La universitat detecta mancances acadèmiques serioses en els alumnes

Alumnes universitaris que no saben qui és el magnat Elon Musk, que no pregunten a classe, que desconeixen el significat de la paraula recés, que no saben sumar fraccions, que suspenen llengua castellana o que no tenen hàbit lector. No tots; només alguns. Però fa anys era impensable. Hi ha un debat que bull a les aules: ¿els joves estan aterrant a l’educació superior amb mancances acadèmiques greus?

Un nombrós grup de professors universitaris responen afirmativament i atribueixen les llacunes a diversos factors. Entre ells, les altes ràtios a batxillerat i la inflació de notes a la selectivitat. "Fem creure als nostres alumnes que tenen un nivell més alt del que, en realitat, tenen", afirma Daniel Arias Aranda, catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de Granada. Més enllà dels dèficits acadèmics, Encarnación Carrasco, coordinadora del grau de Mestre d’Educació Primària de la Facultat d’Educació de la UB, expressa la preocupació per uns alumnes "immadurs i poc implicats". "Alguns estudiants entren a la facultat amb mancances, cosa que no passava fa una dècada. No és una situació generalitzada, però de vegades em trobo a classe gent que no sap sumar fraccions", assegura Juan Jesús Donaire, professor de Matemàtiques de la UAB i degà de la Facultat de Ciències.

Suplir continguts no assumits durant la secundària, precisament, és l’objectiu dels cursos zero. Implantats en els graus de Ciències en algunes universitats, es tracta de tallers voluntaris perquè els alumnes que entren per primera vegada a la facultat es posin al dia en determinades matèries durant la primera setmana de setembre, abans no comencin oficialment les classes. Aquesta formació extra (que no deixa de ser però un repàs de batxillerat) es dona en assignatures científiques, com Física i Matemàtiques.

No en són conscients

Fa uns anys, els cursos zero tenien una acollida excel·lent entre els futurs universitaris. Últimament, però, l’assistència no és precisament massiva, almenys a la UAB. "Crec que els alumnes no s’hi apunten perquè no són conscients de les seves mancances", apunta el degà de Ciències. Per intentar atraure més estudiants a aquesta empenta acadèmica, la UAB ha afegit una altra modalitat: un material audiovisual elaborat pels alumnes d’últims cursos. "Són vídeos curts, per exemple, sobre la formulació en química orgànica que es poden veure en un mòbil. És la primera vegada que implementem aquest sistema; el curs que ve analitzarem si ha tingut bona acollida. De moment, estem pensant a fer una altra remesa de vídeos", explica Donaire.

El degà de Ciències atribueix les llacunes dels futurs graduats a un problema de base a la primària i la secundària, unes etapes educatives en què, segons la seva opinió, la paraula esforç ha deixat de tenir valor. "Existeix una sensació que tot és de franc, fàcil i trivial. I no. Aprendre requereix esforç", adverteix.

Solucionar el problema passa, segons el docent, per invertir més en educació. "Les ràtios de 30 alumnes per classe a batxillerat són una bestiesa, i encara més quan les aules són diverses. Cal contractar més professors i pagar-los més bé", assenyala. Una altra espina del sistema està en la formació dels professors de secundària. "Per explicar una matèria l’has de dominar i t’ha d’agradar. No tinc clar que això estigui passant. Només el 30% dels que imparteixen matemàtiques són llicenciats en Matemàtiques, cosa que és extensible a altres assignatures", afirma Donaire, que no culpabilitza els professors ("són herois") sinó el sistema.

Ni pregunten ni responen

Quan el magnat Elon Musk va comprar Twitter, el professor Arias Aranda va proposar als seus alumnes de la Universitat de Granada tractar el tema a classe. "No va ser possible perquè molts no sabien qui és Musk", recorda el catedràtic d’Organització d’Empreses. "Són futurs graduats. Però ni pregunten a classe ni responen. Una altra vegada els vaig dir que faríem una recés i no sabien què significava", afegeix.

Autor de l’assaig sobre educació Querido alumno, te estamos engañando, Arias Aranda remarca que les llacunes es donen, fins i tot, en alumnes amb notes brillants a batxillerat i a la selectivitat. Aquí hi ha, segons el seu parer, una de les arrels del problema. "Crec que existeix inflació de notes. Fem creure als nostres alumnes que tenen un nivell més alt del que, en realitat, tenen", indica.

Bastant més optimista es mostra Toni Solano, professor de batxillerat i director d’institut a Castelló. "No estem tan malament. Cada any corre pels passadissos dels instituts el mateix comentari: ‘Que dolents que són aquest any’. Però no és veritat", assegura. Segons la seva opinió, que un alumne de Ciències no sàpiga sumar fraccions al primer curs de la carrera no és cap drama. "¿Qui suma fraccions en un paper? El mateix passa a l’hora d’analitzar una oració subordinada: és una cosa que no faran en tota la seva vida. Han de tenir clars els conceptes, però ¿per què els demanem una cosa que pot fer una màquina? ¿No valdria més demandar-los que facin un pas més enllà?", assenyala.

Notícies relacionades

Ana Maye: "Sovint em pregunten: ‘¿On és el teu cap?’

Sortir de festa als 80 i beure Aquarius

En la mateixa línia, Enric Prats i Gil, vicedegà de la Facultat d’Educació de la UB, insisteix que la globalització i la digitalització han canviat el món en les últimes dues dècades. "Els joves poden tenir llacunes immenses en temes d’economia o del funcionament del món, però són coneixements que ja no els són útils. Els serveixen altres competències, i cal trobar-les. Per aconseguir-ho, la universitat ha de modificar estratègies. El saber, la cultura i el coneixement científic es posen més en qüestió perquè els poden trobar en altres llocs. La força dels professors rau a saber gestionar el coneixement" afirma finalment el docent, que insisteix que, malgrat les llacunes, no hi ha cap prova que els alumnes d’ara tinguin menys nivell que els d’abans.

Una altra veu positiva és la de Carlos Elías, catedràtic de Periodisme de la Carlos III, que desterra les alarmes i assegura que l’única cosa que passa és que ara hi ha més estudiants i més diversos a les facultats, inclosos els de famílies amb no gaires recursos econòmics i que no han rebut capital cultural per part d’aquestes mateixes famílies. La universitat, segons la seva opinió, fa la seva funció i aconsegueix equilibrar el nivell de tots. "Els meus estudiants de quart han fet una cosa digna d’elogi: han creat un mitjà de comunicació del no-res, incloent-hi totes les xarxes socials. Qualsevol d’ells és un excel·lent periodista. Aquesta és la gran tasca que fem a la universitat pública".