Més atenció a la llar

El Consell de Ministres preveu aprovar dimarts vinent un avantprojecte legal destinat a reformar la llei de dependència i la llei de discapacitat per establir uns mínims de qualitat, intensitat i ràtios en les prestacions i serveis, a fi de promoure igualtat de drets es visqui on es visqui. Així mateix, la reforma eliminarà algunes retallades que va fer el Govern del PP i encara continuen vigents a part del país.

La nova norma crearà nous drets i un catàleg de serveis encaminats a apuntalar el nou model de cures impulsat pel Govern i aprovat el juny del 2024. L’estratègia estatal busca desinstitucionalitzar al màxim les cures en la vellesa i apuntalar l’ajuda domiciliària, tot i que, com va passar amb la llei de dependència, requereix una quantitat de finançament i recursos tan gran que la seva implantació és progressiva.

Aquests són els principals canvis que incorporarà la reforma, segons la informació que ha desgranat en els últims mesos el Ministeri de Drets Socials.

Fi de les incompatibilitats.

Quan entri en vigor la reforma, que encara li queda una llarga tramitació i la seva aprovació es pot demorar més d’un any, se suprimirà el règim d’incompatibilitat de les prestacions que va aprovar el PP el 2013 i continua vigent en algunes autonomies. Així, a tot Espanya es podran combinar serveis com el centre de dia, l’ajuda a domicili i la teleassistència, com ja es permet en algunes comunitats.

Nous drets.

Es crearan nous drets tant per a les persones que necessiten cures com per als cuidadors, pensats perquè, almenys sobre el paper, es reconegui la llibertat d’elecció dels serveis i el dret a rebre les cures on es vulgui viure. "És un canvi cultural important saber que, independentment de quina sigui la meva situació, puc decidir si vull continuar vivint a casa meva o he d’anar a una institució", va explicar recentment la directora general de l’Imserso, Mayte Sancho, que va reconèixer, no obstant, que un dels frens a la llei de dependència són les llargues llistes d’espera. La falta de recursos provoca esperes mitjanes de gairebé un any per començar a rebre les ajudes.

Ampliació de les prestacions.

S’ampliarà la possibilitat de rebre prestacions en l’entorn relacional per a les persones que no tenen familiars pròxims però sí que tenen veïns o amics que els puguin ajudar.

Fi del període de carència.

La llei marca que el dret a rebre les prestacions es generarà des de la data de resolució del reconeixement que es necessita l’ajuda o servei o quan hagin transcorregut sis mesos des de la presentació de sol·licitud, sense que hi hagi hagut una resolució expressa. Però Mariano Rajoy va introduir el 2012 un període de carència màxim de dos anys en les prestacions econòmiques per a cures en l’entorn familiar, per tal d’estalviar recursos, que ara s’eliminarà.

Teleassistència, un dret.

Es reconeixerà la teleassistència com un dret subjectiu per ampliar-ne l’ús, ja que, segons l’Observatori de Dependència, actualment només hi tenen accés el 35,8% dels dependents (dades del 2023).

Ajuda a domicili.

Es reforma perquè sigui reconeguda com una prestació col·lectiva, no només individual, perquè es pugui rebre també als habitatges col·laboratius o als apartaments amb serveis compartits de manera "més eficaç", segons Sancho.

Servei de préstec.

S’impulsarà un servei de préstec de productes que faciliten l’autonomia, com cadires de rodes, caminadors, audiòfons, adaptació de la llar, etc.

Notícies relacionades

El nou tall de l’R3 mobilitzarà més de 100 busos diaris

Albirat per primera vegada un diable negre viu a la superfície del mar

Assistència personal i lliure de subjeccions.

Es regularà l’assistència personal no només com a prestació econòmica, sinó també com a servei públic o privat, concertat o acreditat. Així mateix, s’impulsarà que no se subjecti amb corretges o amb altres sistemes les persones dependents.