La baixa natalitat provoca el tancament de 116 escoles: Catalunya perdrà 87.000 alumnes fins al 2030

116 centres educatius catalans-111 escoles i 5 instituts, 63 concertats i57 públics-, en 45 municipis diferents, estan en perill de tancament per «la falta de planificació escolar del Departament d’Educació i FP». Amb aquest nivell de detall ho denuncia la Fundació Bofill, que afegeix que es tracta de centres d’una sola línia amb més del 25% de places vacants a I3 o primer d’ESO, percentatge «molt per sobre de la mitjana». Majoritàriament, prossegueix l’informe presentat aquest dimarts, es tracta de centres que «pateixen les conseqüències d’una oferta excessiva en el seu entorn».

L’informe de la Bofill apunta que aquesta sobreoferta està provocada per la desregularització dels concerts en aquest punt, que fan que el Departament no pugui obligar la concertada a baixar ràtios, i provoca que hi hagi concertades de tres o quatre línies convivint amb concertades petites que es debiliten i es fan cada dia més complexes (d’aquí que més de la meitat dels centres «en risc» siguin concertats).

Les xifres desgranades per la Bofill apunten que mentre l’oferta de places d’I3 en la concertada ha pujat fins al 14% en sis anys, a la pública ha baixat el 9%. Només el 48% de l’escola concertada ha reduït la ràtio a I3 a 20 alumnes per grup com ha fet el 86% dels centres públics (xifra que des de la FECC expliquen per una qüestió d’infrafinançament).

Decisions d’esquena a la realitat

La Bofill denuncia inacció i que Catalunya fa dècades que pren decisions d’esquena a la realitat demogràfica, tot i que la natalitat descendeix des del 2008 i la caiguda demogràfica a l’escola no és cap imprevist: s’estima que Catalunya perdrà 87.000 alumnes fins al 2030.

La Fundació Bofill demana al Departament que passi «de la reacció a l’acció» amb una planificació a deu anys vista. Reclama entre d’altres apostar per la fusió i transformació de centres, un nou decret de concerts per regular la sobreoferta de tots els centres finançats amb recursos públics o reduir ràtios a secundària (un de cada tres grups de secundària estan per sobre de la ràtio) així com millorar l’atenció dels alumnes nouvinguts. En resum, aprofitar la conjuntura demogràfica per millorar el sistema i les oportunitats educatives.

«És increïble que el Departament no tingui eines per regular l’oferta a la demanda en el conjunt del sistema», apunta l’experta en segregació escolar de la Bofill Maria Segurola. 

Ara com ara, 1.307 centres educatius catalans tenen una sola línia d’I3, un 58%. La tendència d’eliminar línies es dona sobretot a la xarxa pública (en 1.044 centres, amb un increment del 6% en vuit cursos), mentre que a la concertada passa en 263 casos. «L’increment d’escoles d’una sola línia debilita els centres i promou dinàmiques de competició entre escoles, cosa que propicia grups més homogenis i promou la segregació escolar», denuncien des de la fundació, que insisteixen que «com més petit és un centre i, per tant, més fragmentada l’oferta, més gran és la segregació escolar».

«Els municipis on el padró es redueix i on diversos centres ofereixen només una línia, són els que veuen de forma més clara com s’intensifica la competitivitat a les portes obertes», assenyala Segurola.

«Amb una demanda baixa durant la preinscripció, els centres s’enfronten cada any a la incertesa de no tenir prou alumnat per mantenir els cursos d’I3 o 1r d’ESO, cosa que pot provocar el tancament del centre per falta de demanda», afegeix.

Notícies relacionades

La policia activa les inspeccions per explotació en súpers 24 hores

BCN va imposar 104 sancions en mig any a supermercats de 24 hores

«Cada vegada són menys alumnes i són més diversos», resumeix el context Segurola, que recorda que «gairebé la meitat dels centres en risc de tancament, un 49% té una concentració d’alumnat vulnerable més alt que el seu entorn , una espiral de la qual costa molt sortir, ja que són els centres que tenen més places vacants i les que acaben recollint tota la matrícula viva».

Aquesta impossibilitat de planificar per part del Departament acaba tensionant els municipis per culpa –analitza Segurola– de la «disfunció normativa». «Tenim un decret d’admissió que diu que s’ha de fer i un decret de concerts del 1993 que no permet fer-ho», conclou l’experta en segregació, que apressa el Departament a reformar el decret concerts amb urgència.