El primer any d’implantació del ‘model Barnahus’ gairebé triplica la detecció de maltractament sexual infantil a Catalunya

El primer any d’implantaciódel ‘model Barnahus’ per detectar i atendre la violència sexual en la infància a Catalunya comença a donar els primers resultats. El 2024, l’any en què s’han obert les 13 unitats més enllà del projecte pilot, 2.897 nens i adolescents víctimes d’agressions sexuals han acudit a aquests centres. Si es compara amb les dades que maneja la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, es tracta d’un augment del 150%: passem de 6,6 a 16,5 casos per cada 10.000 nens. «És un bon senyal perquè aquestes dades estaven enterrades, estem detectant més i aconseguint que aquests nens estiguin atesos», ha explicat la directora general, Maria Isabel Carrasco. Només la meitat d’ells han arribat als jutjats.

Ja fa cinc anys que la Generalitat, arran d’una proposta de Save The Children i després de l’esclat social que va suposar el cas Maristes, va estrenar un nou model d’intervenció cap als menors víctimes d’abusos sexuals. Catalunya ha copiat el model escandinau, on el menor afectat acudeix a un lloc i és allà on els professionals –des de policies, fins a jutges, passant per professionals sanitaris, psicòlegs o advocats– es coordinen per atendre’l de la manera més sensible possible. A més, és en aquest espai on el menor declara davant del jutge en una pantalla i a distància si la família decideix presentar denúncia. El projecte pilot, a Tarragona, va arribar a quadruplicar els casos detectats. Ara, les 13 Barnahus restants estan causant un impacte similar.

Ascens imparable

Les dades encara segueixen lluny de les previsions de la conselleria, que es proposava arribar als 3.600 casos anuals. També s’ha d’aclarir que l’última Barnahus oberta va ser la del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) l’octubre passat, i que aquest any els diferents equips s’han anat incorporant i formant, és a dir, que és preveu que l’estadística augmenti al llarg d’aquest any. Si es compara amb les denúncies als Mossos del 2022, les xifres del 2024 suposen un augment del 122%; si es compara amb les deteccions a través dels serveis pediàtrics de fa dos anys, es tracta d’un augment del 300%. En qualsevol cas, els números mostren un ascens imparable.

Els principals detectors que donen el senyal d’alarma són els metges i pediatres (31%), seguits del sistema de protecció de menors (17%) i dels centres escolars (14%). Per territoris, les dues Barnahus de Barcelona lideren les xifres, amb 438 menors atesos, seguides de Girona, amb 317 casos, Terrassa, amb 312 i Tarragona, amb 303. La Seu d’Urgell i Tortosa, els dos territoris menys poblats, han detectat 64 i 102 casos respectivament. Segons les dades revelades aquest dijous per la Conselleria de Drets Socials, la meitat de l’abús passa per part de familiars (53,1%), i el 49% es produeix per persones externes a la llar: cuidadors, professors, monitors o fins i tot nens adolescents. «Els casos dins de la família són els més complexos i que menys es denuncien, és important que comencin a arribar», ha insistit la directora general.

Agressions entre adolescents

Si bé hi ha entre 100 i 200 nens atesos en cada franja d’edat, el perfil majoritari és d’una nena (78%), adolescent (42%). Carrasco ha reconegut que una part dels agressors són nens adolescents de la mateixa edat, tot i que no ha facilitat dades. Els menors que cometen aquestes agressions no són atesos a la Barnahus, sinó que passen als programes del sistema de violència juvenil o els de menors inimputables, en funció de si tenen més o menys de 14 anys i són denunciats davant un jutge.

Només la meitat denuncia

«El nostre compromís és erradicar aquesta xacra i protegir la infància. No hi pot haver impunitat, i és important que les famílies afectades rebin suport i no se sentin soles, i puguin fer el pas endavant perquè els casos surtin a la llum», ha insistit la consellera. Les dades aportades revelen que només la meitat dels menors atesos han iniciat un procediment penal.

Notícies relacionades

Un de cada tres docents catalans opta al pròxim concurs de trasllats, un sotrac que ja tensa els centres

La població d’animals salvatges cau un 28% a Catalunya: «Peixos i papallones pateixen descensos dràstics»

No obstant, el Govern no ha facilitat dades de quantes proves preconstituïdes s’han instruït, quants menors reben atenció psicològica o sanitària o quin efecte ha tingut en les sentències. «En alguns casos no estan preparats encara per iniciar el tràmit legal», ha exposat Carrasco, que ha afegit que l’atenció és individualitzada i no es tarda més d’un mes a donar resposta. «El procediment és que en una setmana el comitè territorial decideix el pla que se seguirà en cada cas i s’implementa: fem un vestit a mida per a cada menor», ha insistit Carrasco.

La consellera ha explicat que estan realitzant una auditoria externa per detectar possibles errors o millores, tot i que ha insistit que, en el dia d’avui, el balanç és positiu. Aquest any han rebut visites de mig món per aprendre com s’aplica el model. El Govern i diverses comunitats autònomes, com el País Basc o Navarra, s’hi han interessat. També l’han visitat membres del Consell d’Europa, del Govern d’Andorra, de Xile o de l’Argentina, a més d’interessar-se des d’Irlanda o el Japó. Aquest any el Govern estudiarà desplegar un reglament que reguli aquest servei, actualitzarà el protocol contra la violència contra la infància i es proposa apostar per les polítiques preventives.