Violència sexual

Víctima de mutilació genital: «El sexe mai m’ha vingut de gust, no sento res per culpa de l'ablació»

Dues dones d’origen africà establertes a Girona i Salt relaten les seqüeles que els ha deixat la mutilació genital, una pràctica «salvatge» que ha anul·lat el seu desig

La senegalesa Mariama Sané, ahir a Girona. / Marc Martí Font

La senegalesa Mariama Sané, ahir a Girona. / Marc Martí Font / Marc Martí Font

4
Es llegeix en minuts
Meritxell Comas

Talaku Koulibaly -nom fictici per a protegir l’anonimat de la testimoni- fa dos anys que viu a Salt. Ha convertit el taulell de la botiga on treballa en un refugi segur per les dones africanes: «Venen a buscar consell, algunes m’expliquen que el seu marit les maltracta, d’altres que no volen tenir-hi relacions sexuals», explica. Amb aquest darrer escenari s’hi sent molt identificada. I és que a Koulibaly la van mutilar quan tenia 13 anys. «M’ho va fer la meva àvia mentre quatre homes em subjectaven amb força», recorda entre llàgrimes. L’any següent es va casar amb un home que no havia vist mai. I és que, de fet, vivia en un altre país. «La tradició diu que una dona no es pot casar fins que li han practicat l’ablació perquè així s’asseguren que ja no tindrà desig sexual i, d’aquesta manera, serà fidel al seu marit», afirma. «En alguns casos, el marit agafa un ganivet petit i fa un tall dins la vagina de la dona per a poder-hi entrar», assegura.

La primera vegada que va tenir relacions sexuals va estar-se una setmana sense poder posar-se de peu. «Era un dolor molt fort, insuportable, hi havia molta sang, fins i tot vaig haver d’anar a l’hospital», recorda. Ara, tants anys després, segueix sense tenir-ne ganes. «Ells senten plaer però tu no sents res, només por, perquè a tu et fa mal el cor», assegura. I és que per moltes dones, lamenta, «és una violació constant».

Això l’ha portat, fins i tot, a rebel·lar-se contra la seva pròpia família. «El meu germà ha mutilat a la seva filla de tres mesos», confessa. Ara, encara amb més motiu, Koulibaly vol crear una associació per a abolir aquesta pràctica «tan salvatge»: «Hem de lluitar, això s’ha d’aturar d’una vegada per totes perquè hi ha moltes dones que estan patint en silenci».

Les llàgrimes i la impotència no s’aturen aquí. La senegalesa Mariama Sané, establerta a Girona des del 2009, va ser mutilada quan tenia 12 anys. Havia crescut en una família que no era la seva perquè la seva mare biològica l’havia regalat només de néixer: «En la meva comunitat, quan a una dona se li mor un fill, ha de regalar el següent per a protegir-lo», explica.

Un lavabo i tres dones grans

 Un dia, la seva altra mare li va dir que l’acompanyés «a un lloc», recorda. «Era un lavabo, hi havien tres dones grans i ella em va deixar allà i va marxar», rememora. «Estava molt espantada i vaig començar a cridar, una de les dones em va donar un cop al cap i vaig estar a punt de perdre el coneixement», explica. «Em van fer el tall, recordo que era molt dolorós», assegura. «Al cap d’uns dies em picava molt i, com que em gratava, em van posar ciment (la pols) a la vagina perquè deixés de rascar-me».

«Ser una dona de veritat»

Dos mesos després va tornar la seva altra mare a buscar-la. «Estava enfadada però no hi podia fer res, en la meva comunitat per ser una dona de veritat, digna i amb veu t’han d’haver mutilat», assegura. Els efectes de la mutilació genital femenina l’han torturat tota la vida. «El sexe mai m’ha vingut de gust perquè no sento res, potser no soc una dona normal, però mai he notat cap plaer», assegura. Això l’ha fet patir molt. «El meu primer matrimoni va ser forçat amb un cosí i el segon mai va fer cap esforç per entendre’m, els ho intentes explicar i els homes només pensen en anar al llit, i jo puc treballar, puc encarregar-me de la casa i de la roba, però de sexe no en vull ni sentir a parlar», assegura. De fet, ha decidit viure sola. 

Notícies relacionades

És mare de tres fills. En el moment del part, recorda, «no tenia força per a expulsar el nen per culpa de la mutilació, m’han hagut de fer un tall a la vagina per a poder treure’ls». La primera la va tenir amb 19 anys al Senegal. «Vaig pensar que era normal que t’haguessin de tallar», explica. Viure aquella experiència tan cruel també ha fet que després tingués «pànic» a les agulles i, en general, a les intervencions mèdiques: «No puc ni anar a treure’m sang», explica. Amb la seva filla, però, va poder evitar la pràctica: «La mutilació genital femenina ja estava prohibida quan va néixer (any 2000), però el cert és que encara hi ha moltes famílies ho fan d’amagat», lamenta.

Quatre tipus d’ablació

Existeixen quatre tipologies d’ablació, cadascuna, amb els seus motius. La mutilació de tipus 1, que consisteix en tallar parcial o totalment el clítoris, provoca la disminució del desig sexual. El motiu: la cultura africana defensa que el poder de la dona sempre ha de ser inferior al de l’home. En l’ablació de tipus 2 també extirpen part o la totalitat dels llavis menors per a eliminar el plaer. I és que es considera que la dona no té dret a experimentar plaer, només l’home, assegurant-se també que si el marit ha de migrar o absentar-se un llarg període de temps, la dona l’esperarà perquè no tindrà cap necessitat de buscar un altre home. En la mutilació de tipus 3 es busca fer un estretament de l’obertura de la vagina, creant un sellat a base de la recol·locació dels llavis menors. I en la de tipus 4, que comporta la extirpació total de l’òrgan genital femení (sense anestèsia), la vagina s’omple de substàncies o herbes corrosives, s’uneixen els dos llavis fins que es cicatritza i queda totalment tancat. En aquest cas, deixen un petit forat per l’orina. Durant aquestes pràctiques moren moltes nenes i nadons. Mai, però, es revela que el motiu ha estat la mutilació genital, sinó que es fa creure a les famílies que, senzillament, era el seu destí.