Els enginyers avisen que no es podran salvar totes les platges davant el canvi climàtic

«Lluitar tota l’estona contra la natura és complicat i normalment acabem perdent». Aquesta frase d’Agustín Sánchez-Arcilla, enginyer de camins de la UPC, resumeix l’enfocament de l’escola davant la regressió del litoral en plena emergència climàtica.

Un grup de treball específic del col·legi d'enginyers, camins, canals i ports proposa assumir que algunes platges no seran com les hem conegut de manera indefinida. «Els informes científics constaten que el nivell del mar puja 4,5 mil·límetres», recorda Sánchez Arcilla. «Aquest escenari ens obliga a acceptar que no podrem salvar totes les platges», afegeix.

No obstant, els enginyers reclamen realitzar una planificació conjunta i pactada entre la Generalitat i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. «D’aquesta manera, tindrem la carpeta de solucions preparada i no haurem de prendre les decisions molt de pressa just després d’un temporal», assenyala l’expert. «La política sobre el litoral, en calent, és més complicada de fer perquè cada municipi vol prioritzar la seva platja; és clau planejar-ho tot en fred», afirma Sánchez Arcilla.

Més enllà del pròxim estiu

Aquesta idea ja la van defensar al seu dia tant la Generalitat com el ministeri, que va advertir que no hi ha sorra per aportar-la a totes les platges que han patit les conseqüències d’una borrasca. El problema, i ho admeten els enginyers, és que aquesta política genera tensions entre els governs municipals, ja que gairebé cap ajuntament està disposat a donar per perduda la seva platja. Però tot i així, Sánchez Arcilla demana «pensar més enllà de l’estiu vinent».

El document elaborat pels enginyers, en què han participat –a títol personal– tècnics de la Generalitat i el ministeri, no planteja abandonar les aportacions de sorra.

No obstant, sí que suggereixen limitar-la i apostar per ella tan sols quan es garanteixi que aquesta sorra podrà romandre a la platja durant un temps considerable, a través de mesures complementàries, per deixar de «tirar diners al mar»: «La costa catalana no és com l’holandesa, aquí la sorra és escassa i és necessari determinar amb precisió quan és una bona opció utilitzar-la i quan no».

Crear aiguamolls

Quines són les solucions a curt i llarg termini que posa sobre la taula l’escola d’enginyers? En primer lloc, s’esmenten mesures preventives que serveixin per reduir l’impacte d’un temporal quan hi ha una previsió meteorològica clara. «Es pot mirar de redistribuir part de la sorra o estudiar la col·locació de sacs de sorra protectors per minimitzar els efectes», diu Sánchez-Arcilla.

Però en una anàlisi més assossegada i menys immediata, l’escola demana confiar en les accions de renaturalització i abandonar les «solucions rígides tradicionals»: «Fa anys que posem pedres al mar –espigons, murs, dics, passejos marítims de ciment– i l’estratègia no ha funcionat del tot».

Una possibilitat és allunyar els passejos marítims i crear maresmes i aiguamolls. «De fet, això és el que hi havia anys enrere, quan els rius baixaven carregats de sediments que van formar les platges, si no, ¿per què el Maresme es diu ‘maresma’?», reflexiona l’enginyer que ha coordinat l’estudi. «Potser, en una platja molt malmesa es pot intentar crear un aiguamoll i analitzar com evoluciona», explica.

En realitat, l’escola parla de «proves pilot» per comprovar si les mesures de renaturalització són òptimes o no a cada lloc concret. «El delta de l’Ebre ha sigut un bon banc de proves a l’hora de fomentar dunes relativament petites, com les que es veuen a les fotos aèries de fa 70 anys», precisa l’enginyer. El mateix s’ha aconseguit, amb cert èxit, a la localitat d’Altafulla.

L’elefant de l’R1

Això, avisa Sánchez-Arcilla, no implica «deixar morir» tots els passejos marítims: «És necessari actuar de manera diferent a cada platja, per aquesta raó requerim una planificació potent». El problema és que per crear zones humides o espais dunars que custodien la costa es necessita espai. I moltes platges urbanes o «rigiditzades» durant els vuitanta no disposen d’aquest marge.

Una altra qüestió és la presència d’infraestructures com les vies del tren. En el cas concret del Maresme, els enginyers admeten que s’haurà d’afrontar aquest assumpte, un autèntic elefant a l’armari de l’Administració, a l’hora de dibuixar el futur del litoral.

Però la conclusió clara a la qual han arribat els especialistes és que alguns edificis i murs no són compatibles amb la protecció de les platges, que necessiten un tram naturalitzat ample per estar salvaguardades davant un temporal.

No només llevantades

Notícies relacionades

¿Ets classe mitjana-alta el 2025? Aquest hauria de ser el teu salari mínim

Rodalies va perdre el 2024 només un 2% de viatgers malgrat les línies tallades per les obres i el robatori de coure

El document elaborat per l’escola també alerta sobre com estan canviant les borrasques. A Catalunya, habitualment, sempre hi havia les típiques llevantades, però cada vegada més s’estan observant temporals del sud, garbinades que afecten les platges de manera diferent.

Per tant, a l’hora de fer un diagnòstic, serà necessari tenir en compte aquest «nou fenomen». «Però el més rellevant, és deixar d’actuar sempre de manera reactiva, canviar de paradigma i començar a decidir com ha de ser el nostre litoral en el futur perquè resisteixi els estralls del canvi climàtic», conclou Sánchez-Arcilla.