El biaix de gènere mata, i no és una exageració

Com que havia passat poc abans per un càncer cerebral, quan el 2018 a Elena Martínez Meneu li va començar a fer mal el centre del pit si feia alguna activitat física, el seu equip mèdic va pensar que era ansietat. Li van donar ansiolítics, però els símptomes no milloraven. «El metge insistia que era ansietat, i jo m’ho creia», diu. Però cada vegada estava pitjor, i, quan no va poder caminar més de 10 minuts seguits, va dir prou. El juny del 2021, convençuda que no podia ser només això, va anar a la seva doctora de capçalera i va decidir que no acceptaria que li digués que era ansietat. Malgrat que l’electrocardiograma va sortir bé, com altres vegades, la van derivar a l’Hospital de Bellvitge, i allí li van fer proves que van descobrir una obstrucció important a diverses artèries del cor. «Si fos un home, no m’haurien mantingut amb un diagnòstic d’ansietat durant tants anys»,afirma.

Histèriques i exagerades

Són dos casos que es recullen en dos llibres d’aparició recent, ‘No seas exagerada’ (Temas de Hoy) i ‘Ets una exagerada’ (Raig Verd), que posen de nou el focus sobre la concepció androcèntrica de la pràctica mèdica. Històricament, l’home, i no la dona, ha sigut considerat referent universal per a assajos, diagnòstics i tractaments, sostenen tots dos treballs, i aquesta circumstància ha perjudicat en moltes ocasions les dones. A més, no és casualitat que els títols dels dos llibres s’assemblin tant, que tots dos incloguin la paraula ‘exagerada’.

«És un terme que s’utilitza molt. Que si la pacient és una histèrica, que no té res, que somatitza... Hi ha molt desconeixement del que és la perspectiva de gènere, que no som iguals. Tenim moltes coses diferents, com els símptomes, i també de quina manera els expressem. I, moltes vegades, el que expliquen les pacients no quadra amb el que ha estudiat un metge», afirma en conversa amb aquest diari la doctora Blanca Coll-Vinent, especialista en medicina interna de l’Hospital Clínic de Barcelona, on va crear i coordina la Comissió Clínica de Sexe i Gènere en Salut. També és qui ha dirigit, junt amb la periodista Isabel Muntané, la publicació d’‘Ets una exagerada’, que recorre, a través de testimonis d’afectades i d’opinions mèdiques, 13 de les malalties que es diagnostiquen a partir d’un model d’home universal.

També per a la doctora Elizabeth Comen, oncòloga mèdica del centre oncològic Perlmutter de NYU Langone Health i autora de ‘No seas exagerada’ (que en l’anglès original es titula amb un encara més eloqüent ‘All in her head’), «la dona ansiosa, la histèrica, ha sigut un fantasma que aguaita i s’ha teixit durant tota la història de la medicina, és un diagnòstic predeterminat».

Autisme i malalties coronàries

En els dos llibres es recullen casos concrets de com afecta el biaix de gènere al diagnòstic erroni de l’autisme, per exemple. O com el disseny de l’IMC, que s’utilitza per diagnosticar l’obesitat, està pensat en els homes. O les diferències que hi ha en les malalties coronàries. Aquest últim és un àmbit que en els darrers anys ha sigut àmpliament estudiat, entre d’altres, per la doctora Antonia Sambola, que fins que es va jubilar fa un mes era cardiòloga de la Unitat de Cures Agudes Cardiològiques de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Una de les seves recerques, de l’any 2019, en la qual es van estudiar dades de 300.000 pacients, va concloure que la mortalitat de les dones que havien tingut un infart agut de miocardi en els anys anteriors era «el doble» que en els homes. I, tot i que ara la situació «ha millorat», com confirma una nova anàlisi encara no publicada, continua sent preocupant.

«Les dones acudien més tard al metge, perquè moltes vegades adopten el rol de cuidadores. Aguanten i aguanten, i moltes vegades no reconeixen els símptomes. I una altra cosa: moltes vegades els professionals sanitaris no estan sensibilitzats i atribueixen el dolor al pit en les dones a problemes d’ansietat», diu Sambola a EL PERIÓDICO. 

Com es recull en ‘Ets una exagerada’, en les dones el dolor al pit, el símptoma més freqüent de l’angina de pit o l’infart, pot no ser tan característic i presentar-se acompanyat d’altres símptomes: «Per exemple, les dones refereixen més sovint sensació de falta de respiració, molèsties a la zona de l’estómac, cansament extrem, debilitat, suor, dolor a l’esquena, mareig o palpitacions». Les diferències amb els símptomes dels homes poden dificultar el diagnòstic i retardar el tractament adequat.

Infrarepresentació en els assajos clínics

Sambola, que explica que «en els assajos clínics hi ha una infrarepresentació de les dones, que no arriben al 30% sobre el total de persones en tots els fàrmacs», creu que tan important és conscienciar les dones de la prevenció de la malaltia cardiovascular, «la primera causa de mort en dones d’arreu del món, molt per sobre del càncer de mama», com formar els estudiants de Medicina. «En general, és freqüent pensar que la pacient que arriba està exagerant els seus símptomes. I també té a veure amb les diferències en la comunicació entre homes i dones. Les dones donen més detalls, són més emocionals, i hi ha una formació que acostuma el teu cervell per donar un diagnòstic d’acord amb el que has estudiat», diu.

Notícies relacionades

El 66% dels tutelats no tenen accés a targeta bancària

José Ramón Ubieto: "Els nostres fills són orfes digitals i estan sobrepassats a la xarxa"

La doctora Comen hi està d’acord, i també la doctora Coll-Vinent, que remarca, a més, la importància que s’inverteixi i es legisli entorn del biaix de gènere i de sexe. «A la llarga surt molt a compte, perquè una medicina no personalitzada acaba perdent molts diners», afirma.

En el final del seu llibre, Comen recupera la història d’una pacient que, a punt de morir i quan li estava fent una abraçada, li va dir: «Sento molt passar-te la suor». I confia que, en un futur, cap dona pacient es preocupi «ni per suar, ni per plorar, ni per res, perquè no hi ha res per lamentar».