La població d’animals salvatges cau un 28% a Catalunya: «Peixos i papallones pateixen descensos dràstics»

El drama no s’accelera però persisteix. Aquest és el balanç del nou informe sobre l’estat de la biodiversitat a Catalunya, un treball important que es publica cada dos anys i que ofereix una radiografia detallada de la crisi ecològica. La població d’animals salvatges han caigut un 28% durant els últims 20 anys. Això significa que cada any, de mitjana, es perden un 1,5% dels exemplars presents en els diferents hàbitats. Es tracta d’un declivi que no cessa però que tampoc va a pitjor.

El problema, admet la Generalitat, és que aquesta estabilització no serveix i és necessari invertir la direcció de la corba.

Les dades recollides per l’observatori de patrimoni natural i la biodiversitat s’han utilitzat per calcular l’anomenat índex de planeta viu (LPI, de l’anglès ‘living planet index’). Aquest indicador estima que en 50 anys la pèrdua d’individus silvestres de les 5.495 espècies monitoritzades ha sigut d’un 73%.

Quines són les espècies que més pateixen? Hi ha dos grans grups que presenten una disminució del 40%: d’una banda, els animals lligats a ambients agrícoles i prats, que pateixen les conseqüències de l’agricultura intensiva, i d’altra banda, els que viuen en rius, aiguamolls i tot tipus d’aigües continentals, que han de lidiar amb la sobreexplotació dels recursos hídrics i la mala qualitat de l’aigua. En canvi, les espècies típiques dels boscos es redueixen en un 15%, un percentatge menor.

Papallones i peixos

En concret, el descens més radical afecta les papallones diürnes i els peixos. Lepidòpters com la turquesa mediterrània (Glaucopsyche melanops) i l’escac ferruginós (Melanargia occitanica), habituals en espais oberts, cada vegada més escassos davant el creixement de boscos joves i densos, es troben en greu perill. Dos dels peixos que estan en regressió són el sarg comú (Diplodus sargus) i el barb de l’Ebre (Luciobarbus graellsii). Tant les papallones com els peixos són «espècies semàfor» que reflecteixen el deteriorament d’ecosistemes al complet.

També és cert que alguns animals, entre els quals diversos mamífers, estan augmentant.L’os bru(Ursus arctos) i el teixó (Meles meles) s’han recuperat en els últims anys. No obstant, també hi ha mamífers que retrocedeixen, com el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus) i diversos ratpenats. En alguns casos no s’ha pogut determinar si una espècie està incrementant la seva població o no. Això ha passat, per exemple, amb la granota vermella (Rana temporaria), un amfibi present a les muntanyes.

Aquest any per primera vegada s’hi han inclòs algunes espècies marines, però encara és aviat per extreure tendències representatives, ja que era la primera vegada que se n’analitzaven les poblacions.

Treball urgent

«Conservar la natura és urgent i interessa a tothom, perquè no fer-ho tindrà costos econòmics i socials», adverteix Jordi Sargatal, el secretari general de Transició Ecològica del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. «L’LPI és un marcador clau perquè és consistent en el temps», reconeix el secretari general. «Són necessaris objectius ambiciosos i polítiques que reverteixin la tendència», afegeix.

Sargatal es compromet a posar en marxa les «eines necessàries» per canviar la situació: «A la conselleria treballem per tenir la llei de la natura a mitjans del 2025 i posarem en marxa l’Agència de la Natura a principis del 2026». Tant aquesta llei com l’agència, un pla que ha generat controvèrsia per l’oposició de certs sectors productius del món rural, han de servir per rellançar les polítiques ambientals del Govern, que també ha anunciat la declaració de nous parcs naturals i la reintroducció d’algunes espècies.

Notícies relacionades

L’alcalde de Girona Lluc Salellas anuncia la mort del seu fill no nat «de manera inesperada»

Marchena estudia la petició de revisió de condemna de Rosa Peral

Els científics especialitzats en la conservació, no obstant, esmenten que el més important és aprofitar les possibles reintroduccions o els plans de recuperació específics per restaurar els hàbitats més amenaçats. El nou reglament de Restauració de la Natura ja en vigor a la Unió Europea exigeix mesures que demostrin que s’ aconsegueixen millores destacades.

Lluís Brotons, coordinador científic de l’observatori del patrimoni natural i la biodiversitat a Catalunya posa el focus sobre la pressió humana: «Malgrat que s’estan portant a terme accions de conservació i protecció, creixen les amenaces sobre el medi natural». Aquesta paradoxa obliga els responsables polítics no només a avançar en els plans de conservació pendents per a les espècies en perill d’extinció, sinó també a desenvolupar polítiques que protegeixin els ecosistemes i n’evitin la degradació.