Catalunya es planteja el desterrament total dels mòbils a l’ESO

El primer encàrrec rebut pel grup d’experts consisteix a avaluar la prohibició dels telèfons mòbils i estudiar-ne la prohibició total en l’etapa secundària. De fet, la conselleria proposa que els dispositius tampoc es puguin utilitzar amb finalitats pedagògiques, tal com també reclamen les famílies organitzades per retardar l’entrega del primer mòbil.

En paral·lel a la creació del grup d’experts i a aquesta primera petició, la consellera va explicar que ha encarregat una auditoria a l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) per "conèixer de primera mà" l’ús que es fa de les pantalles a l’escola, de tots els dispositius en totes les etapes, amb la idea que les conclusions del conjunt d’informes (el dels experts i el d’Ivàlua) estiguin a punt abans de l’estiu i que el curs vinent es puguin aplicar les mesures acordades.

La consellera Esther Niubó va informar d’aquestes iniciatives en una trobada feta amb la premsa en una aturada de la primera reunió de la comissió, la creació de la qual s’emmarca en el seu "objectiu primordial" de la millora educativa.

"És necessari establir unes pautes sobre l’ús de les pantalles; per això proposem parar i pensar per actuar, a fi de trobar l’equilibri entre la necessària alfabetització digital –la necessitat de saber identificar una fake new- i la garantia del seu ús responsable", va assenyalar Niubó, i va afegir que s’ha de preservar l’equitat –¿què passa amb les famílies que no tenen ordinadors a casa si els traiem els de l’escola?–. "Un encaix difícil", va admetre, i va afegir que un altre dels seus punts de partida és eliminar les pantalles "per complet" a infantil (abans dels sis anys).

Reptes i riscos

Partint del convenciment que "les pantalles en les seves diverses formes poden ser un recurs pedagògic valuós alhora que presenten reptes i riscos, el departament ha creat aquesta nova comissió". L’equip d’experts està format per dos grups de perfils molt variats, des de Francisco Villar, psicòleg clínic especialitzat en conductes suïcides –una de les veus autoritzades que ha defensat de forma més taxativa el retard en l’accés als primers telèfons mòbils–, fins a Anna Gatell, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, que impulsa xerrades sobre els riscos de l’anomenat xumet digital (deixar als nens de zero a tres anys el mòbil sense la supervisió d’un adult).

També formen part de la comissió David Bueno, professor de genètica a la UB; Mar Camacho, autora del Pla d’Educació Digital de Catalunya 2020-2023, ara en revisió; Juan González, expert en pensament computacional; i Victòria Marín, experta en competència digital crítica.

L’objectiu d’aquest grup és, segons assenyala el departament al document de presentació de la comissió, "revisar l’ús que es fa d’aquests dispositius i analitzar els efectes que tenen sobre els nens i joves" per "determinar els canvis necessaris a implementar" i "fer recomanacions a la comunitat educativa".

A curt termini, es busca "crear un espai de reflexió" –que ja està creat– i de "debat expert" i "protegir l’interès superior dels drets i el seu benestar garantint entorns educatius segurs i saludables".

A més dels experts citats, també formen part de la comissió 50 persones, entre les quals representants d’organitzacions relacionades amb el desenvolupament digital, directors de centres docents i acadèmics. Màrius Martínez Muñoz, pedagog i doctor en Ciències de l’Educació, coordina el comitè, que es trobarà dividit en dos grups.

El primer reunirà els professionals procedents de diferents àmbits de treball "coneixedors dels efectes dels usos de dispositius digitals i les seves conseqüències", que faran un diagnòstic que acabarà amb un conjunt de criteris, pautes i propostes per a tota la comunitat educativa.

El segon, per la seva banda, estarà format per professionals de l’educació que coneixen l’ús que es fa de les pantalles i els entorns digitals a l’escola. Aquest grup elaborarà un altre diagnòstic, que retrà comptes de la utilització de les pantalles en les diferents tipologies de centre, una de les grans assignatures pendents.

El Departament d’Educació va explicar l’octubre del 2022 els avenços del desplegament del seu Pla Digital i STEAM (per les sigles en anglès de ciències, tecnologia, arts i matemàtiques), en el qual es van invertir gairebé 200 milions d’euros procedents dels fons europeus Next Generation. Uns diners que es van destinar, d’una banda, a dotar els centres del "material específic necessari" i, de l’altra, a "capacitar digitalment el personal docent", segons va explicar en el seu dia el conseller Josep Gonzàlez-Cambray, que va destacar que es tracta del "procés d’aportació de dispositius més gran de la història del departament".

Notícies relacionades

Patrulles en ‘el triangle negre’

La grip baixa "en tots els grups" i la covid pot repuntar

El desembarcament de pantalles ja va ser qüestionat en el seu dia –no poques veus van assenyalar que era un disbarat invertir 200 milions en pantalles amb les necessitats que té l’escola catalana–, tot i que es tractava d’uns diners que Europa atorgava amb aquesta única finalitat. Era o agafar els diners per a pantalles o deixar perdre els 200 milions i, lògicament, es va optar per la primera. El debat, llavors i ara, amb una mica de perspectiva, és quin ús s’ha de donar a aquestes pantalles.

Després d’aquesta borratxera tecnològica i després d’un curs passat marcat per la prohibició dels mòbils a l’escola per a ús recreatiu –sols poden utilitzar-se a primària amb una finalitat pedagògica–, aquest curs les famílies han posat la lupa a la resta de pantalles i sembla que el departament ha recollit el guant.