Patrulles en ‘el triangle negre’

Un home camina de nit per un polígon. No sap que una càmera de seguretat el grava mentre s’atura a tocar la maneta d’una furgoneta. Està imprudentment oberta i s’hi fica dins. Quan surt, la cabina comença a fumejar i, abans de marxar a pas tranquil, llança diversos objectes per avivar el foc que ha encès al cubicle. Va passar el 19 de gener cap a les 02.30 hores al polígon industrial de la Verneda, entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs. Aquella mateixa matinada, un altre vehicle va cremar a 100 metres de la camioneta a la qual es va calar foc. La gravació va resultar clau per aturar dijous el sospitós, un home de 33 anys.

De la investigació se’n van encarregar els Mossos d’Esquadra de Badalona. El cap de la comissaria, l’intendent Alfons Sàrrias, assenyala que aturar les cremes intencionades de vehicles i contenidors als barris pròxims al Besòs és una "prioritat". "Generen molta alarma social. Ho treballem molt, el que passa és que costa treure’n resultats", admet.

Els Mossos, juntament amb les policies locals, han arrestat almenys set persones acusades de provocar estralls per incendiar dipòsits d’escombraries i vehicles en els últims 10 mesos a Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià, el triangle negre. El més jove té 20 anys i el més gran, 66. Consta també una persona investigada, a qui se li imputa la crema d’almenys cinc contenidors a Badalona en dos dies consecutius del setembre passat. Tots els detinguts portaven encenedors a sobre. A un li van requisar nou encenedors.

"La crema de vehicles i contenidors és un dels delictes més difícils d’investigar i resoldre", admet l’intendent Sàrrias. "L’eina per a aquests delictes és un simple encenedor, que qualsevol pot portar a sobre".

Segell personal

Marc Doy és criminòleg i va dedicar el seu treball final del màster als incendis de contenidors. Va treballar colze a colze amb la policia d’un municipi català que, per confidencialitat, no pot revelar. "Si no es detecta in fraganti l’incendiari, és molt complicat detenir-lo per la mateixa tipologia del delicte, que destrueix les proves al foc".

Per a més dificultat, l’assaltant de contenidors i vehicles no s’apropia d’un botí que, en cas que se l’atrapi, demostri que ha perpetrat la malifeta. Una possible pista, això sí, és l’existència d’una "firma personal", assenyala Doy. Dos exemples d’aquests "segells d’identitat" són l’ús del mateix combustible o, com es va donar amb un individu que gràcies a això va poder ser detingut, "va orinar al contenidor després de calar-li foc".

Doy assegura que durant la seva investigació no va trobar estudis científics en l’àmbit català sobre el fenomen, cosa que li va impedir establir un "perfil criminal" dels subjectes a estudi. No obstant, a través de la conducta dels delinqüents, el criminòleg pot afirmar que aquesta classe de vandalisme es repetia "als mateixos districtes de la ciutat, en les mateixes hores, en nits de caps de setmana, fet que fa pensar que es tracti de la mateixa persona". L’estudi de Marc Doy inclou del 2021 al 2023 i va detectar que els focs intencionats de més magnitud ―per haver cremat més contenidors o propagar-se a vehicles o mobiliari urbà tenien lloc en zones d’oci nocturn. A la comissaria de Mossos de Badalona "sempre hi ha una investigació oberta per cremes de contenidors i vehicles", explica Sàrrias, que inclou una base de dades de possibles atacants. "Són persones que han sigut identificades en algun moment i, tot i que no podem imputar-los els fets, podem pensar que podrien tenir relació", comenta l’intendent.

Dispositius especials

En el treball de Doy van tenir pes les recomanacions que va poder establir perquè la policia tingués més oportunitats de caçar els incendiaris: "Els pocs estudis sobre el tema mostren que l’incendiari urbà actua a la seva zona de confort, no es desplacen gaire per cometre aquests delictes". Aconseguir delimitar el domicili del sospitós i extremar la vigilància una vegada es detecta un incendi intencionat a la zona són, d’acord amb Doy, accions bàsiques per detectar in fraganti l’autor.

"Si tenim un candidat que pensem que pot estar provocant incendis, diem qui és a les unitats i el busquen durant la nit, procuren controlar què està fent o, si hi ha algun fet, si podria ser per la zona", detalla Sàrrias. Els Mossos practiquen dispositius conjunts amb les policies locals de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià davant el fenomen, que es reprenen quan repunta i s’efectuen amb agents uniformats i de paisà. El grau més elevat de l’operatiu davant els incendiaris està actiu almenys tres vegades el 2024 i una vegada el gener passat. "El nivell bàsic de prevenció sempre està activat perquè som conscients de la problemàtica", afegeix el comandament.

Perfil indefinit

Notícies relacionades

La grip baixa "en tots els grups" i la covid pot repuntar

Cinc assassinats en cinc dies

L’experiència de les policies locals aporta alguns trets dels incendiaris. "No podem especular amb el perfil", admet la tinenta d’alcaldia de Seguretat, Rosa del Amo. No obstant, segons els identificats i detinguts, sovint són persones amb alguna patologia mental o simplement són actes vandàlics". "Possiblement, siguem davant una persona que busca obtenir plaer amb els incendis i que busca fer mal a la ciutadania", intueix la policia de Sant Adrià.

Fonts de la policia local de Santa Coloma esmenten també el vandalisme vinculat a l’oci nocturn, però asseguren que, fixant-se en els individus que han aconseguit detenir in situ, poden dibuixar el perfil d’"un home de mitjana edat, en situació de pobresa extrema, que té patologies mentals". En aquest sentit, el president de la Societat Catalana de Psiquiatria, Narcís Cardoner, assenyala: "La piromania és un diagnòstic clínic molt poc freqüent", i adverteix que "resulta poc probable que els actes de crema de contenidors estiguin motivats per una veritable piromania clínica". Acaba dient que "associar aquests actes delictius a trastorns mentals no deixa de ser un exemple flagrant d’estigma".