Un viatge a la vora del mar a la cabina d’un tren

El tren número 25.615 surt de l’Hospitalet de Llobregat a les 8.18 hores i té previst arribar a l’estació de Maçanet-Massanes (la Selva) a les 10.07 hores. No obstant, arribarà a les 10.20, 13 minuts tard. Als comandaments del tren hi és Sonsoles Galindo, madrilenya de 38 anys, fa un any que és maquinista i hi és assignada a la línia R1, la primera de Rodalies que es traspassarà a la Generalitat. El recorregut de gairebé dues hores, entre l’àrea metropolitana de Barcelona i la localitat gironina, és un viatge al costat del mar per tot el Maresme, vorejant les cases, gairebé tocant l’aigua.

"És una línia molt bonica, però complicada perquè és on més gent creua la via, per la proximitat amb la platja. També és on hi ha més suïcidis. A l’estiu circules en tensió, jo encara no he tingut la mala sort d’emportar-me a ningú per davant", descriu mentre atén les primeres parades, els passatgers que pugen i baixen, els senyals de les estacions, els botons d’operació del tren de la sèrie 447.

Després de la foscor del túnel de Plaça de Catalunya i l’acabada d’allargar andana d’Arc de Triomf (que permet l’acoblament de dos trens i, per tant, 10 cotxes), la sortida a l’exterior és a les 8.41 hores. El dia és radiant.

Maquinistes escèptics

A la cabina, a més de la Sonsoles, hi ha el Carlos, també maquinista de Rodalies, que sol fer l’R2 i l’R8. Tot i que porta sis anys en l’ofici, aquests dies ha de recórrer l’R1 diverses vegades per estar novament "habilitat" per a aquesta línia de la costa. L’experiència ferroviària també es tradueix en una loquacitat més gran i escepticisme que la seva companya al valorar què suposarà el canvi de titularitat de mans del Ministeri de Transports al Govern. "Porti qui porti això anirà tard", afirma aquest veí del Vallès Oriental, "si el meu contracte continua sent de Renfe aquí no passarà res. Que es reparteixin les cadires entre ells, però aquí no canviarà res".

La línia Barcelona-Mataró és la més antiga de l’Estat, la primera que es va construir el 1848. El seu disseny, amb vies acariciant el mar i parades o baixadors cada pocs minuts, condiciona la seva velocitat comercial. Només a l’abandonar la zona més poblada de la comarca es pot aprofitar alguna recta i posar el tren a 120 quilòmetres per hora. A més, els horaris són poc realistes, adverteixen tots dos des de la cabina del 447. "Treballo en aquesta línia des de fa un any i sempre, sempre, anem tard. En aquest temps, potser he anat puntual tres vegades. I això és per culpa dels encreuaments, de la via única", explica la treballadora de Renfe, filla i neta de maquinistes.

Salutacions des del tren

Explica que l’embafament per les demores de les persones que viatgen a bord de Rodalies moltes vegades es paga amb ells. Ella és pacient, considerada, fins quan una passatgera s’atreveix a accionar el botó d’emergència del tren per preguntar-li si aquest servei acabarà a Maçanet o seguirà cap a Portbou i haurà de baixar. "Li hauria d’haver dit que aquest canal és només per a urgències", es justifica mentre el seu col·lega Carlos li recomana vehementment que el desconnecti.

A aquest mal ús dels intèrfons, que no és només haitual de l’R1, se suma l’incivisme. No hi ha un sol tren que es creui amb què condueix la Sonsoles que no sigui ple de grafitis. La maquinista saluda els seus companys aixecant la mà i, a moltes estacions, conversa breument amb altres de ferroviaris, personal de neteja o usuaris habituals. No perd de vista un segon les vies, ni a les estacions ni al recorregut, vagi a poc a poc o ràpid.

Descans a les cinc hores

L’R1 és una línia molt freqüentada, amb milers de passatgers diaris, però amb moltes cares que es repeteixen. La dona sol fer el mateix trajecte diàriament: puja el tren fins a Maçanet-Massanes, espera una mitja hora i baixa aquest mateix material mòbil fins a Mataró, on està obligada a descansar perquè només poden circular cinc hores i mitja seguides.

Aquest dimarts hi ha canvis. Durant el viatge li avisen que haurà de deixar el tren que ara condueix a l’estació de Maçanet, que seguirà cap al nord amb una altra maquinista, i canviar de transport. Aquest canvi és possible ara perquè tot depèn del mateix operador, Renfe, però quan el Govern s’encarregui de l’R1 la cosa es complicarà, remarca el Carlos.

Un actiu grup de WhatsApp

Les facilitats per moure personal o material mòbil d’una a una altra línia de Rodalies, a més de la coordinació entre centres de control del trànsit ferroviari, desapareixeran. A més, cal veure què passa quan es produeixi una incidència, per exemple, al túnel de Plaça de Catalunya, que sí que compartiran amb altres línies. Manteniment dels trens o de les estacions, condicions laborals, execució d’obres de millora i un llarg etcètera són encara incògnites que moltes vegades es debat en l’actiu grup de WhatsApp dels maquinistes de Renfe on hi ha 820 professionals, uns 550 de Rodalies.

La Sonsoles confessa que molts cops ni fa cas dels centenars de missatges. De fet, en la seva estona de descans sol posar-se a llegir: "M’acabo un llibre cada 15 dies, ara ja m’he passat als electrònics perquè els de paper no em caben a casa". El viatge entre Maçanet i Mataró de tornada, que surt a les 10.40 hores d’aquest dimarts, és menys plàcid. A l’agafar les regnes del tren detecta que el cotxe sis "és mort", una cosa que sí que li permet circular, però amb un molest xiulet durant tot el trajecte. El mecànic, per telèfon, li assegura que no passa res. Que ja l’arreglaran a l’arribar a la destinació.

Notícies relacionades

El 66% dels tutelats no tenen accés a targeta bancària

José Ramón Ubieto: "Els nostres fills són orfes digitals i estan sobrepassats a la xarxa"

Al xiulet se suma, a més, que el 447 té la suspensió una mica tocada, amb la qual cosa el sotragueig, sobretot en el primer tram de via única, és més gran que a l’anada. Però la maquinista compleix la seva tasca sense problemes i cobreix el trajecte fins a la capital del Maresme on el Jorge, amb només dues setmanes treballant a Rodalies, el substitueix fins a l’Hospitalet.

Madrileny com la Sonsoles, haurà d’acumular prou experiència per demanar un trasllat en el cas que decideixi abandonar la intensa vida en els trajectes de Rodalies. Però fins que això passi, el professional seguirà per l’R1, parada després de parada, cada pocs minuts, fins a entrar de nou a Barcelona, cada vegada amb més passatge pujant i baixant del tren, mentre no calla el xiulet que avisa de l’avaria.