Previsió meteorològica

Alleujar la sequera: el Meteocat preveu un març i abril més plujosos de l’habitual després d’anys «sense primavera»

Les previsions apunten que hi haurà més precipitacions tant a les conques internes, sobretot al litoral i prelitoral, com a les de l’Ebre

El Govern manté les dessalinitzadores produint al 100% malgrat les pluges dels últims mesos

Alleujar la sequera: el Meteocat preveu un març i abril més plujosos de l’habitual després d’anys «sense primavera»

Siu Wu

3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

«Són models a llarg termini i poden canviar», recorda Santi Sagalà, cap de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), a tall de preàmbul i condicionant. «De fet, ha passat en més d’una ocasió», afegeix. «Però cal tenir-los en compte perquè sí que marquen una tendència important», remata. I en aquest últim comentari se centra l’esperança de Catalunya per allunyar, de manera definitiva o no, la persistent sequera.

En aquests moments, s’entreveu un canvi de tendència al març i abril: «Sembla que no només tindrem primavera, cosa que no va passar el 2021, ni el 2022, ni el 2023, sinó que serà més plujosa del que indica la mitjana climàtica». Sagalà detalla a aquest diari que els models mostren que els dos mesos seran més humits del que estem acostumats. «La taca de l’anomalia arriba a tot Catalunya, hi haurà més precipitacions tant a les conques internes, sobretot al litoral i prelitoral, com a les conques de l’Ebre», prediu Sagalà.

El meteoròleg destaca la importància d’aquesta previsió: «És cert que el 2024 va ser relativament normal i va parar el cop, però en els tres anys anteriors no hi va haver primavera pluviomètrica, per tant, això podria suposar un canvi d’escenari». En realitat, el 2024, tot i que va ser més plujós que els anys previs, en línies generals va ser més sec de l’habitual. Malgrat tractar-se d’un pronòstic de fiabilitat relativa, quan la tendència es manté després de dos o tres actualitzacions en els models, la idea comença a guanyar credibilitat. I això és el que està passant, explica Sagalà.

Els mapes projecten que caiguin més precipitacions de l’habitual en números absoluts, però això no significa que plogui més al llarg de molts dies. «També hi pot haver un únic episodi que concentri grans quantitats d’aigua en dos dies», adverteix Sagalà. De fet, aquests fenòmens extrems s’han repetit cada vegada de manera més habitual en els últims anys, apunta el Servei Català de Meteorologia.

El Govern, pendent

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la conselleria responsable de la gestió hídrica, organitza reunions setmanals en les quals participen tècnics de l l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i el Meteocat. En les últimes trobades, el Meteocat ja ha comunicat aquesta predicció esperançadora als dirigents del Departament, que igualment continuen treballant per accelerar les obres que han de permetre disposar de més aigua per si la sequera s’agreuja.

Els embassaments del Ter-Llobregat dupliquen les reserves des de l’emergència per sequera. /

Lorena Sopêna / Europa Press
Notícies relacionades

El gener, ja conclòs, ha sigut més sec del normal. I el mes de febrer serà, segons els models estacionals que maneja el Meteocat, una mica més plujós al sud però més sec al Pirineu, l’àrea que rega els embassaments. Es pot recordar que tant el gener com el febrer solen ser dos mesos secs. O sigui, que el fet que el febrer sigui més o menys humit no suposa un canvi radical en la situació.

La previsió és que els embassaments continuïn perdent reserves durant les pròximes setmanes i l’esperança està posada en la primavera, que si és plujosa, pot revertir una sequera que persisteix des de fa més de tres anys. En aquests moments, els municipis proveïts pel sistema dels rius Ter i Llobregat segueixen en fase d’alerta (es va arribar a estar en excepcionalitat i emergència durant els pitjors mesos), però el context encara és d’escassetat. Més encara per a les 22 localitats de l’ Alt Empordà en què s’ha decretat la fase d’emergència.