Seguretat
Parlon admet més actituds violentes des de la pandèmia però nega un repunt de la perillositat a Catalunya
La consellera creu que també hi ha "una derivada vinculada a la salut mental" i reclama un abordatge social més enllà del policia
La consellera de Interior, Núria Parlon, en la comparecencia de esta mañana en Tarragona. /
La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha admès que hi ha més actituds violentes des de la pandèmia, però ha negat que la concatenació d'homicidis des del gener mostri un repunt de la perillositat a Catalunya. En declaracions a Catalunya Ràdio, ha expressat la seva preocupació, però ha apuntat que en tots els casos hi havia un vincle entre víctimes i presumptes homicides. "No podem establir que hi hagi un patró de perillositat en el sentit que vas pel carrer i algú t'ataca", ha dit. D'altra banda, ha apuntat que també hi ha "una derivada vinculada a la salut mental" i per això ha reclamat que fa falta un abordatge social que vagi més enllà del policial. En concret, ha dit que aquesta és la situació de dos dels vuit casos recents.
La consellera ha insistit que en els darrers casos hi havia relació entre víctimes i autors dels fets i ho ha vinculat a un increment de la resolució de conflictes amb actituds violentes, en alguns cassos per discussions veïnals o per temes de drogues. Ha afirmat però que no es pot parlar d'un incrementar real de la perillositat social. En aquest sentit, ha dit que les xifres d'homicidis són "molt semblants i fins i tot menors" que les d'altres anys i també per sota de les d'altres països europeus.
La consellera ha defensat que des d'Interior s'està treballant per incrementar els efectius policials i per abordar situacions com les dels narcopisos, que ha dit que podrien explicar els homicidis ocorreguts a Barcelona, o el repunt en l'ús d'armes blanques. Ha afegit però que en general no n'hi ha prou amb l'abordatge policial perquè hi ha circumstàncies que van més enllà d'aquest àmbit.
En aquest àmbit social, ha considerat que hi ha un altre factor a tenir en compte i és el relacionat amb la salut mental. En aquest sentit, ha explicat que "moltes" de les problemàtiques que li expressen alcaldes del país sobre problemes d'incivisme "deixen veure darrere un patró d'inestabilitat emocional" i per això ha reivindicat que el que fan falta són més recursos per atendre la salut mental. Parlon ha dit que amb aquestes paraules no volia assenyalar cap col·lectiu però sí que ha destacat que en dos dels homicidis hi havia aquesta situació. Per això, ha defensat que fan falta recursos que permetin abordar aquestes situacions "prèviament".
En general, ha demanat una reflexió "en profunditat" sobre què està passant a la societat perquè s'hagin incrementat les actituds violentes, relacionat també amb una major presència i ús de les armes blanques.
Notícies relacionadesD'altra banda, ha dit que fa falta actuar amb més celeritat davant la multireincidència i ha garantit que el Departament d'Interior "posarà a l'abast tots els mitjans que té per reduir la corba delinqüencial". Ha tornat a repetir però que cal un abordatge "molt més integral, més enllà del policial".
Diu que "aviat" hi haurà notícies sobre la investigació pel tiroteig a la Mina
Per últim, Parlon ha dit que la investigació pel tiroteig al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs continua però que "aviat" hi haurà notícies. La consellera compareix aquesta tarda al Parlament per donar explicacions sobre el reforç policial a la zona després d'aquests fets, que ha assegurat que ha servit per "mantenir l'autoritat" policial i donar confiança als veïns.
- Ampolles de qualitat Els millors vins catalans per començar l'any: 4 negres i 1 rosat
- Descarbonització Catalunya garantirà uns 1.400 milions d’euros en ajuts per comprar cotxes elèctrics i triplicar punts de recàrrega
- Laboral ¿Com m’afecta la reducció de la jornada laboral si ja treballo 37,5 hores a la setmana o menys?
- Petició de suport públic Catalunya és la segona regió europea amb més treballadors en la indústria farmacèutica
- Sostenibilitat El Govern estima que Catalunya perd 10.000 milions a l'any per la falta de sobirania energètica