarem, però la podem controlar. Si tens diabetis, igual. Amb l’Alzheimer passa el mateix: ens conformaríem d’aturar la progressió del dèficit cognitiu.

¿Quines són les malalties neurodegeneratives més comunes?

L’Alzheimer i el parkinson. Del primer, n’hi ha uns 900.000 casos a Espanya. Gairebé un milió. I de parkinson, uns 150.000.

Notícies relacionades

Nou mussol a Catalunya

El deteriorament dels aiguamolls desplaça les aus aquàtiques

¿És més greu l’Alzheimer o el passa és que la gent li té més por que al parkinson?

Són coses una mica diferents, perquè l’Alzheimer el que fa és que... deixes de ser tu. I és una malaltia que té un impacte no només en el pacient, sinó també en la família, en els cuidadors. Però el parkinson també suposa un impacte fort, i pot comportar un dèficit cognitiu. En el parkinson predomina més el trastorn del moviment, que pot ser molt invalidant i afectar la qualitat de vida. Són [malalties] diferents. Crec que ara, des del punt de vista simptomàtic, tenim més opcions amb el parkinson que amb l’Alzheimer, perquè aquí tenim fàrmacs per controlar la tremolor.