Trencant l’estadística

Teresa Tamarit (Madrid, 43 anys) va ser diagnosticada de càncer de mama amb tot just 27 anys, quan l’edat més comuna és entre els 45 i els 65. I li van detectar la malaltia de Paget del pit, una forma atípica de càncer que és més comú en dones a partir dels 50. Per això, van trigar a diagnosticar-la uns vuit mesos des que la Teresa va notar que tenia una esquerda al mugró, ferida que no es curava amb cap tractament i que, en un primer moment, els metges no van atribuir al càncer atesa la joventut de la pacient i que en la seva família no hi havia antecedents de càncer de mama pròxims.

"Em van dir que havia trencat l’estadística", relata amb ironia EL PERIÓDICO amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer. Precisament, l’increment de casos en persones menors de 50 anys és un dels motius de preocupació de la comunitat científica. Les causes no són clares, però els especialistes creuen que té relació amb l’estil de vida actual.

Malgrat la seva joventut, la Teresa, que ara té 43 anys, no recorda com una tragèdia enfrontar-se al temut diagnòstic de càncer. "Vaig sentir por, sí, però més per la incertesa de no saber a què m’enfrontava i als tractaments, que por de morir, com que era tan jove, mai he pensat que anés a morir. A més, com que no se’m curava el mugró, vaig sentir una espècie d’alliberament quan vaig saber que hi havia un motiu. A partir d’aquell moment vaig pensar a centrar-me en el tractament", explica.

Però el procés no ha sigut bufar i fer ampolles. En un primer moment, li van fer una mastectomia amb reconstrucció del pit esquerre. El problema és que un any després va tenir una recaiguda que, de nou, van trigar uns sis mesos a diagnosticar i quan ho van fer era greu, tenia metàstasi que afectava la clavícula.

La tornada a la feina

Per això, la segona vegada, a més d’operar-la, li van donar quimioteràpia, radioteràpia i tractament amb un anticòs monoclonal. En total, va haver de deixar de treballar uns dos anys, del 2010 al 2012, però no té un record traumàtic de l’aturada laboral malgrat que amb prou feines feia un any que era a la seva empresa, perquè sempre s’ho va prendre com una cosa "temporal". No obstant, la tornada a la feina sí que la recorda complicada perquè, segons el seu parer, "la Seguretat Social va precipitar l’alta i jo no estava al 100%, després de dos anys molt durs", així que el seu cos "es va resistir" i va haver d’"agafar una altra baixa". "El lògic hauria sigut esperar a estar completament recuperada", indica.

"La meva mare ho va portar pitjor que jo, per això em mostrava animada davant d’ella, perquè no volia veure-la patir", comenta. La Teresa tenia, a més, un fill de 8 anys a qui, en la primera operació, no li van dir que es tractava de càncer, però en la recaiguda sí que el van informar perquè Teresa va perdre els cabells i, en ocasions, a causa de l’efecte de la quimioteràpia, amb prou feines es podia aixecar del llit. "Ara té 21 anys i, afortunadament, diu que no recorda gaire aquella etapa", comenta.

Notícies relacionades

El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part

El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals

Un altre problema dels diagnòstics primerencs és que els tractaments poden dificultar la reproducció. Però la Teresa sí que es va poder quedar embarassada per segon cop. "Com que la recaiguda va ser tan ràpida i quan m’ho van diagnosticar era greu, no vam tenir temps de congelar els òvuls, però em vaig quedar embarassada a la primera, el Dani va ser gairebé un miracle", diu amb un somriure.

Als 10 anys li van fer una anàlisi molecular del tumor i van descobrir que té la mutació BRCA2, que fa que els càncers siguin més agressius i hi ha més risc de tornar a tenir tumors malignes i recaigudes. Davant d’això, per precaució, li han buidat l’altre pit, els ovaris i les trompes de Fal·lopi. "Aquest diagnòstic em va caure pitjor que saber que tenia el càncer perquè ja havien passat 10 anys, estava tranquil·la, i em va costar fer-me a la idea que m’havien d’operar de nou. Però, a poc a poc, vaig anar assumint el benefici que comporta".