«Sense uns continguts ben assentats és impossible ser competent»: els docents assenyalen les esquerdes dels nous currículums

A la pregunta concreta sobre com s’estan portant a la pràctica en el dia a dia aquests currículums més líquids, la resposta és gairebé sempre la mateixa: depèn de cada professor i centre.

«Hi ha diversitat entre l’alumnat, però també entre el professorat. Hi ha professors que són més de llibre i apunts, professors que són més de ‘power points’ i vídeos... Depèn. ¿Depenent del docent, els alumnes es poden plantar al final de 4t d’ESO i haver estudiat la Guerra Civil molt per sobre? Sí, pot passar», apunta un professor, que recorda que el currículum tampoc els obliga a fer un contingut mínim. «Amb la nova llei, l’important són les competències bàsiques, que sàpiguen llegir un mapa o comparar dos textos, no els continguts; al final, el que es mira no és quins coneixements hagis transmès, sinó com ho has treballat», prossegueix una altra veu docent, que planteja dubtes sobre l’obligada universalització del mètode.

«És una fal·làcia que els continguts ja els poden trobar ells si tenen les competències; una fal·làcia i un perill. Un dels conceptes més repetits en el currículum és el ‘pensament crític’ [21 vegades, segons ha comprovat aquest diari], però no hi pot haver un pensament crític sense uns coneixements profunds,és impossible», apunta una altra veu docent.

¿Què diu exactament el currículum?

Però... ¿què diu exactament el currículum? Doncs assenyala que «la consecució de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat», i «no hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers [continguts]», ja que «les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre si».

El currículum, aprovat el setembre del 2022, assenyala també que «el professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar aquests criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat». «Tant les competències específiques com els criteris d’avaluació i els sabers reflecteixen una visió funcional i activa dels propis aprenentatges de la matèria», prossegueix el document.

Avaluació ‘multidimensional’

«L’adquisició de coneixements i el desenvolupament d’actituds, valors i compromisos requereixen incorporar la multidimensionalitat de l’avaluació en el procés d’aprenentatge per assolir els diferents sabers alhora en una consideració integral de la formació de l’alumnat», prossegueix el document.

Notícies relacionades

Un jutjat de Martorell obliga un banc a pagar els 17.000 euros robats per ciberdelinqüents a una clienta

¿Qui i per què va matar la veïna de Pelahustán?

Sobre els continguts concrets, el currículum de Ciències Socials de l’ESO, la matèria que ens ocupa, indica qüestions com que, a tercer i quart, s’han de treballar els ‘Conflictes i violències al món actual’, «establint relacions causals en alguns conflictes i violències del segle XX i XXI i les seves conseqüències en el present», o els genocidis i els crims contra la humanitat, fent una «valoració de la cultura de la pau i la mediació com a formes de gestió de conflictes».

Els criteris d’avaluació a tercer i quart destaquen aspectes com «distingir els grans canvis del món actual, debatent les seves implicacions per a les generacions futures» o «reconèixer els desafiaments de les democràcies modernes per a l’exercici de la ciutadania activa, compromesa, participativa i inclusiva».