"Sense continguts ben assentats és impossible ser competent"

Generalitzar sobre com s’està ensenyant història (i la resta de matèries) als instituts catalans el 2025 és complex, i la dificultat va bastant més enllà de la sacrosanta autonomia de centre. En un moment en què el currículum ja no posa el focus en els continguts sinó en les competències, l’objectiu de l’escola, repeteixen des del Departament d’Educació i FP als docents, és que els alumnes, "en el centre de l’aprenentatge", adquireixin les eines per ser ells mateixos els que arribin als coneixements. Una concepció de l’educació que no és nova –ja la defensaven Maria Montessori i Paulo Freire– i que planteja un món de possibilitats, però que també ha generat algunes qüestions problemàtiques que els docents posen sobre la taula. "En el cas d’història, la causa-efecte és important i és necessari estudiar-la de manera cronològica", coincideix gran part del professorat. A la pregunta concreta sobre com es porten a la pràctica en el dia a dia aquests currículums més líquids, la resposta és quasi sempre la mateixa: depèn de cada professor i centre.

"Hi ha diversitat entre l’alumnat, però també entre el professorat. Hi ha professors que són més de llibre i apunts, d’altres que són més de Power Point i vídeo... Depèn. ¿Depenent del docent, els alumnes es poden plantar al final de 4t d’ESO i haver estudiat la Guerra Civil de refiló? Sí, pot passar", apunta un professor que recorda que el currículum tampoc els obliga a estudiar un contingut mínim. "Amb la nova llei, l’important són les competències bàsiques, que sàpiguen llegir un mapa o comparar dos textos, no els continguts. Al final, el que s’avalua no és quins coneixements hagis transmès, sinó com ho has treballat", prossegueix una altra veu docent, que planteja dubtes sobre l’obligatòria universalització del mètode.

El currículum

"És una fal·làcia dir que els continguts els poden trobar ells si tenen les competències; una fal·làcia i un perill. Un dels conceptes més repetits en el currículum és el pensament crític" (21 vegades, segons ha comprovat aquest diari), "però no hi pot haver pensament crític sense uns coneixements profunds. És impossible", apunta una altra veu docent.

Però, ¿què diu exactament el currículum? Que "la consecució de les competències específiques constitueix la base per a l’avaluació competencial de l’alumnat", i "no hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i cocneixements [continguts]", ja que "les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents coneixements, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre ells".

El currículum, aprovat el setembre del 2022, assenyala també que "el professorat ha de contextualitzar i flexibilitzar els criteris d’acord amb les circumstàncies de la seva activitat". "Tant les competències específiques com els criteris d’avaluació i els coneixements reflecteixen una visió funcional i activa dels aprenentatges de la matèria", prossegueix el document.

Notícies relacionades

El nou tall de l’R3 mobilitzarà més de 100 busos diaris

Albirat per primera vegada un diable negre viu a la superfície del mar

"L’adquisició de coneixements i el desenvolupament d’actituds, valors i compromisos requereix incorporar la multidimensionalitat de l’avaluació en el procés d’aprenentatge per assolir els diferents sabers al mateix temps en una consideració integral de la formació de l’alumnat", prossegueix el document. Sobre els continguts concrets, el currículum de ciències socials de l’ESO, la matèria que ens ocupa, indica qüestions com que a tercer i a quart s’han de treballar els Conflictes i violències en el món actual, "establint relacions causals en alguns conflictes i violències del segle XX i XXI i de les seves conseqüències en el present", o els genocidis i els crims contra la humanitat, fent una valoració de la cultura de la pau i la mediació com a formes de gestió de conflictes".

Entre els criteris d’avaluació en tercer i quart destaquen aspectes com "distingir els grans canvis del món actual, tot debatent les seves implicacions per a les generacions futures", o "reconèixer els reptes de les democràcies modernes per a l’exercici de la ciutadania activa, compromesa, participativa i inclusiva".