La retallada horària de troncals a l’ESO rebaixa el nivell d’Història

Les últimes enquestes han anat constatant una cosa que no ha sorprès ni professors ni pares d’adolescents i postadolescents i que ve de lluny: si hi hagués eleccions a Espanya avui, el partit més votat en la franja de 18 a 24 anys seria Vox, amb el 25% d’intenció de vot. "No veuen el perill, perquè, si no t’ho han ensenyat, no existeix; el pensament crític serveix per a això. El problema no és que no puguin guanyar al Trivial, sinó que són incapaços de detectar en l’actualitat comportaments que van provocar desastres en la història. Les ciències socials serveixen per entendre el present i és imprescindible un substrat, uns coneixements, per fonamentar un pensament crític real davant discursos com els de Trump, Abascal o Alvise", reflexiona el professor d’Història Miquel Carceller.

Cada aniversari de les grans dates de la història contemporània dona peu a enquestes que corroboren un preocupant desconeixement entre els més joves. Dies enrere, amb motiu dels 80 anys de l’alliberament d’Auschwitz, gairebé la meitat dels joves francesos deien que desconeixien de què es tracta l’Holocaust nazi. I el 50è aniversari de la mort de Franco també ha posat sota el focus carències importants en el coneixement de la dictadura franquista i la història recent. Unes llacunes que porten irremeiablement a la pregunta: ¿com s’està estudiant la Història a l’ESO?

Més hores per als projectes

Un dels problemes –a més de la infinitat d’hores que aquests nanos passen exposats als continguts d’extrema dreta que corren com la pólvora entre els seus telèfons– és que els instituts cada vegada tenen menys hores per oferir-los uns continguts històrics que podrien ajudar-los a desmuntar els efectius discursos tiktokers. Les diferents reformes educatives han anat restant hores a les matèries abans anomenades troncals per donar-les a noves matèries transversals, com els projectes.

Primer, ja fa alguns anys, es va passar de quatre a tres hores setmanals de Ciències Socials a l’ESO i, en una part important de casos –a Catalunya hi ha autonomia de centre i cada institut és un món–, en els últims anys s’ha passat després de tres a dues.

"Cada centre organitza a la seva manera, però Ciències Socials sol ser la candidata habitual per cedir hores per a aquestes noves matèries. En el cas del meu institut, hem passat de tres a dues hores de Ciències Socials a primer i segon d’ESO, i és una mica dramàtic; no pots tractar en profunditat tots els temes que voldries, i després arriben a 4t amb llacunes brutals, sense saber diferenciar entre l’edat medieval i la moderna", exposa un docent d’aquesta matèria.

Si bé l’organització depèn de cada projecte educatiu, de manera bastant generalitzada, a primer d’ESO s’estudia de la prehistòria fins a Roma; a segon l’Islam, l’edat mitjana i l’edat moderna; a tercer molts centres el dediquen a Geografia –les ciències socials uneixen les dues disciplines i, quan cal retallar, la Geografia sol ser la gran damnificada– i a quart d’ESO s’estudia "tota la contemporània".

"¿Com pots aprofundir ni el més mínim en els temes? No es pot. Els alumnes en teoria sí que haurien d’acabar l’ESO sabent que a Espanya hi va haver una Guerra Civil i què va passar, però és complicat fer-ho bé en el context actual", explica un altre professor, que detalla, per exemple, que aquest curs, a quart de l’ESO, han estudiat, durant el primer trimestre, la Revolució francesa, el moviment obrer, les revolucions liberals i la caiguda de l’antic règim en un sol tema, i els alumnes retenen el que retenen".

"És molta informació concentrada i, si només dones titulars, no entenen res", segueix el docent. "En un segon tema, al febrer, dones l’imperialisme, la Primera Guerra Mundial i la Revolució russa, i després, de març a maig, una mica Restauració, República, Segona República, Guerra Civil i una mica de franquisme, tot en un tema, també. En un sol curs, quart d’ESO, has d’explicar tota la història contemporània d’Espanya i del món. A partir d’aquí, òbviament queden moltes coses penjades, i depèn de la priorització que faci cada docent. Jo, per exemple, opto per comprimir bastant el segle XIX i tenir només les idees clau del liberalisme, i centrar-me en la Segona Guerra Mundial i el franquisme per arribar a la Transició", afegeix.

Notícies relacionades

Un de cada quatre infectats pel virus desenvolupa covid persistent

Els aerogeneradors de Roses faran 260 metres d’alt

Una altra de les qüestions que apareix sempre que es planteja aquesta qüestió i moltes altres de vinculades a l’escola és la dictadura de l’atenció. "La capacitat d’atenció dels nanos ha disminuït; ja no és que no entenguin el que llegeixen, és que moltes vegades no entenen el que escolten", reflexiona un altre professor, que coincideix amb Carceller que "cada vegada costa més que un alumne entengui un enunciat" i els problemes de comprensió lectora afecten més les matèries en les quals les lectures tenen un paper important, com la Història. "La comprensió lectora es millora practicant i per poder-ho fer necessitaríem més hores, que no tenim", acaba dien el professor.

També apareix de manera freqüent entre el professorat d’Història la qüestió de la seva llibertat d’expressió. "Els professors estem també en el punt de mira de la ultradreta i has d’anar amb compte amb el que dius; abans hi havia un consens que s’ha trencat. Em consta que hi ha reptes de TikTok de provocar el professor dient ‘¡Visca Franco!’, a veure com reacciona i gravar-lo: la desprotecció del professor és total i aquest és un altre factor per tenir en compte", posa sobre la taula una altra docent.