Els animals salvatges cauen un 28% en 20 anys

Les dades recollides per l’Observatori de Patrimoni Natural i Biodiversitat s’han utilitzat per calcular l’índex de planeta viu (LPI, de l’anglès Living planet index). Aquest indicador considera que, en els últims 50 anys, la pèrdua d’individus silvestres de les 5.495 espècies monitoritzades ha sigut d’un 73%.

¿Quines són les espècies que més pateixen? Hi ha dos grans grups que presenten una disminució del 40%: d’una banda, els animals lligats a ambients agrícoles i prats, que pateixen les conseqüències de l’agricultura intensiva, i de l’altra, els que viuen en rius, aiguamolls i tota mena d’aigües continentals, que han de bregar amb la sobreexplotació dels recursos hídrics i la mala qualitat de l’aigua. En canvi, les espècies típiques dels boscos es redueixen en un 15%, un percentatge inferior.

En concret, el descens més radical afecta les papallones diürnes i els peixos. Lepidòpters com la turquesa mediterrània (Glaucopsyche melanops) i l’escac ferruginós (Melanargia occitanica), habituals en espais oberts, cada vegada més escassos davant el creixement de boscos joves i densos, es troben en greu perill. Dos dels peixos que estan en regressió són el sarg (Diplodus sargus) i el barb de l’Ebre (Luciobarbus graellsii). Tant les papallones com els peixos són "espècies semàfor", que reflecteixen el deteriorament dels ecosistemes.

També és veritat que alguns animals, entre els quals hi ha diversos mamífers, estan augmentant. L’os (Ursus arctos) i el teixó (Meles meles) s’han recuperat en els últims anys. No obstant, també hi ha mamífers que retrocedeixen, com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i diversos ratpenats. En alguns casos no s’ha pogut determinar si una espècie està incrementant les seves poblacions o no. Això ha passat, per exemple, amb la granota roja (Rana temporaria), un amfibi que és present a les muntanyes.

Feina urgent

Notícies relacionades

"Hi ha un munt de bicis i és molt barat"

Barcelona sobre rodes

"Conservar la natura és urgent i interessa a tothom, perquè no fer-ho tindrà costos econòmics i socials", adverteix Jordi Sargatal, secretari general de Transició Ecològica, del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. "L’LPI és un marcador clau perquè és consistent en el temps –reconeix–. Són necessaris objectius ambiciosos i polítiques que reverteixin la tendència".

Sargatal es compromet a posar en marxa les "eines necessàries" per canviar la situació: "A la conselleria treballem per tenir la llei de la natura a mitjans del 2025 i posarem en marxa l’Agència de la Natura a principis del 2026". Tant la llei com l’agència, pla que ha generat l’oposició de certs sectors productius del món rural, han de servir per rellançar les polítiques ambientals del Govern, com declarar nous parcs naturals i reintroduir espècies.