BCN va imposar 104 sancions en mig any a supermercats de 24 hores

El consistori va posar remei discretament la primavera passada a un buit estadístic que dificultava molt la comprensió del fenomen. Les dades d’aquestes inspeccions i expedients sancionadors oberts es poden comptabilitzar de manera conjunta des del mes de maig del 2024 perquè aquell mes es va canviar l’aplicació informàtica per gestionar aquest tipus d’actuacions. Des d’aleshores s’incorpora la informació exacta sobre la tipologia de la llicència que té el supermercat de 24 hores, en comptes de consignar-se en un epígraf més generalista de comerç alimentari que dificultava distingir-los de grans superfícies i colmados tradicionals.

A les 317 inspeccions s’hi han de sumar les sancions tramitades després de la multiinspecció municipal de finals de novembre i principis de desembre. Durant quatre dies es van controlar 112 establiments i es van detectar 1.980 infraccions, la majoria (1.047) per no complir correctament l’activitat comercial autoritzada i la resta (564) per incomplir l’ordenança de paisatge urbà i espai públic. En concret, aquestes infraccions inclouen alterar la composició arquitectònica de la façana; instal·lar-hi sistemes de climatització o alarma, o col·locar un rètol lluminós, una marquesina o un expositor que incompleix la normativa.

A partir d’aquestes inspeccions s’obriran els expedients corresponents, que poden acabar en sancions o mesures cautelars d’aquí unes setmanes en els casos d’incompliments greus, sempre que no es reparin les deficiències trobades. Els inspectors municipals van controlar el respecte a diverses ordenances, com l’adequació dels locals a la normativa d’activitats de paisatge urbà; la correcta eliminació dels residus; les condicions de neteja, salubritat i estat dels productes alimentaris, i la gestió de tributs per part d’aquests comerços.

¿Quants súpers 24 hi ha?

La complexa regulació de les botigues d’alimentació dificulta posar xifres a una realitat que a peu de carrer es distingeix amb més claredat que en les estadístiques oficials. La normativa sobre comerç alimentari de Barcelona distingeix entre autoserveis i superserveis. Els primers tenen una superfície de venda de 60 a 149,9 metres quadrats, mentre que els segons van de 150 a 399,9. D’aquests establiments únicament poden obrir 24 hores els que tinguin una superfície de venda de fins a 300 metres quadrats, tot i que és la llei d’horaris comercials la que regula el temps diari d’activitat comercial.

Entre el 2020 i el 2024, l’Ajuntament de Barcelona ha donat 544 llicències d’autoservei a locals de menys de 150 metres quadrats i 142 llicències als de fins a 300 metres quadrats, els que poden obrir 24 hores. Aquestes obertures poden incloure des d’un colmado de conveniència focalitzat en el públic turístic fins a un bio market de producte ecològic, així com locals que operen per lliure i d’altres que ho fan sota marques de gran distribució. D’altra banda, està regulat què es pot comercialitzar en cada tipus d’establiment. Per exemple, els comerços 24 hores tenen limitada la venda d’alcohol a partir de les deu de la nit d’acord amb l’ordenança de pública concurrència.

Notícies relacionades

Consens per al Pacte d’Estat contra la violència de gènere

Una jutge va denegar protecció a la dona assassinada a Benalmádena

Les botigues que s’han d’inspeccionar es decideixen partint de criteris tècnics. Els diferents òrgans d’inspecció de l’Ajuntament fan controls en locals que hagin sigut denunciats per veïns o en el marc d’un pla de control específic, com les multiinspeccions. Segons la gravetat de l’incompliment detectat, s’inicia un expedient disciplinari que genera ordres d’adequació o ordres de cessament, així com sancions. Si els requeriments no es compleixen voluntàriament, es pot precintar l’activitat o una part, en paral·lel a la imposició de multes coercitives.

L’últim any, l’Ajuntament ha iniciat una ofensiva contra les irregularitats en comerços, principalment als districtes de Ciutat Vella i l’Eixample. Dins del Pla Endreça, el consistori va posar en marxa un pla d’inspecció integral que té com a principal novetat aquestes multiinspeccions interadministratives. Es tracta de l’enviament d’un pilot d’inspectors i policies a comerços amb infraccions reiterades, amb la participació d’efectius de diverses administracions catalanes i estatals sota la batuta del consistori, "de manera proactiva i integral". Fan, en paraules de Collboni, "una revisió total a una activitat empresarial des de tots els punts de vista": drets laborals, seguretat, sanitat, taxes i impostos... La dissuasió per la intensitat d’aquests controls compensa en certa manera el dèficit històric d’inspectors municipals a Barcelona per aconseguir revisar els milers de negocis que operen, obren, tanquen i es traspassen a la ciutat.