Alonso Zumbado: "La traumatologia, igual que passa amb el bricolatge, és tornar a construir"

¿Per què traumatologia?

M’agraden molt el bricolatge i el dibuix tècnic.

¿S’assemblen?

Crec que sí. De nen tenia un veí la família del qual tenia una ebenisteria, feien mobles de tot tipus. Era el meu millor amic. Amb ell ens posàvem a polir, per exemple, potes de cadires que després el pare acabava. Crec que allà vaig començar a agafar carinyo al bricolatge, a la marqueteria i a l’ebenisteria. Vulguis o no, la traumatologia també és tornar a reconstruir, tornar a fer. No obstant, hi havia un traumatòleg que deia que hem de ser com jardiners, perquè hem de cuidar les parts toves del cos humà, que són com les arrels de les plantes, perquè tornin a florir. O sigui, a l’hora de fer un abordatge quirúrgic, per posar els ossos al seu lloc, hem de saber molt bé d’on ve la irrigació, d’on ve la sang i quines complicacions hi pot haver per decidir el millor abordatge quirúrgic.

¿Quina és la particularitat de la fractura de pelvis i acetàbul?

A Barcelona només hi ha uns 10 o 15 traumatòlegs que operen aquest tipus de fractures, són molt complexes. Normalment arriben als grans hospitals. La particularitat de la pelvis és que és un os tridimensional i per això costa moltíssim orientar-se. Sobretot en pacients obesos, ja que no trobes les referències anatòmiques per palpació, i cal operar sempre amb rajos X per saber on hem de posar les plaques i cargols. Per a això has de portar un davantal de plom que pesa entre set i quilos.

¿Són molt freqüents aquestes fractures?

En trànsit sí. I en accidents laborals: gent que cau de les bastides. I ara les estan produint també els patinets elèctrics. Les fractures més habituals en accidents de trànsit són les de cotil·ler (al maluc), fèmur, tíbia, turmell, clavícula i canell, depenent de si el lesionat va en moto o cotxe. En concret, les fractures de pelvis representen el 3% de les lesions de l’esquelet i les presenten aproximadament el 20% dels politraumatitzats greus. A més, destaquen entre les causes més comunes i importants de complicacions i mort en aquests pacients.

¿Totes les fractures de pelvis són quirúrgiques?

No. Hi ha pacients amb osteoporosi, amb fractures no desplaçades, i allà el millor és el tractament conservador en comptes de posar un cargol o una placa, ja que saps que, per la qualitat de l’os, s’acaben movent. El tractament conservador és no operar i consisteix a estar aproximadament unes tres setmanes al llit amb un cinturó pelvià.

¿Quin perfil de pacient té aquest tipus de fractures?

Les fractures de pelvis i acetàbul es poden produir per alta o baixa energia. Una fractura d’alta energia és aquella que passa quan se sobrepassen els 30 km/h. La de baixa energia passa a menys de 30 km/h. Les fractures per baixa energia es veuen sobretot en avis, ja que tenen un os osteoporòtic amb falta de calci, i qualsevol traumatisme pot produir una fractura d’aquest tipus. Caient de costat, per exemple. La part del maluc impacta contra l’acetàbul i allà es produeix la fractura. En pacients joves, aquest tipus de fractures és més típic en accidents de trànsit, ja que són traumatismes d’alta energia.

¿Quin tipus d’accidents?

En cotxe o en moto. Si vas amb cotxe, portes els genolls doblegats i impactes contra el tablier, en conseqüència els dos fèmurs se’n van cap enrere i poden produir, per impacte del cap femoral, una fractura de l’acetàbul.

¿I els patinets elèctrics?

Soc el coordinador de la Unitat de Trànsits d’El Pilar i cada vegada veig més clar que un patinet ha de tenir la regulació d’una assegurança, com les motos. De vegades estan trucats i van a més de 30 quilòmetres per hora. A més, van sovint per les voreres o pels carrils bici, i molt més ràpid que una bicicleta: alguns arriben fins als 60 quilòmetres per hora. S’estan produint atropellaments per patinet sense assegurança i no hi ha amb què cobrir-los, amb la qual cosa els pacients han de venir a la Seguretat Social. Amb els patinets hi sol haver fractures complexes de colze i canell.

¿Què veu vostè a la Unitat de Trànsits?

Fractures de tíbia, de fèmur, fractures obertes o fractures complexes de genoll, on està implicat el fèmur distal, i la tíbia proximal, en les quals cal fer reconstruccions amb moltes plaques. Fractures en les quals es lesionen molts lligaments: els meniscos, el creuat anterior i el creuat posterior. En aquests casos cal fer una cirurgia conjunta per reparar els lligaments i meniscos.

¿Augmenta la gravetat dels accidents de trànsit?

Diria que en l’actualitat es tracten més les fractures. Abans eren tan complexes que únicament es curaven les seqüeles. En les fractures de genoll, per exemple, de fèmur distal i de tíbia, els posaven un guix o un fixador extern, i després al final s’acabaven convertint en una pròtesi.

¿Ara no?

No, ara es reconstrueix. La traumatologia viu una època de cirurgia reconstructiva. Es busca recuperar al màxim l’anatomia del pacient, sempre que no impliqui l’afectació de parts toves que comportin una amputació. Abans s’utilitzaven més pròtesis. I ara, en canvi, s’opta més per la reconstrucció dels ossos.

¿Pode dir que abans hi havia més amputacions?

Hi havia més seqüeles de fractures. Les plaques o cargols que s’utilitzaven a l’operar eren molt grans, per la qual cosa a l’hora de tancar la ferida quirúrgica hi havia molt compromís de les parts toves. En canvi, ara les plaques i cargols són més petits i tenen estabilitat angular, que significa que el cargol s’enrosca a la placa i no en pot sortir ni moure’s. Tot i així, hi continua havent amputacions: al Clínic n’hi ha una mitjana d’una al mes o una cada dos mesos. Una fractura oberta, on hi ha afectació vascular i neurològica, pot acabar en una amputació.

Una al mes: no són poques.

No. El que passa és que cada vegada ens arrisquem més i diem: bé, ho intentarem. Per amputar sempre s’està a temps. I llavors et fiques en unes cirurgies bastant interessants. Tan interessants que nosaltres mateixos formem un grup d’investigació anomenat Innovating Minds, on hi ha traumatòlegs i un enginyer, i dissenyem implants.

¿Implants?

Per exemple, un implant de peu que necessitàvem perquè al pacient li havia quedat el peu pla. Així va ser com ens vam unir amb una metal·lúrgica, Ames, que abans es dedicava a l’automoció i que ara té una fàbrica d’implants de medicina. Nosaltres en som els assessors mèdics. El nostre grup dissenya implants mèdics de titani i ells els fabriquen.

Notícies relacionades

Ana Maye: "Sovint em pregunten: ‘¿On és el teu cap?’

Sortir de festa als 80 i beure Aquarius

¿Les recuperacions totals són freqüents a les fractures per accidents de trànsit?

Les fractures complexes d’accidents de trànsit sempre deixen seqüeles. Per exemple, tu pots reconstruir un genoll o una tíbia; posar-los plaques amb cargols, fins i tot reconstruir els meniscos. Però la superfície articular, que ha estat trencada i feta malbé, és com reconstruir un gerro de ceràmica: al passar la mà per sobre continuaràs notant la rugositat. Això, a la llarga, acabarà en una artrosi precoç, o sigui, un desgast de l’articulació precoç. I llavors caldrà recórrer a una pròtesi total de genoll.