El ‘model Barnahus’ triplica la detecció de maltractament sexual infantil

Ja fa cinc anys que la Generalitat, arran d’una proposta de Save the Children i després de l’esclat social que va suposar el cas Maristes, va estrenar un nou model d’intervenció cap als menors que han patit abusos sexuals. Catalunya ha copiat el model escandinau, en què el menor afectat acudeix a un lloc i és allà on els professionals –des de policies fins a jutges, passant per professionals sanitaris, psicòlegs o advocats– es coordinen per atendre’l de la manera més sensible possible. A més, és en aquest espai on el menor declara davant el jutge en una pantalla i a distància si la família decideix presentar denúncia. El projecte pilot, a Tarragona, va arribar a quadruplicar els casos detectats. Ara les altres 13 Barnahus estan causant un impacte semblant.

Ascens imparable

Les dades encara segueixen lluny de les previsions de la conselleria, que es proposava arribar als 3.600 casos anuals. També cal aclarir que l’última Barnahus oberta va ser la del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) l’octubre passat i que aquest any els diversos equips s’han anat incorporant i formant, és a dir, que és de preveure que l’estadística augmentarà al llarg d’aquest any. Si es comparen amb les denúncies a Mossos del 2022, les xifres del 2024 suposen un augment del 122%; si es compara amb les deteccions a través dels serveis pediàtrics de fa dos anys, es tracta d’un augment del 300%. En qualsevol cas, els números mostren un ascens imparable.

Els principals detectors que donen el senyal d’alarma són els metges i pediatres (31%), seguits del sistema de protecció de menors (17%) i dels centres escolars (14%). Per territoris, les dues Barnahus de Barcelona lideren les xifres, amb 438 menors atesos, seguides de les de Girona, amb 317 casos; Terrassa, amb 312, i Tarragona, amb 303. La Seu d’Urgell i Tortosa, els dos territoris menys poblats, han detectat 64 i 102 casos respectivament. Segons les dades revelades ahir per la Conselleria de Drets Socials, la meitat dels abusos són per part de familiars (53,1%) i el 49% per persones externes a la llar: cuidadors, professors, monitors o fins i tot nens adolescents. "Els casos dins de la família són els més complexos i que es denuncien menys: és important que comencin a arribar", va insistir la directora general.

Si bé hi ha entre 100 i 200 nens atesos a cada franja d’edat, el perfil majoritari és d’una nena (78%), adolescent (42%). Carrasco va reconèixer que una part dels agressors són nens adolescents de la mateixa edat, tot i que no va facilitar dades. Els menors que cometen aquestes agressions no són atesos a la Barnahus, sinó que passen als programes del sistema de violència juvenil o els de menors inimputables, en funció de si tenen més o menys de 14 anys i són denunciats davant un jutge.

"No hi pot haver impunitat"

"El nostre compromís és erradicar aquesta xacra i protegir la infància. No hi pot haver impunitat, i és important que les famílies afectades rebin suport i no se sentin soles, i puguin fer el pas endavant perquè els casos surtin a la llum", va insistir la consellera Mònica Martínez Bravo. Les dades aportades revelen que només la meitat dels menors atesos han iniciat un procediment penal.

Notícies relacionades

"Hi ha un munt de bicis i és molt barat"

Barcelona sobre rodes

El Govern, però, no ha facilitat dades de quantes proves preconstituïdes s’han instruït, els menors que reben atenció psicològica o sanitària o quin efecte ha tingut en les sentències. "En alguns casos encara no estan preparats per iniciar el tràmit legal", va dir Carrasco, que va afegir que l’atenció és individualitzada i no es triga més d’un mes a donar resposta. "El procediment és que en una setmana el comitè territorial decideix el pla que se seguirà en cada cas i s’implementa: fem un vestit a mida per cada menor", va insistir Carrasco.

La consellera va explicar que estan fent una auditoria externa per detectar possibles errors o millores, tot i que va insistir que, ara mateix, el balanç és positiu. El 2024 van rebre visites de mig món per aprendre com s’aplica el model. El Govern i diverses comunitats autònomes, com el País Basc i Navarra, s’hi han interessat. També l’han visitat membres del Consell d’Europa, del Govern d’Andorra, de Xile o de l’Argentina, a més d’interessar-s’hi des d’Irlanda o el Japó. Aquest any el Govern estudiarà desplegar un reglament que reguli aquest servei, actualitzarà el protocol contra la violència contra la infància i es proposa apostar per les polítiques preventives.