Càritas i Esade alerten de l’increment de famílies en habitacions

"Vius amb por tot el dia. Jo tenia por que la nena plorés i ens fessin fora de l’habitació", explica Maritza Acosta, mare d’un nadó de 18 mesos. En menys de dos anys han viscut en cinc habitacions rellogades diferents a l’àrea metropolitana. Una realitat que afecta almenys 47.000 famílies a la diòcesi de Barcelona, segons l’últim estudi Foessa, i que l’entitat assenyala que s’està agreujant, especialment quan hi ha menors. En un estudi qualitatiu realitzat amb l’Observatori de Vivenda Digna d’Esade han detectat que hi ha llars on aquesta tipologia de vivenda insegura s’ha cronificat durant més d’una dècada i que això té un impacte greu en el desenvolupament dels nens. "És horrorós, ens passem la vida entre caixes", assenyala Acosta.

Acosta va arribar a Barcelona des de Colòmbia l’abril del 2023 embarassada de cinc mesos, amb el seu fill de 20 anys i el seu marit. "El primer lloc on vam viure va ser una habitació al barri de Roquetes. No estava acostumada a viure així", relata la dona. Era una habitació amb un llit de matrimoni i un altre d’individual on pagaven 500 euros mensuals. Al cap de pocs dies, el marit i el fill van començar a treballar en negocis d’entrega de paqueteria, sense contracte ni assegurança, no tenien permís de residència legal a Espanya. Fent 12 hores diàries i sense dia lliure, amb sort arribaven als 500 euros mensuals.

Notícies relacionades

Patrulles en ‘el triangle negre’

La grip baixa "en tots els grups" i la covid pot repuntar

El problema del padró

La Maritza es va adonar molt aviat del problema de viure en un lloc així. "Volia anar al metge per seguir els controls mèdics de l’embaràs, però en el CAP em demanaven la targeta sanitària i sense el padró no m’atenien. Vaig estar un mes sense saber com estava el meu nadó", lamenta. L’amo del pis es negava a facilitar-los l’empadronament, i així el tràmit es va complicar. Van trigar un any fins que l’Ajuntament de Barcelona els va empadronar sense domicili fix.