Una família viu a l’autocaravana perquè no troba un pis assequible a la Cerdanya

Una família del Bages que des de de setembre viu a la Cerdanya, amb els fills escolaritzats a la comarca, denuncia que, com altres veïns amb dificultats d’accés a l’habitatge, els està resultant impossible trobar una casa assequible, fins al punt que han hagut de quedar-se en una autocaravana.  La família Rossell Gascó, formada per la Sara, en Pau, en Nil i l’Índia, va arribar a la Cerdanya a l’estiu provinent de Manresa buscant una escola rural pels seus dos fills, de sis i vuit anys. La Sara és dissenyadora gràfica i retolista en Pau és informàtic. 

Són autònoms i després de viure set anys a la capital del Bages en un pis llogat, van decidir buscar un nou destí en el qual «arrelar-se» tant en l’àmbit personal com en professional. Mig any després, però, encara no els ha estat possible i continuen com el primer dia, amb la sensació d’acabar d’arribar. 

La Sara Gascó explica que no va ser «un cop de cap, sinó que feia anys que pensàvem a marxar a un entorn rural. Després de fer ruta per tot Catalunya vam venir a la Cerdanya perquè és un entorn bonic i també vam trobar una escola que ens agradava». 

Aviat van comprovar que el que es deia de les dificultats d’accés a l’habitatge era real: «Vam venir amb l’autocaravana amb el desig de buscar un lloc on viure, però encara hi som. Haig de dir que per nosaltres no és una tortura viure a l’autocaravana, és una experiència que estem gaudint, però evidentment volem viure en una casa. No hem vingut aquí per viure a una autocaravana». 

El procés de recerca d’habitatge ja els ha fet veure que no poden ni entrar a les immobiliàries: «Les hem consultat totes, però ja ni ens atrevim a anar-hi per diversos motius: pel preu i pels requisits; tan sols per tenir animals ja estem descartats, i tenim un gos i dos gats...», diuen. 

«Hem vingut aquí amb un concepte d’habitatge molt extens i tant podem compartir, com arreglar una casa o borda que estigui deixada... Però a totes les portes que hem trucat ens han dit que no. Ja sigui propietaris que són de fora com altres que són d’aquí, ningú no ens vol. L’únic que hem aconseguit és que una persona ens cedeixi un terreny on toca el sol per posar-hi l’autocaravana i així passar l’hivern», prossegueixen. 

Amb aquesta situació, la família Rossell Gascó no té clar si matricularà els fills a la mateixa escola i, doncs, planifica un segon any a la Cerdanya: «el que no volem fer és marejar els fills, però a hores d’ara la meva fe en trobar un lloc on viure està baixant en picat. És molt difícil. I no és una qüestió de diners, podríem pagar un lloguer, però no a aquests preus. No estem disposats a pagar un preu per una cosa que no s’ho val. No perdrem la perspectiva». 

Notícies relacionades

Càritas i Esade alerten de l’auge de famílies que viuen en habitacions: «La meva filla no té llibertat»

Catalunya planteja fer un pas més i proposa el desterrament total del mòbil a l’ESO

La mare de família remarca: «No podem dir si podrem continuar a la Cerdanya, dependrà de si el territori ens hi deixi estar». I apunta que a la Cerdanya, a més de la pressió turística, el mercat de l’habitatge també pateix per altres factors: «Hi ha molts lloguers turístics caríssims, però també cases buides que els propietaris no volen omplir. Pel fet de ser de fora, molts propietaris no se’n refien». 

«Entenc que el territori està tensionat, però, vaja... I, per un altre costat, també falta oferta per part dels ajuntaments», lamenta. La Sara conclou: «A Manresa no s’imaginen les dificultats que hi ha aquí».