Problema de fons

Els patinets són un empipament. Les bicis també, per què negar-ho. Les motos, ni en parlem: es colen entre cotxes, aparquen a la vorera just on els convé i fins i tot circulen en contra direcció per carrers petits. I els cotxes, massa. La ciutat és un caos de mobilitat. Massa persones, massa vehicles i, al final, sempre ens molesten els altres si no en som usuaris. El problema de fons és que Barcelona ha crescut sense un pla a llarg termini que faci compatibles tots els usos i drets de qui l’habitem. Aquestes friccions generen conflictes més enllà del trànsit i és urgent trobar nous acords. La ciutat és de tots i necessita equilibri. El contracte social s’ha de renovar, posant especial atenció en qui viu i treballa aquí.

L’Ajuntament ha llançat una proposta de règim sancionador i noves obligacions. Podria ser encertada si abans s’haguessin esgotat altres vies. En el dia d’avui, no existeixen mesures didàctiques ni preventives, i l’Ajuntament tampoc ha demostrat voluntat de fer complir les normatives vigents per a les motos o les bicicletes.

Per conduir un ciclomotor s’exigeix un mínim de coneixements de seguretat viària: un permís o una llicència. També és obligatori portar casc. ¿Què es necessita per circular en bici o patinet elèctric? Res. Així, el patinet s’ha convertit en l’opció preferida de molts joves sense edat mínima o dels qui no poden o no volen treure’s una llicència de conduir, ja sigui per motius econòmics, d’idioma o de situació legal. No és difícil notar que una gran part dels usuaris d’aquests vehicles són persones migrants, cosa que ha democratitzat el transport motoritzat a la ciutat. Qui no pot permetre’s una moto ni les despeses associades, opta per un patinet, que requereix menys habilitats i menys inversió.

Notícies relacionades

Bodo Schäfer, guru de les finances: «Si dones al teu fill una paga de dos euros, digues-li que n’estalviï un»

Marchena estudia la petició de revisió de condemna de Rosa Peral

Aquest auge ha coincidit amb l’explosió dels anomenats riders, que recorren els barris amb unes ziga-zagues ràpides, mirant el GPS al mòbil i, sovint, sense llums. Les queixes sobre la inseguretat per als vianants han crescut, tot i que és probable que molts dels que es queixen siguin també usuaris d’aquests serveis. Les condicions laborals dels missatgers ja són ben conegudes: depenen de la rapidesa per augmentar els seus ingressos, cosa que implica assumir riscos. La llei rider hauria de millorar els seus drets mentre es reforcen mesures per a una conducció més segura.

La proposta de sancions resulta incoherent. Barcelona no pot presumir de fomentar la mobilitat sostenible si no compta amb una xarxa de carril bici segura i ben connectada. Tampoc pot promoure transports ecològics i sostenibles mentre permet que les motos aparquin a qualsevol lloc, cometin infraccions i ocupin les voreres sense que hi hagi pràcticament conseqüències. Que les sancions per a motocicletes siguin menors que les de bicicletes i patinets només afegeix incongruència a la normativa. És, en definitiva, la teulada d’una casa sense parets.