Educació

Catalunya planteja fer un pas més i proposa el desterrament total del mòbil a l’ESO

Educació aposta per no permetre el dispositiu amb finalitats pedagògiques a secundària

La conselleria encarrega a un grup d’experts que revisi el procés de digitalització i reti «comptes»

Niubó anuncia un pla de «digitalització responsable» per al 2025: «Fa anys que introduïm una gamificació que no s’ha avaluat»

Maria Marcos: «No té cap sentit que una mestra d’infantil posi un conte a Youtube en comptes d’explicar-lo ella»

Un estudiante frente a su ordenador portátil en un instituto catalán, el curso pasado.

Un estudiante frente a su ordenador portátil en un instituto catalán, el curso pasado. / Elisenda Pons

5
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Departament d’Educació i FP ha convocat aquest dimarts la primera reunió de la Comissió per a una Digitalització Responsable dels Centres Educatius –aquest és el nom oficial–, artefacte que té per objectiu «determinar de quina manera impulsar una educació digital que faci un ús responsable, ètic i saludable de les noves tecnologies, i les posi al servei de l’aprenentatge i del progrés», després de la creixent preocupació de les famílies per un «ús inadequat o abusiu de determinats dispositius i entorns tecnològics». El primer encàrrec rebut pel nou grup d’experts consisteix a avaluar la prohibició dels telèfons mòbils i estudiar la seva prohibició total en l’etapa secundària. De fet, la conselleria proposa que els dispositius tampoc es puguin utilitzar amb finalitats pedagògiques, tal com també reclamen les famílies organitzades per retardar l’entrega del primer mòbil.

En paral·lel a la creació del grup d’experts i a aquesta primera petició, la consellera ha explicat que ha encarregat una auditoria a l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua ) per «conèixer de primera mà» l’ús que es fa del conjunt de les pantalles a l’escola, de tots els dispositius, en totes les etapes, amb la idea que les conclusions del conjunt d’informes (el dels experts i el d’Ivàlua) estiguin preparats abans de l’estiu i el curs vinent es puguin aplicar les mesures acordades.

La consellera Esther Niubó ha informat d’aquestes iniciatives en una trobada amb la premsa en un recés de la primera reunió de la comissió, la creació de la qual s’emmarca en el seu «objectiu primordial» de la millora educativa, ha assenyalat.

«Parar i pensar»

«És necessari establir unes pautes sobre l’ús de les pantalles; per això proposem parar i pensar per actuar, amb la finalitat de trobar l’equilibri entre la necessària alfabetització digital –la necessitat de saber identificar una ‘fake news’– i la garantia del seu ús responsable», ha assenyalat Niubó, que, d’altra banda, ha remarcat que s’ha de preservar l’equitat (¿què passa amb les famílies que no tenen ordinadors a casa si els traiem els de l’escola?). «Un encaix difícil», ha admès, i ha afegit que un altre dels seus punts de partida és eliminar les pantalles «per complet» a infantil (abans dels 6 anys).

Partint del convenciment que «les pantalles, en les seves diverses formes –telèfons intel·ligents, tauletes i ordinadors personals–, poden ser un recurs pedagògic valuós alhora que presenten reptes iriscos, el Departament ha creat aquesta nova comissió. El grup d’experts està format per dos grups de perfils molt variats, des de Francisco Villar, psicòleg clínic especialitzat en conductes suïcides, una de les veus autoritzades que ha defensat de manera més taxativa el retard en l’accés als primers telèfons mòbils fins a Anna Gatell, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, que impulsa xerrades sobre els riscos de l’anomenat ‘xumet digital’ (deixar als nens de 0 a 3 anys el mòbil sense la supervisió d’un adult). També formen part de la comissió David Bueno, professor de genètica a la UB; Mar Camacho, autora del Pla d’Educació Digital de Catalunya 2020-2023 , ara en revisió; Juan González, expert en pensament computacional, i Victòria Marín, experta en competència digital crítica.

L’objectiu final d’aquest nou grup és, segons assenyala el Departament en el document de presentació de la comissió, «revisar l’ús que es fa actualment d’aquests dispositius i analitzar els efectes que tenen sobre els nens i joves» per «determinar els canvis necessaris a implementar» i «fer recomanacions al conjunt de la comunitat educativa».

Protegir «l’interès superior»

A curt termini, es pretén «crear un espai de reflexió» –ja creat– i de «debat expert» i «protegir l’interès superior dels drets i el seu benestar garantint entorns educatius segurs i saludables».

A més dels experts esmentats, també formen part de la comissió 50 persones, representants d’organitzacions o entitats relacionades amb el desenvolupament digital, directors de centres docents i acadèmics. Màrius Martínez Muñoz, pedagog i doctor en Ciències de l’Educació, coordina el comitè, que estarà dividit en dos grups.

Dos grups diferenciats

El primer reunirà els professionals procedents de diferents àmbits de treball «coneixedors dels efectes dels usos de dispositius digitals i les seves conseqüències», que faran un diagnòstic que acabarà amb un «conjunt de criteris, pautes i propostes per a la comunitat educativa».

El segon, per la seva banda, estarà format per professionals de l’educació que coneixen l’ús que es fa de les pantalles i els entorns digitals a l’escola. Aquest elaborarà un altre diagnòstic, que retrà comptes de la utilització de les pantalles en les diferents tipologies de centre, una de les grans assignatures pendents.

¿D’on venim?

El Departament d’Educació va explicar a l’octubre del 2022 els avenços del desplegament del seu Pla Digital i STEAM (per les sigles en anglès de ciències, tecnologia, arts i matemàtiques), en què es van invertir gairebé 200 milions d’euros procedents dels fons europeus Next Generation. Uns diners que es van destinar, d’una banda, a dotar els centres del «material específic necessari» i, de l’altra, a «capacitar digitalment el personal docent», segons va explicar al seu dia el conseller Josep Gonzàlez-Cambray, que va destacar que es tracta del «procés d’aportació de dispositius més important de la història del Departament».

Notícies relacionades

El desembarcament de pantalles ja va ser qüestionat al seu dia –no poques veus van assenyalar que era un disbarat invertir 200 milions en pantalles amb les necessitats de l’escola catalana–, tot i que es tractaven d’uns diners que Europa atorgava amb aquesta única finalitat. Era o agafar els diners per a pantalles o deixar perdre els 200 milions i, lògicament, es va optar per la primera. El debat, llavors i ara, amb una mica de perspectiva, és quin ús s’ha de donar a aquestes pantalles.

Després d’aquesta ‘borratxera’ tecnològica, i després d’un curs passat marcat per la prohibició dels telèfons mòbils a l’escola per a ús recreatiu –només es poden utilitzar a primària amb una finalitat pedagògica–, aquest curs les famílies han posat la lupa en la resta de pantalles i sembla que el Departament ha recollit el guant.