Investigació científica

Creix la presència de microplàstic al cos humà

Un estudi publicat a ‘Nature Medicine’ observa que hi ha més acumulació de residus als cervells de pacients amb demència diagnosticada.

Creix la presència de microplàstic  al cos humà
2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Fa anys que la comunitat científica adverteix de l’expansió dels microplàstics al món i, més concretament, de la seva penetració al cos humà. Diversos estudis han trobat la presència d’aquests minúsculs fragments de material, que en molts casos no superen un mil·límetre de mida, a diversos òrgans vitals, així com en punts tan essencials com el corrent sanguini, la llet materna i fins i tot els testicles. Ara, segons revela la revista Nature Medicine, una nova investigació ha comparat mostres de diversos òrgans recollits amb gairebé una dècada de diferència i, després d’una anàlisi minuciosa, ha demostrat que la concentració de microplàstics està augmentant de manera alarmant. Sobretot al cervell.

La investigació, liderada per la Universitat de Nou Mèxic a Albuquerque, s’ha centrat a analitzar mostres de teixit hepàtic, renal i cerebral recollides el 2016 i el 2024. En total, es van estudiar 52teixits de diferents pacients. En tots, sense excepció, es van trobar mostres de microplàstics. Ja el 2016 es va observar que el cervell és l’òrgan on es produeixen més concentracions d’aquests residus. En les anàlisis de les mostres del 2024 també es va detectar aquest fenomen i, en molts casos, es va demostrar que l’alta presència de microplàstics al cervell coincideix amb persones amb diagnòstic de demència documentat.

Segons expliquen els investigadors que han liderat el treball, una de les troballes més importants de l’estudi no és tant la prova que els microplàstics s’acumulin en diferents punts del cos, com la manera en què aquest fenomen està augmentat exponencialment en els últims anys. En les mostres de ronyons del 2016, per exemple, es van trobar una mitjana de 298 micrograms per gram de residus per cada teixit estudiat, mentre que als ronyons del 2024 aquest llindar va pujar fins als 404 micrograms (+40%). En el cas de les mostres de fetge es va passar dels 330 als 433 micrograms de plàstics per cada fragment analitzat (+31%). I al cervell, l’òrgan amb més concentració de tots d’aquests residus, en menys d’una dècada el registre va augmentar de 3.345 micrograms per mostra a més de 4.917 (+47%).

Notícies relacionades

Impacte real

El que encara no està clar, matisen els experts, són els efectes que tot això tindrà al cos humà. De moment, encara no hi ha proves clares que permetin pontificar sobre l’impacte real d’aquests residus en la salut tant de les persones com del planeta.