El 66% dels tutelats no tenen accés a targeta bancària

"He estat un any vivint de préstecs perquè el banc no em volia fer una targeta, i ara continuo sense poder fer un bizum ni transferències, em sento molt discriminada, incompetent i impotent", es queixa Ariadna Capdevila, auxiliar administrativa amb discapacitat que va estar un any sense disposar de targeta de crèdit malgrat tenir ple dret a posseir-la. El seu cas no és únic. El 66% de les persones tutelades per una entitat social no tenen accés a una targeta bancària.

"Els bancs tenen un problema general amb els que s’escapen de la seva norma: no permeten que les persones amb discapacitat puguin operar com qualsevol altra, no s’adapten a les seves realitats", es queixa Josep Tresserras, director gerent de Som Fundació i representant de les entitats de suport a la presa de decisions en la federació Dincat. En aquest sentit, Tresserras denuncia que les entitats financeres no s’han adaptat a la nova normativa que regula el suport a la presa de decisions i es troben el que denominen un "bloqueig bancari": comptes bloquejats, incapacitat per retirar diners o impossibilitat de disposar de targetes de prepagament.

La fiscalia especialitzada en la protecció de les persones amb discapacitat lamenta que la normativa bancària encara no s’adapti a aquestes realitats i apunta que una possible solució seria que les sentències judicials fossin més detallades en què poden fer (i què no) els usuaris afectats. Des de les associacions bancàries, per la seva banda, s’apunta a la dificultat dels sistemes operatius per traçar unes solucions a mida.

Capdevila, que treballa com a auxiliar administrativa al Palau de la Generalitat, recorda tot el temps que va estar sense poder treure diners d’un caixer. "Sort que vivia a casa dels meus sogres. La meva parella i els seus pares em prestaven però jo treballo, tinc un sou i volia poder disposar dels meus diners", es queixa. "Vull viure per mi mateixa, no m’agrada dependre dels altres, et sents incompetent i impotent", lamenta. Un any després, i després de presentar desenes d’escrits i peticions, el problema s’ha resolt i ja té targeta.

A Catalunya hi ha 11.000 persones la capacitat jurídica de les quals es manté supervisada després d’una resolució judicial. Anteriorment es tractava de persones incapacitades que no podien exercir cap tipus de control sobre les seves vides i les decisions vitals de les quals les prenien les persones acreditades per a això pel jutge: familiars o entitats tutelars. Ara, després del nou reglament, es considera que les persones amb discapacitat intel·lectual, trastorns de salut mental o demència han de prendre el màxim de decisions possibles per elles mateixes. Així, quan un jutge resol que una persona necessita suport en la presa de decisions, imposa un nivell de despesa que sí que considera que pot fer en la seva vida diària. "Depèn de cada persona i d’un examen forense, però hi ha qui pot retirar fins a 400 euros al mes sense supervisió, d’altres en poden extreure fins a 1.000 o hi ha casos en què el límit és 50", diu Tresserras.

Una vegada dictada la sentència, aquestes associacions l’apliquen realitzant un pla de suport per aconseguir la màxima autonomia possible de les persones que atenen. "El problema que tenim sempre és el mateix: els bancs", resumeix Tresserras. La gestió de les targetes bancàries és un exemple. Només el 34% d’aquestes persones poden disposar d’aquesta eina per pagar les despeses del dia a dia. "Nosaltres les demanem i moltes entitats ens diuen que no poden. Això és una vulneració dels seus drets. Si s’acredita que tenen capacitat per treure lliurement una quantitat de diners per al seu dia a dia, ¿qui som nosaltres per negar-los-hi?", planteja Tresserras.

Solucions casolanes

Les entitats tutelars expliquen que estan resolent aquest problema retirant diners dels seus propis comptes, entregant-lo en sobres en efectiu a les persones que atenen i restant-los de nou als seus comptes. "Ho fem a costa de les comissions i tenint en compte que per a moltes persones és injust perquè viuen en zones rurals, però si no ho féssim no podrien viure en plena normalitat el seu dia a dia".

Un altre problema és la titularitat dels comptes. "El nostre treball és acompanyar en la presa de decisions i controlar els comptes d’aquestes persones. Hem de poder ser administradors dels comptes, poder accedir-hi per revisar de manera online sense ser titulars. Però avui és impossible", diu Treserras. El problema s’intenta resoldre demanant de manera periòdica extractes dels moviments per revisar que les despeses siguin correctes. "Anem amb molt retard, és un embolic que ens podríem evitar fàcilment", insisteix Treserras. En altres casos, no es permet a aquestes persones disposar d’un compte digital que els facilitaria saber de quants diners disposen en cada moment o poder fer transferències .

Cal tenir en compte que els usuaris d’aquestes entitats són persones especialment vulnerables davant robatoris o estafes perquè, a més de poder patir Alzheimer, demència, una discapacitat intel·lectual o un trastorn de salut mental, no compten amb ningú que pugui ajudar-los.

Notícies relacionades

Mor un escalador a la mateixa muntanya que va matar el seu pare fa 31 anys

José Ramón Ubieto: "Els nostres fills són orfes digitals i estan sobrepassats a la xarxa"

"La normativa bancària no contempla més que les situacions de representació total d’aquella persona que no té possibilitat d’expressar la seva voluntat. Però ara aquests casos són excepcionals en la llei", explica María José Segarra, fiscal coordinadora especialitzada en la protecció de les persones amb discapacitat i atenció a la gent gran.

Els bancs admeten el problema, però defensen que no és fàcil de resoldre. "El vestit a mida és molt difícil perquè parlem de sistemes generals i depèn de cada entitat", expliquen des de l’associació bancària CECA.